Són molts els nens que presenten dificultats o alteracions en relació al somni. Sovint, les mares i pares es queixen que els seus fills es desperten moltes vegades a la nit, uns altres es queixen que el nen o nena no aconsegueix dormir-se, etc. És evident que cada nen presenta unes característiques que el fan únic i per això no se li ha de tractar igual que als altres. Cada cas és diferent i han de prendre’s mesures individualitzades.
Resulta evident esmentar que és imprescindible, en primer lloc, distingir el que és una dificultat, una crida d’atenció, o una fase evolutiva del que és realment un trastorn com a tal. Actualment, els trastorns del somni que són més freqüents durant la infància es divideixen en dos grups:
- Disomnies. Alteracions relacionades amb la qualitat, quantitat i horari del somni.
- Parasomnies. Es tracta d’alteracions lligades a experiències inusuals associades al somni.
Disomnies
Dins del grup de les disomnies els trastorns més prevalents en els nens són els següents:
- Insomni. Incapacitat per agafar la son o per mantenir-se dormit.
- Hipersòmnia. Es caracteritza per una son excessiva i involuntaria.
- Narcolèpsia. Es caracteritza per somnolència i episodis incoercibles de son d’aparició sobtada.
- Trastorn del ritme circadià. En aquest cas, no es donen problemes per agafar el son ni per mantenir-ho. Els nens i nenes amb aquest trastorn dormen bé però ho fan a hores que no són les establertes, presenten un horari canviat, per dir-ho d’alguna manera.
Parasomnies
Dins del grup de les parasomnies els trastorns més freqüents que es donen durant l’etapa infantil són els següents:
- Despertars confussionals. Són freqüents en gairebé tots els nens menors de 5 anys i es basen en despertars, habitualment durant la primera meitat de la nit, en els quals el nen o nena se sent confús i desorientat tant temporal com espacialment.
- Somnambulisme. Conducta complexa que es dóna, habitualment, durant el primer terç de la nit, que implica caminar i que s’inicia durant el somni lent.
- Terrors nocturns. Es tracta de despertars bruscs en els quals el nen o nena crida i presenta símptomes vegetatius i comportamentals relacionats amb una por intensa. Generalment, els nens no recorden l’episodi l’endemà.
- Bruxisme. Es tracta de l’acte involuntari d’estrènyer o cruixir les estructures dentals sense cap objectiu ni propòsit. Resulta important detectar-ho ja que si es dóna de forma perllongada pot ocasionar problemes a la zona bucal.
- Malsons. Somnis acompanyats de grans sensacions de por i que sovint provoquen que el nen es desperti.
- Enuresis. Micció involuntària i recurrent que es dóna durant el somni i que es presenta més enllà dels 5 anys (edat en la qual ja es disposa de maduresa suficient com per controlar-ho). Resulta important descartar qualsevol afectació mèdica que ho provoqui.
Aquesta breu explicació sobre els trastorns del somni que són els més prevalents en l’etapa infantil pot ser de gran utilitat per descartar o detectar les alteracions de somni en els nens. En el cas que el pare o mare del nen sospiti que pot existir qualsevol dels trastorns anteriorment esmentats, recomanem que acudeixi a algun especialista que ajudarà a posar remei a aquesta dificultat o, en cas contrari, contribuirà a millorar les condicions i qualitat del somni del seu fill o filla.
