Els diferents estils comunicatius

Les persones humanes som éssers socials per naturalesa. Cadascuna de nosaltres portem en el nostre ADN l’interès per la socialització i per les altres persones. Així, des de temps immemorables les persones viuen en societat i es troben constantment interaccionant amb altres persones.

Per a què serveix el diagnòstic?

Dins del món de la psicologia i concretament pel que fa als diagnòstics, existeixen dos grans corrents o orientacions. La primera d’elles defensa que fer un diagnòstic significa implementar una etiqueta a aquesta persona per a tota la vida. Així, aquest col·lectiu defensa que solament en casos d’extrema importància i severitat ha de ser diagnosticada una persona i aquest diagnòstic no és per a tota la vida.

Objectiu: prevenció de l’assetjament sexual i psicològic

Habitualment, tant els pares com els professionals del món de la psicologia ens centrem molt a realitzar una avaluació als pacients o a certes situacions que viuen les famílies per poder fer un diagnòstic o obtenir uns resultats. En resum, la qual cosa volem és una anàlisi extensa de les dificultats que han sorgit. Aquest punt de vista és el més freqüent i en la clínica el més utilitzat. No obstant això, resulta molt important analitzar algunes situacions i reflexionar sobre perquè succeeixen. Això és el que ha passat per exemple amb l’assetjament sexual i psicològic, que a part d’atendre als i les pacients que ho sofreixen també resulta molt útil analitzar perquè es dóna i baix quines condicions per així poder prevenir-ho.