Les noves generacions de nens i adolescents es diu que són natius digitals. És a dir, han nascut i conviscut des de sempre amb l’ús de les noves tecnologies. Aquest fet té alguns avantatges com, per exemple, que coneixen tots els nous avanços com a maquinari i programari, es mantenen actualitzats, tenen facilitat en l’ús d’aparells electrònics i poden accedir a informació que no coneixen de manera fàcil i ràpida. Per contra, pertànyer a aquesta generació també té alguns desavantatges i és que es passen massa hores davant de les pantalles, sovint obliden altres entreteniments i quefers per quedar-se jugant o mirant les xarxes socials, i en moltes ocasions els creen addicció.
A causa de la quantitat d’hores que els nens i adolescents passen davant d’una pantalla, han de bregar amb l’aparició constant de nova informació. Ja sigui actualitzant el feed d’Instagram, veient balls i vídeos graciosos en TikTok o interaccionant amb altres persones en el AmongUs. Per aquest motiu, resulta essencial ensenyar-los a distingir el que és una fake news o notícia falsa del que realment ha succeït de veritat. Aquest ensenyament no s’inclou en el contingut acadèmic del curs escolar ni es dona en la família. Per això escrivim aquest article, per a animar als pares i mares a donar un mini-curs als seus fills i filles en pensament crític.
Ensenyar a diferenciar la informació veritable de la falsa és un gran repte avui dia ja que les notícies i informació falsa circula 4-5 vegades més ràpidament per la xarxa que la informació real.
Què són les fake news?
Són el que en espanyol diríem notícies falses o faules. Es tracta d’informació falsa que circula per la xarxa com si fos informació veritable i real. No sols aconsegueixen enganyar a nens i adolescents, sinó que habitualment també enganxen als adults. Són notícies de contingut fals que tenen la intenció d’influir en la ideologia de les persones, en les seves idees polítiques o en l’economia.
Quin perill comporten?
En primer lloc, que el teu o els teus fills esteu accedint a informació falsa. En segon, que d’alguna manera aquesta informació falsa està pretenent influir-vos d’alguna manera, canviant el vostre pensament o fent que vulgueu comprar alguna cosa que abans no havíeu desitjat. Resulta útil pensar que tot el contingut que es puja a la xarxa té la intenció d’influir, d’alguna manera, a les persones que el llegeixin.
Un exemple de com pot perjudicar-te
Un gran exemple de com la informació falsa ha anat corrent per la xarxa s’ha donat amb l’aparició de la pandèmia per covid-19. Informació contradictòria i poc realista ha estat circulant per la xarxa sense filtres. En relació amb això, hi ha hagut nombroses teories conspiradores i paranoiques sobre l’origen del virus. D’altra banda, per la xarxa es proposaven diferents solucions per a curar la malaltia, entre elles una tan potencialment perillosa com beure lleixiu. D’altra banda, també hi havia notícies que negaven la presència del virus en la Terra, els negacionistes els cridaven. Tota aquesta desinformació ha provocat que moltes persones de tot el món es posin en perill a si mateixes o als seus familiars sol per llegir informació falsa.
Claus per a no caure en la desinformació o falsa informació
Una vegada analitzats els riscos i perills que comporten les fake news, a continuació, aportem algunes claus per a no caure en elles. La primera solució és el pensament crític, que hem d’intentar fomentar-lo i desenvolupar-lo nosaltres i així transmetre-ho als nostres fills i filles.
- Desenvolupar pensament crític. Això podem aconseguir-ho en primer lloc ensenyant-los als nens i adolescents notícies reals, que es familiaritzin amb com són, la seva credibilitat, la seva font, el seu contingut, etc. Recomanem comentar tota aquesta sèrie de coses en família, perquè cadascun aprengui a reconèixer aquests aspectes.
- Reacció forta. Les fakenews o la informació falsa el que cerca, tal com hem dit abans, és l’impacte de la informació en la persona. Així, solen ser notícies molt sensacionalistes en les quals el que es pretén és generar alts nivells d’emocions, ja sigui de rebuig, sorpresa o familiaritat i afecte. Per aquest motiu, si la notícia et genera una intensitat emocional molt elevada és millor desconfiar.
- Contingut extremista. Sovint el contingut de les notícies falses és de tipus radical o extremista sigui com sigui el tema. Així, sovint s’exposa un tema, es realitzen afirmacions contundents i radicals, però no es desenvolupa un contingut ni s’expliquen els motius de perquè allò és així. Un exemple podria ser una notícia que es titulés “beure lleixiufa desaparèixer el covid del teu cos” dins de la notícia només hi hauria frases reafirmant el titular, però no hi hauria justificacions com que un estudi científic ha demostrat això ni altres fonts sobre la seva veracitat.
- No hi ha fonts. Sovint les notícies falses manquen de fonts fiables ni d’enllaços. Les notícies reals sovint vénen acompanyades d’altres fonts. Per exemple, “…tal com diu el científic o polític X….”, “pot consultar més informació aquí X”.
- Vídeos i fotografies trucats. Sovint es fan muntatges falsos en fotografies i vídeos. El mateix, consultar l’origen, les fonts veure si altres periòdics o entitats l’han publicat també.
- Consultar si altres entitats també han publicat la notícia. Això és una cosa fàcil i efectiu que està a l’abast de tot el món. Si llegiu una notícia sobre la qual dubteu el que podeu fer-ho és buscar-ho de nou en Google i mirar si altres periòdics o entitats han publicat el mateix. Habitualment les notícies veritables surten publicades en diferents periòdics.
Recursos
En el següent enllaç us deixem un manual didàctic per a nens, adolescents i adults sobre com informar-se per la xarxa. En el vénen una sèrie de passos per a identificar les notícies falses i algunes notícies per a practicar.
https://www.is4k.es/sites/default/files/contenidos/materiales/campanas/is4k_informate_con_lupa.pdf