L’angoixa dels pares entorn a l’alimentació dels seus fills

L’alimentació és un tema que preocupa els pares des que els nens neixen. El perquè recau en què l’alimentació és una de les funcions bàsiques que necessiten els bebès per a sobreviure. En tractar-se d’un tema de supervivència (vida o mort), els pares tendeixen a preocupar-se i angoixar-se (a vegades de manera excessiva) sobre l’assumpte. En general, quan els nens i nenes són més majors ja no es tracta d’alguna cosa que impliqui sobreviure, si no que es converteix en un tema més trivial (no en tots els casos).

Com acceptar que el meu fill o filla pateix una malaltia mental?

Des de sempre, els trastorns mentals han estat vists per la societat com una cosa maligna i estrany, tractant de boig a qualsevol que acudeix a un psicòleg. D’aquesta manera, encara que ha anat passant el temps la psicologia i la psiquiatria són disciplines estigmatitzades per la població. Així mateix, cal destacar que la desinformació i la ignorància per part de la població sobre els trastorns mentals contribueixen a aquesta constant connotació negativa cap a la psicologia.

L’organització del temps dels nens durant les vacances de nadal

Durant les vacances el temps lliure del qual disposen els nens i les famílies en general es dispara exponencialment. Per aquest motiu, és imprescindible organitzar les activitats i tasques que s’han de fer amb l’objectiu que no es creuen conflictes. En aquest articles tractem els aspectes més generals que han de tenir-se en compte de cara a les vacances amb nens.

Com evitar la sobreprotecció infantil

És cert que no tots els pares ho fan però si que hi ha molts que tendeixen a sobreprotegir als seus fills i filles. El pare o mare que llegeixi aquest article pensarà: jo?, que va. Però si, en ocasions sobreprotegim als nens en el dia a dia i caiem en aquest hàbit sense adonar-nos. Per exemple, us poden sonar frases com:

Per a què serveix el diagnòstic?

Dins del món de la psicologia i concretament pel que fa als diagnòstics, existeixen dos grans corrents o orientacions. La primera d’elles defensa que fer un diagnòstic significa implementar una etiqueta a aquesta persona per a tota la vida. Així, aquest col·lectiu defensa que solament en casos d’extrema importància i severitat ha de ser diagnosticada una persona i aquest diagnòstic no és per a tota la vida.