L’alimentació és un tema que preocupa els pares des que els nens neixen. El perquè recau en què l’alimentació és una de les funcions bàsiques que necessiten els bebès per a sobreviure. En tractar-se d’un tema de supervivència (vida o mort), els pares tendeixen a preocupar-se i angoixar-se (a vegades de manera excessiva) sobre l’assumpte. En general, quan els nens i nenes són més majors ja no es tracta d’alguna cosa que impliqui sobreviure, si no que es converteix en un tema més trivial (no en tots els casos).
L’ansietat experimentada pels pares en els primers dies després del naixement del bebè, tant si la lactància és materna com si és mitjançant biberó, provoca que el tema de l’alimentació sigui alguna cosa que els preocuparà tota la vida. Si no els preocupa la quantitat, els preocuparà la varietat d’aliments que prenen… no obstant això, hi ha ocasions en les quals és necessari rebaixar la importància que li donen al tema nutricional perquè si no provocaran l’angoixa en els seus fills i filles també.
El primer aspecte que ens agradaria destacar és que quan els nens entren en l’etapa escolar (a partir dels 3 anys) el menjar no serveix únicament per a nodrir-se, si no que té un objectiu social també (compartir experiències i informació amb la resta de la família. Aquest objectiu social o recreatiu és important instaurar-lo i mantenir-lo, és a dir, cal ensenyar les normes bàsiques que requereix el fet de menjar al costat de més persones i utilitzar els espais dels menjars per a establir vincles afectius familiars. D’aquesta manera, els nens i nenes hauran d’aprendre les normes culturals del seu entorn.
Què pot ocórrer si els pares estan excessivament preocupats per l’alimentació dels seus fills?
Encara que no en totes les famílies ocorre el mateix, si hem de generalitzar les coses que passen en les famílies quan els pares manifesten excessiva angoixa pel menjar aquestes serien:
- Que ells també mostrin ansietat entorn del tema alimentari. Quan els nens i nenes veuen als seus pares preocupats per alguna cosa a ells també els sorgeix i els inquieta aquesta situació. Així doncs, si veuen als seus pares sempre pendents de manera notable pel menjar a ells també els angoixarà.
- També és possible que els fills i filles no s’adonin de la preocupació dels seus pares i es comportin de manera normal en relació amb el tema.
- Pot ser que els nens i nenes s’adonin de la preocupació dels seus pares per aquest tema i l’utilitzin al seu favor per a sortir beneficiats de certes situacions o per a cridar l’atenció. Per exemple, pot ocórrer que els nens i nenes utilitzin el tema del menjar per a fer xantatge als seus pares “em com el plat de menjar, però si el dissabte anem al parc d’atraccions” o “em com el que m’has posat si després em deixes el mòbil” podrien ser algunes frases d’aquesta mena de nens. Així mateix, també podria ocórrer que ho utilitzessin per a cridar l’atenció dels pares i sobresortir per sobre dels seus germans (que els pares en lloc d’estar pendents de tots els germans per igual estiguin només preocupats per un determinat fill perquè no menja).
Quin és el consell que donem des de Apsis?
És una cosa normal que els pares mostrin angoixa en relació al tema de l’alimentació des que els nens i nenes són petits. No obstant això, el que recomanem des de Apsis és que aquesta preocupació no es noti. És a dir, que ho parlin els pares entre ells com a parella però que els nens i nenes no siguin conscients que existeix, ja que sinó després les conseqüències poden ser pitjors. Així, recomanem que aquest tema es parli en l’àmbit de parella sense que els menors estiguin presents i que quedin a un costat respecte a aquest assumpte. En el qual existeixi un problema greu per part d’algun dels fills el que recomanem és que acudeixin a un especialista que pugui fer una anàlisi funcional de la situació familiar actual i que així pugui proporcionar-los pautes i eines sobre com actuar
