És cert que no tots els pares ho fan però si que hi ha molts que tendeixen a sobreprotegir als seus fills i filles. El pare o mare que llegeixi aquest article pensarà: jo?, que va. Però si, en ocasions sobreprotegim als nens en el dia a dia i caiem en aquest hàbit sense adonar-nos. Per exemple, us poden sonar frases com:
- Ja et vesteixo jo que així anem més ràpida
- Ves amb cura, que ho trencaràs. Millor deixa’m a mi
- Cura no corris que et cauràs
Origen de la sobreprotecció
Pot ser que aquestes frases us resultin familiars i és alguna cosa natural voler protegir a la descendència que un té. No obstant això hi ha diferència entre protegir i sobreprotegir i encara que la línia divisòria entre tots dos conceptes és difusa en la rutina del dia a dia és important ser conscients d’això.
L’origen de la sobreprotecció es troba en el temor i en la cura. En primer lloc, el temor es refereix a la por que un progenitor té al fet que li ocorri alguna cosa dolent al seu fill. Dins d’aquest concepte de por entren tant els danys físics com els emocionals. El segon concepte, el de cura té a veure amb l’època en la qual el nen és un bebè i és totalment depenent dels seus pares. En aquest moment es genera un sentiment de cura cap a aquest individu perquè se li veu com a algú sense cap tipus d’autonomia. El temor i la necessitat de cura generen aquest sentiment de desconfiança que provoca que alguns pares sobreprotejan als seus fills.
Com se si estic sobreprotegint als meus fills
La sobreprotecció es caracteritza per una atenció i vigilància excessius i sovint innecessaris. Sovint els pares que tendeixen a sobreprotegir als seus fills solen tenir les següents idees o pensaments:
- Tenir controlat tot
- Interpretar tot com una amenaça
- Exagerar i catastrofitzarles situacions
- Generalitzar els riscos
- Infravalorarles capacitats dels fills per actuar amb independència
Conseqüències de la sobreprotecció
Perquè es recomana no sobreprotegir als fills?. Principalment perquè això els farà convertir-se en nens insegurs i influirà notablement en el seu desenvolupament. Els nens sobreprotegits tendeixen a pensar que necessiten als seus pares per fer qualsevol cosa ja que ells no senten la confiança suficient en ells mateixos com per exercir-ho de forma autònoma.
Alhora també es generen pors en els fills, baixa autoestima, ansietat a l’hora d’enfrontar-se a determinades situacions i dificultats per resoldre conflictes o problemes.
Consells per evitar la sobreprotecció
- Comparar-te amb la teva parella i/o amb altres pares amics. En primer lloc, resulta imprescindible detectar si sou uns pares sobreprotectorso no. Això, encara que no ho sembli, resulta alguna cosa difícil ja que cadascun està acostumat a la seva rutina i a la seva manera de tractar als fills. Per aquest motiu, alguna cosa que podeu fer és comparar-vos amb altres pares amics, que siguin de confiança i analitzar el tracte que tenen ells amb els seus fills amb el qual vosaltres teniu.
- Autocontrol. Una vegada ja heu observat i us heu adonat que sobreprotegiuals nens heu de treballar l’autocontrol ja que haureu de limitar-vos cada vegada que us dirigiu a ells i haureu de guardar les vostres inseguretats i temors. Penseu que alhora que us guardeu aquestes emocions esteu evitant la seva transmissió als menors.
- Confiança. Dóna’ls als teus fills la independència i autonomia que necessiten. Si ho prefereixes pensa que l’aprenentatge es basa en els errors que cometem. Donant-li aquest espai li aquestes ajudant al fet que el dia de matí sigui capaç d’enfrontar-se solament als problemes i sortint victoriós d’ells.
- Reforç positiu. És important que una vegada li has donat aquest espai al menor i aquest ha fet una mica de forma correcta ho reforcis felicitant-ho pel seu comportament.
