La infància es caracteritza per ser un període de la vida en el qual regna la imaginació i la creativitat. Juntament amb aquestes dues coses també vénen les pors ja que es disposa d’un menor coneixement del món i menys consciència de certes coses.
Per aquest motiu en el present article volem parlar de quins són les pors més típiques i freqüents en la infància. Sobretot per poder diferenciar el que és una por comuna al que és una por atípica que pot causar un pitjor funcionament del menor i que ha de ser tractat de forma diferent.
Un dels aspectes més importants a tenir en compte és la rellevància de resoldre aquestes pors en la infància ja que si no són superats poden crear problemes en l’adolescència o fins i tot en l’edat adulta. Una por en la infància pot acabar sent una fòbia en l’edat adulta.
Què podem fer sobre aquest tema?. El que podem explicar als nens i nenes d’una forma que entenguin, amb vocabulari simple és que la por és una reacció adaptativa i natural contra estímuls que poden ser perillosos o perjudicials per al nostre organisme. No obstant això, quan aquesta por és desproporcional o perdura massa en el temps ja no resulta beneficial per a les persones. Transmetent-los aquesta idea ells hem d’intentar tranquil·litzar-los i donar-los seguretat en si mateixos.
A continuació nomenarem els 10 pors més freqüents en l’edat infantil:
– Por a la foscor
– Por a certs animals
– Por a fer-se mal
– Por a la mèdica
– Por a anar al col·legi
– Por a dormir fora de casa
– Por a les tempestes
– Por a nedar
– Resistència als canvis o por al desconegut
– Tenir malsons
Quin és l’origen de les pors?. Les pors en la infància poden tenir causes diverses, poden provenir d’una conversa que escolten, de la televisió, d’alguna cosa que veuen pel carrer, etc. No obstant això, també és rellevant esmentar que les pors també poden transmetre’s dels pares cap als fills. Si una mare o pare manifesta un temor desproporcionat cap a les aranyes, per exemple, el nen aprendrà aquesta conducta i la por irracional cap a aquest estímul. Per aquest motiu és molt important que encara que els pares i mares tinguin pors o fins i tot fòbies no els manifestin davant dels seus fills o que intentin dissimular-los almenys perquè aquesta transmissió no es produeixi.
