El terme superdotació ha estat utilitzat durant molt temps i, segurament, gairebé totes les persones saben més o menys al que es refereix. No obstant això, aquest terme ha quedat en desús o han sorgit uns altres que en l’actualitat s’utilitzen amb més freqüència. En el present article anem a parlar sobre què són les altes capacitats, què les caracteritza i les diferències entre conceptes.
Superdotació
Aquest concepte va ser un dels primers a utilitzar-se i es refereix a aquelles persones que presenten un rendiment intel·lectual superior a la mitjana, en el qual el seu quocient intel·lectual ha de ser igual a superior a 130. Aquest concepte únicament fa referència a la part numèrica de la intel·ligència i no té en compte altres factors.
Talents
Es tracta d’habilitats específiques que tenen algunes persones en algunes àrees molt concretes. Aquestes persones no presenten una intel·ligència general superior a la resta sinó que mostren un excepcional talent en determinades àrees. Els talents poden ser; acadèmics, matemàtics, verbals, motors, socials, musicals, etc.
Altes Capacitats
Dit concepte parteix del de superdotació. No obstant això, té també en compte altres aspectes rellevants en el desenvolupament del nen. Els últims estudis assenyalen que prefereixen referir-se als nens o nenes amb Altes Capacitats com aquells que tenen una capacitat d’aprenentatge molt superior i una forma d’aprendre en la qual destaca el raonament lògic per damunt i de forma diferent a la dels nens de la seva edat.
Altes capacitats i alt rendiment acadèmic?
Habitualment se sol pensar que els nens i nenes amb altes capacitats han de presentar al seu torn un alt rendiment acadèmic. No obstant això, això no té perquè ser així. En moltes ocasions els nens i nenes amb aquestes característiques solen manifestar avorriment a les classes i per conseqüent es tornen els pallassos de la classe, parlen amb els seus companys, etc. A més de distorsionar les classes pot ser que, si no es realitza un diagnòstic precoç, entrin en un bucle de desmotivació i apatia arribant de vegades a presentar simptomatologia depressiva. Aquesta desgana que habitualment sol produir-se pot ser confosa i malament diagnosticada com un trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH).
Perquè tot això no ocorri resulta imprescindible realitzar un correcte diagnòstic i que la família i l’escola treballin de forma conjunta per detectar al més aviat possible les fonts de dificultat o les necessitats de l’alumne.
Síndrome de asincronia
En ocasions aquests nens i nenes sofreixen la síndrome de la asincronia. Aquesta síndrome es refereix a una disharmonia entre els diferents aspectes del desenvolupament del nen a causa de l’edat que té. Per exemple, es pot crear una disharmonia entre el nivell intel·lectual i socio-emocional del nen, asincronia entre el nivell lèxic i el gràfic. Normalment tota la part verbal es desenvolupa abans ja que la part gràfica i per conseqüent psicomotriu es desenvolupa més lentament i va exclusivament vinculada a l’edat del nen. Finalment, també es pot produir un desfasament entre l’adquisició del llenguatge i la capacitat de raonar.
Característiques de les persones amb altes capacitats
Algunes de les característiques que poden presentar les persones amb altes capacitats són les següents:
- Molt observador
- Gran memòria
- Altes capacitats de raonament
- Interessis intensos
- Excel·lents capacitats per a l’abstracció, conceptualització, relacionar idees
- Aprenentatge ràpid amb poca pràctica
- Altament sensibles