Al llarg de la infància el joc constitueix una de les principals ocupacions dels nens i nenes. Des de 1959, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) reconeix que l’acció de jugar és un dret de l’etapa infantil. Així mateix, nombroses recerques realitzades en els camps de la pediatria i la psicologia també afirmen i recolzen la importància que té el joc per a un correcte desenvolupament infantil.
Un aspecte que no ha d’oblidar-se mai és que el joc ha de ser lliure i espontani. Ni els pares ni altres persones que estiguin en contacte amb el nen han de forçar-li a jugar a algun joc determinat ni han d’imposar-li com desenvolupar el joc. El nen ha de sentir que té total autonomia i independència per desenvolupar la seva creativitat amb el joc que ell desitgi.
En relació amb els tipus de joc que existeixen en l’actualitat s’han trobat nombroses classificacions. No obstant això, generalment els jocs es classifiquen en funció de les següents variables: l’espai, el paper que exerceix l’adult, el nombre de participants i la funció en el desenvolupament del nen. A continuació, es parlarà amb més detall dels tipus de joc existents en funció d’aquestes variables.
Jocs en funció de l’espai on es duen a terme
Existeixen dos tipus de jocs en funció de l’espai:
- Jocs d’interior. Són aquells jocs que poden dur-se a terme en zones interiors (dins de casa o dins de les aules del col·legi per exemple). Alguns exemples d’aquests jocs són els següents: jocs manipulatius, jocs simbòlics, jocs verbals, jocs de memòria i jocs d’imitació.
- Jocs d’exterior. Són aquells que poden desenvolupar-se en zones exteriors (com a jardins, patis exteriors, parcs, etc.). Alguns exemples d’aquests jocs són els següents: jocs amb pilotes, jocs que impliquin córrer o amagar-se, etc.
Jocs depenent del paper que exerceix l’adult
Existeixen tres tipus de jocs en funció de la intervenció de l’adult en ells:
- Joc lliure. Són jocs que els nens creen a través de l’espontaneïtat i la total llibertat, deixant fluir la seva creativitat. Aquests jocs sorgeixen de forma natural sempre que el nen disposi del context adequat, és a dir, que senti que pot jugar de forma lliure.
- Joc dirigit. Són aquells jocs en els quals les persones adultes tenen el paper d’ensenyar com es juga i quines regles té el joc. Així mateix, els adults són els que dinamitzen i dirigeixen el joc.
- Joc presenciat. En els jocs presenciats el nen habitualment juga sol (amb el seu cos o amb algun objecte) però requereix la presència d’un adult per sentir la confiança necessària per dur a terme el joc. La figura adulta li proporciona, habitualment, seguretat i decisió per realitzar el joc de forma tranquil·la.
Jocs en funció del nombre de participants
Existeixen quatre tipus de jocs en funció del nombre de nens que van a jugar:
- Joc individual. És el tipus de joc en el qual el nen juga en solitud. El nen o nena juga sense interactuar amb els altres tot i que estigui amb més nens al voltant.
- Joc en paral·lel. El nen o nena juga de forma individual però en companyia d’altres nens.
- Joc de parelles. Són jocs que únicament impliquen la presència de dos jugadors.
- Joc en grup. Són jocs que impliquen la presència de dos o més jugadors. En algunes ocasions poden generar-se diversos grups. Dels jocs en grup existeixen dues modalitats: els jocs competitius (un grup contra un altre) i els jocs cooperatius (dos grups que han de cooperar per aconseguir un objectiu).
Jocs depenent de l’àrea del desenvolupament que s’estimula
Es troben quatre tipus de jocs en funció de l’àrea del desenvolupament que potencia el joc:
- Jocs motors. Els jocs motors estimulen tots els aspectes físics i motors dels nens. Aquest tipus de jocs ajuden al fet que el nen conegui les seves capacitats i d’aquesta forma que pugui anar dominant el seu propi cos.
- Jocs simbòlics. El joc simbòlic és el més típic de l’etapa infantil perquè sovint sorgeix de forma natural. El joc simbòlic estimula la capacitat del nen de posar-se en el lloc de l’altre, potencia la imaginació i la creativitat del nen i a més, ajuda a estar en contacte amb la realitat (sovint els nens representen escenes de la vida quotidiana de les quals han estat testimonis).
- Jocs de construcció. Els jocs de construcció es basen principalment en el fet de fabricar, muntar i desmuntar i crear peces, objectes, etc. La principal capacitat que estimula aquest tipus de jocs és la coordinació motora (per dur a terme l’acció de construir) i l’orientació espacial.
- Jocs de regles. Són tots aquells jocs que disposen d’unes normes per dur-los a terme. Aquests jocs ajuden als nens a aprendre a conviure i a complir certes regles i a no fer trampes. A més, aquest tipus de jocs també els ensenya la importància que té el fet de complir unes normes i que tothom ho faci per al bon desenvolupament del joc.
