Fa poc temps que la influència positiva de les mascotes en els nens ha estat reconeguda. No obstant això, són moltes les investigacions que demostren que la presència d’un animal domèstic a la llar pot afavorir el correcte desenvolupament infantil, tant físic com psíquic. A continuació, descriurem alguns dels beneficis de tenir una mascota a la llar.
Desenvolupament del sentit de la responsabilitat i de l’autonomia.
Cada mascota disposa d’unes necessitats bàsiques de les quals ha d’ocupar-se l’ésser humà. Aquestes necessitats seran diferents en funció de l’animal del que estiguem parlant, pot ser treure’l al carrer a passejar, netejar la seva gàbia, donar-los de menjar…
Tenir una mascota a casa pot augmentar i potenciar l’autonomia dels nens, ja que aquests han d’ocupar-se pel seu compte de les necessitats de la mascota. A més, la presència de l’animal també contribuirà al correcte desenvolupament del sentit de la responsabilitat ja que, als nens se’ls encarregarà una tasca i a part d’haver de realitzar-la ells sols, també hauran d’acordar-se de dur-la a terme perquè formarà part de les seves obligacions.
Establiment de rutines i normes.
El fet de tenir una mascota a casa pot afavorir el desenvolupament de rutines i l’establiment de normes que poden contribuir al desenvolupament infantil del nen. Per exemple, treure el gos cada dia a la mateixa hora o netejar la gàbia del conill el mateix dia totes les setmanes. Alguns exemples de les normes que poden sorgir són, que estigui prohibit que l’animal entri en determinades estades de la casa, que estigui prohibit que l’animal es pugi als sofàs i llits, que no es pugui donar menjar humà a l’animal, etc.
L’establiment de rutines proporciona estabilitat i tranquil·litat al nen, ja que així és capaç d’anticipar les activitats que es donaran de forma prèvia. Així mateix, l’existència d’un animal a l’entorn del nen pot afavorir al desenvolupament de normes que ajudaran al nen a aprendre a acatar instruccions i a no incomplir les regles.
Desenvolupament de l’afectivitat i contacte amb les emocions.
Els nens durant la primera infància mostren tendència a estrènyer vincles afectius amb les coses que estan presents al seu al voltant i que els proporcionen alguna classe de benestar tant si són persones com a animals o objectes. Per aquest motiu, la presència d’un animal pot afavorir el desenvolupament d’un llaç afectiu profund i incondicional. D’aquesta manera, l’animal li brindarà al nen l’oportunitat d’aprendre a identificar i diferenciar les diferents emocions.
Possessió de coneixement.
La presència d’una o més mascotes en la llar provoca un augment, en el nen, de coneixement sobre aquest animal respecte a altres nens que manquen de mascotes. Algunes de les coses que poden aprendre els nens sobre les seves mascotes són: les seves característiques físiques, els seus hàbits, les seves necessitats, les seves conductes i les cures que necessita entre unes altres. Així mateix, els nens també aprendran una cosa primordial: l’afecte i el respecte que s’ha de tenir cap als animals.
Adquisició d’organització.
El fet que l’animal posseeixi unes necessitats bàsiques que han de ser cobertes per les persones provoca que, en definitiva, els animals impliquin una sèrie de tasques. Aquest fet pot ser para alguns la part pesada de tenir una mascota. No obstant això, el fet que tenir un animal que impliqui tenir l’obligació de complir una sèrie de feines ajuda als nens a aprendre a organitzar-se a nivell temporal. Els nens aprendran a calcular el temps que necessiten per a cada tasca, aprendran també a organitzar-se perquè els hi doni temps de fer-les totes i a més, els nens aprendran a calcular mentalment què necessiten per a aquesta labor.
