Al llarg de la infància i de l’adolescència, en nombroses ocasions, sorgeixen conflictes o problemes que causen una gran preocupació als pares. No obstant això, la majoria de persones adultes no sap amb exactitud quin és el moment o quins poden ser motius de pes per acudir a un psicòleg infanto-juvenil.
Abans d’acudir al psicòleg…
Un aspecte de gran rellevància que ha de tenir-se en compte és que abans d’acudir a cap especialista ha de comentar-se el problema amb la parella o el cuidador i amb els mestres de l’escola. Això servirà per contrastar la informació que ja tenim amb la d’altres persones que també estan en contacte amb el nen. Així, s’obtindran diferents punts de vista sobre el conflicte i es perdrà la possible subjectivitat que es pugui estar tenint.
Amb la recollida d’opinions sobre el problema s’haurà de determinar si aquest es dóna únicament amb alguna persona concreta o si per contra es dóna amb totes les persones per igual. A més, també es podrà especificar si el problema es dóna davant un context determinat o en diversos ambients (casa, col·legi, etc.)
Quan s’ha de buscar ajuda?
Generalment, ha de buscar-se ajuda sempre que existeixi algun aspecte del fill que preocupi als seus pares o professors de l’escola. No obstant això, resulta important saber diferenciar si es tracta d’una simple fase del desenvolupament o per contra, si es tracta d’alguna cosa rellevant que està obstaculitzant el seu dia a dia i el seu correcte desenvolupament.
Resulta precís buscar ajuda quan el nen no funciona bé en el seu dia a dia o en algun dels principals contextos, que són la casa i l’escola.
Senyals d’alerta
Resulta molt important conèixer i tenir presents els senyals d’alerta ja que aquestes indicaran quan el nen requereix ajuda. Una vegada hagin estat detectades una o més senyals d’alerta ha de plantejar-se la importància del problema i la possibilitat d’acudir a un professional. Alguns senyals d’alerta són els nomenats a continuació. No obstant això, cada nen i adolescent és únic i pot desenvolupar molts altres problemes aquí no nomenats.
- Retards o dificultats en el llenguatge
- Problemes de conducta: rabietes, desobediència, violència, agressions, comportaments inadequats, ira excessiva, etc.
- Episodis de tristesa excessiva, plor ininterromput, baix estat d’ànim
- Desinterès per coses que abans li agradaven
- Disminució o augment de l’apetit
- Problemes relacionats amb la son: malsons, insomni, despertars freqüents, somnolència excessiva, etc.
- Dificultat en el control dels esfínters
- Disminució o baix rendiment escolar
- Timidesa excessiva
- Absentisme escolar
- Hiperactivitat
- Dificultats per posar atenció
A on haig de dirigir-me?
Una vegada els pares han detectat que existeix un problema seriós, solen dubtar a l’hora de decidir a on dirigir-se. Això dependrà del tipus de problema que estigui patint el nen en aquest moment.
En cas de tenir dubtes, es pot acudir en primer lloc al pediatre i explicar-li la situació problemàtica. Ell pot aconsellar i derivar, en cas que sigui necessari, al professional més adequat.
En el cas que es vulgui obtenir més informació sobre les característiques del problema, pugues es pot organitzar una reunió amb el tutor o tutora del nen a l’escola.
Així mateix, també resulta una bona opció acudir des del primer moment a un psicòleg infanto-juvenil al que se li pugui explicar la situació, els aspectes més notables que preocupen als pares, els dubtes que es tenen sobre la situació problemàtica, etc. El psicòleg, una vegada hagi recollit la informació sobre la situació explorarà en profunditat i avaluarà al nen o adolescent i proposarà certes pautes educatives, tractament o tipus de teràpia que poden ser útils en davant aquest tipus de problemes o situacions.
