El locus de control és un concepte àmpliament utilitzat al món de la psicologia. Concretament fa referència a la percepció que les persones tenen sobre el grau de control que posseeixen sobre els esdeveniments que succeeixen en les seves vides. Per tant, fa referència a una sensació de control totalment subjectiva experimentada per cada persona.
D’on procedeix el concepte locus de control?
El terme locus de control va ser creat per Julian Rotter en 1966 i ho va incorporar a la seva teoria de l’aprenentatge social, anterior a la de Bandura. Rotter, va desenvolupar la idea que les nostres creences sobre les causes de les accions influeixen en els nostres comportaments i actituds. Per aquest motiu, aquest psicòleg va proposar el locus de control com un tret de personalitat en la seva teoria i va afirmar que sol ser bastant estable al llarg de la vida. D’aquesta manera, Rotter dividia a les persones en dos grans grups en funció de si presentaven un locus de control intern o un locus de control extern.
Locus de control intern
El locus de control intern fa referència a la percepció de les persones que els esdeveniments de la vida es produeixen com a efecte de les seves pròpies accions. És a dir, les persones amb un alt grau de locus de control intern tenen la percepció que elles mateixes controlen les seves vides i tant els seus assoliments com els seus fracassos es donen per la seva implicació en aquests esdeveniments.
Aquestes persones solen valorar de forma positiva l’esforç, la constància i l’habilitat personal. A més, aquestes persones també solen ser:
- Més propenses a assumir la responsabilitat de les seves pròpies accions.
- Tendeixen a ser influenciats en menor grau per les opinions dels altres.
- En general, posseeixen un fort sentit de la autoeficacia.
- Tendeixen a treballar dur per aconseguir les coses que volen.
- Sovint aconsegueixen un major èxit en el treball i l’estudi.
Locus de control extern
El locus de control extern fa referència a la percepció que els esdeveniments de la vida ocorren com a resultat de l’atzar, el destí, la sort o el poder i decisions d’altres persones. D’aquesta manera, el locus de control extern es basa en la percepció de les persones que els esdeveniments no poden ser controlats per ells mateixos ni pel seu esforç ni dedicació.
Les persones amb un alt nivell de locus de control extern solen:
- Culpabilitzar a les forces externes de les seves pròpies circumstàncies.
- Atribuir a la sort o casualitat qualsevol èxit o fracàs que manifesten.
- No creuen que puguin canviar la seva situació a través d’esforç i dedicació.
- En ocasions se senten sense esperances o impotents enfront de les situacions difícils.
Quin d’ells és millor, l’intern o l’extern?
Tot i que en general s’associa el locus de control intern com alguna cosa bé i favorable i l’extern com alguna cosa dolent i negatiu no té perquè ser sempre així.
És cert que tenir un alt nivell de locus de control intern en moltes ocasions resulta positiu, ja que creure’ns responsables del que fem el nostres vides ens afavorirà per esforçar-nos en això. A més, assumir el fet de ser responsable dels propis errors ens capacita per aprendre d’ells. Assumir la responsabilitat dels èxits també provoca que augmenti l’autoestima i l’autoconcepte.
No obstant això, un alt grau de locus de control extern no té perquè ser sempre alguna cosa negatiu. Quan una persona no és bona en alguna cosa, o posseeix poques qualitats per a la realització o consecució d’algun objectiu, tenir un nivell alt de locus de control extern pot afavorir al fet que la seva autoestima no es vegi perjudicada. Per exemple, si hi ha una persona que és nul·la en els esports, serà millor que tingui un alt grau de locus de control extern que d’intern. D’aquesta manera, se sentirà més relaxat i menys estressat, coses que li podran afavorir a l’hora d’esforçar-se en aquesta activitat.
