Des de fa alguns anys s’ha produït un notable increment del diagnòstic del Trastorn de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). Aquest trastorn, que es basa principalment en un baix nivell d’atenció acompanyat o no de la presència d’una activitat excessiva, és el trastorn més prevalent en la població infanto-juvenil.
Aquest important augment de diagnòstics ha provocat que alguns plantegin l’existència d’un sobrediagnòstic d’aquesta patologia. Aquest sobrediagnòstic pot posar en risc la salut dels nens ja que d’una banda se’ls pot arribar a administrar medicació de forma innecessària i per un altre, en adjudicar-los una etiqueta de “malalt” els nens poden patir efectes d’estigmatització o discriminació.
Davant aquesta situació és important reflexionar si tots els nens diagnosticats amb TDAH realment pateixen aquest trastorn. Per solucionar el problema del sobrediagnòstic resulta imprescindible saber què és exactament el TDAH per així, poder dur a terme una bona exploració i en conseqüència un correcte diagnòstic.
Què és el TDAH?
El TDAH és un trastorn neurobiològic que afecta tant a nens com a adults. Es tracta d’un patró persistent de inatenció acompanyat o no d’una hiperactivitat i impulsivitat que impedeix la realització de les tasques diàries.
Alguns criteris que han de complir-se perquè pugui realitzar-se el diagnòstic del TDAH són els següents:
- La simptomatologia es presenta en dos o més ambients diferents (per exemple a casa i a l’escola).
- Alguns d’aquests símptomes han d’estar presents abans dels 12 anys d’edat.
- Han d’existir proves clares que la simptomatologia provoca un deteriorament clínicament significatiu de l’activitat social o acadèmica.
- Els símptomes no s’expliquen per la presència d’un altre trastorn mental com: trastorn generalitzat del desenvolupament, esquizofrènia o un altre trastorn psicòtic.
Tipus de TDAH
Existeixen tres tipus de presentacions del TDAH:
- Amb predomini del dèficit d’atenció. És més freqüent en nenes (30%) que en nens (15%). Dins d’aquest subtipus es troben nens que presenten una conducta predominantment caracteritzada per la inatenció. Aquests són nens que amb freqüència perden coses, que se’ls oblida el que se’ls diu o que mostren dificultat en seguir instruccions. En moltes ocasions, els nens amb TDAH amb predomini en el dèficit d’atenció passen desapercebuts a classe perquè no molesten.
- Amb predomini de la impulsivitat i hiperactivitat. Són nens que presenten símptomes d’impulsivitat i d’hiperactivitat sense mostrar símptomes de inatenció. Alguns dels símptomes més freqüents són: es mostren incapaços de romandre quiets, contínuament estan movent-se encara que estiguin asseguts, els costa romandre en activitats silencioses, parlen molt i amb freqüència interrompen les converses dels altres.
- Combinat. Aquest subtipus de TDAH es caracteritza per ser una combinació dels dos anteriors. És el més freqüent tant en nenes (60%) com en nens (80%). Aquests, són nens que es caracteritzen per presentar tant símptomes d’inatenció com d’hiperactivitat i impulsivitat.
Desenvolupament i curs
Habitualment, els pares de nens amb TDAH observen la seva activitat motora excessiva durant la més primerenca infància. No obstant això, és difícil distingir-la dels comportaments normals. El TDAH sol identificar-se durant la primària que és el moment en el qual la inatenció provoca una disminució del rendiment escolar.
En la majoria de persones, els símptomes d’hiperactivitat motora disminueixen durant l’adolescència i l’edat adulta encara que els símptomes de inatenció i impulsivitat solen mantenir-se estables al llarg del cicle vital. No obstant això, és cert que existeix una gran proporció de nens amb TDAH que presenten dificultats que persisteixen a l’edat adulta.
Com milloren els nens amb TDAH?
Tot i que no existeix una cura contra el TDAH els nens poden arribar a millorar moltíssim gràcies al tractament. Generalment existeixen tres tipus de tractament:
- Farmacològic: els fàrmacs que s’utilitzen per tractar el TDAH són dels més estudiats i segurs de tots els que s’utilitzen amb nens. Actualment a Espanya disposem de dos grups de medicaments pel TDAH: els estimulants i els no estimulants. Habitualment el medicament que es prescriu és el metilfenidat (estimulant). Aquest fàrmac pot ajudar als nens a concentrar-se, a aprendre i a estar més tranquils. No obstant això, cal tenir en compte que els medicaments generen efectes secundaris com per exemple problemes de somni, mals de panxa o pèrdua del gana. Per aquest motiu, en algunes ocasions resulta necessari que el nen provi diferents medicaments per veure quin d’ells li senti millor.
- Teràpia: hi ha diferents tipus de teràpia algunes de les més comunes són: la teràpia de conducta, l’entrenament per a pares, la teràpia cognitiva o el tractament psicopedagògic. Totes elles ajuden al nen a controlar el seu comportament perquè pugui exercir-se millor tant a casa com a l’escola.
- Combinació de teràpia i fàrmacs: en moltes ocasions aquest tractament combinat és el més efectiu en alguns nens, però sempre depèn de cada cas.
