Sovint es parla que els professors, tant a l’escola com a la universitat, poden tenir-te mania o enchufe. No obstant, molta gent afirma que això no és cert, que el professor percep a tots els alumnes per igual, però en realitat no és així. Els professors, com qualsevol altra persona corrent, tenen opinions, realitzen judicis de valor i tenen preferències i conseqüentment expectatives.
A més, en nombroses ocasions la gent afirma que té un pitjor rendiment en l’assignatura en la qual se suposa que el professor li té mania i a l’inrevés, que obtenen un millor rendiment quan el professor els té enchufe. Ambdues opcions poden explicar-se per la presència de l’Efecte Pigmalió.
Què és l’Efecte Pigmalió?
L’efecte Pigmalió és el succés que descriu com les expectatives d’una persona poden arribar a influir en el rendiment d’una altra. Per tant, pot afirmar-se que s’estableix una relació directa entre les expectatives que té un subjecte sobre l’altre i el rendiment d’aquest últim.
L’Efecte Pigmalió està íntimament relacionat amb la profecia autocomplerta. La teoria de la profecia autocomplerta es basa que quan tenim una creença sobre algú, aquesta acaba complint-se. En tenir una expectativa sobre una persona, intentem comportar-nos d’acord a aquesta expectativa i això acaba provocant que es compleixi.
L’Efecte Pigmalió pot donar-se principalment en tres àmbits diferents: social, laboral i educatiu. No obstant això, en el present article únicament ens centrarem en l’àmbit educatiu.
Origen de l’Efecte Pigmalió
El terme d’Efecte Pigmalió va ser proposat pel psicòleg Robert Rosenthal arran d’un experiment que va realitzar al costat de Lenore Jacobson al 1965. Aquest experiment, es va dur a terme en una escola californiana i va consistir a donar informació falsa als professors sobre les qualitats i el potencial dels seus alumnes. Concretament, el que es va fer va ser comunicar-los als professors que se’ls havia passat un test d’intel·ligència als estudiants i que hi havia alguns (un grup seleccionat a l’atzar) que destacaven per sobre dels altres i que posseïen un potencial intel·lectual molt alt.
L’objectiu de l’experiment era comprovar si els professors, en saber que certs nens presentaven un gran potencial intel·lectual, els ajudarien més i conseqüentment aquests traurien millors qualificacions. Per aquest motiu, després de donar la informació als professors es va avaluar als nens després de cinc, vuit i vint mesos.
Els resultats de l’experiment realitzat a l’escola de Sant Francisco van mostrar que els alumnes qualificats de posseir un gran potencial (que en realitat havien estat escollits a l’atzar) van obtenir resultats superiors en els test d’intel·ligència posteriors (als cinc, vuit i vint mesos) del que es calia esperar. Dit d’una altra manera, els autors van concloure que els alumnes obtenien millors resultats quan els professors esperaven més d’ells.
Finalment, els investigadors van concloure que les expectatives inflades que tenien els professors sobre aquests alumnes van influir notablement en el comportament que tenien amb ells (els ajudaven més i els prestaven més atenció per exemple). Per aquest motiu, els alumnes van aconseguir entendre millor els conceptes i prosperar per sobre dels altres estudiants a nivell intel·lectual.
Aspectes a tenir en compte sobre l’Efecte Pigmalió
Després d’haver vist el que és l’Efecte Pigmalió i com es va comprovar que existia, és important parlar de la utilitat que té aquest efecte en el dia a dia. Aquest efecte pot comportar conseqüències positives o negatives per als alumnes i els nens en general. Per aquest motiu, és important ser conscients que existeix i prendre les mesures necessàries per adonar-nos de com tractem als nens i quines expectatives tenim d’ells.
És fonamental que les persones que tracten amb nens, tant professors com a pares, facin un exercici de autoexploració en el qual descobreixin quines expectatives tenen i com es comporten amb ells. Resulta de notable importància que els pares o professors siguin conscients de la manera com s’expressen, de com realitzen les afirmacions o preguntes, de quina classe de comentaris realitzen, de quina actitud tenen amb els nens i de quin to de veu utilitzen. D’aquesta manera ajudaran a permetre que el nen tregui partit dels seus propis recursos, que es motivi, que intenti superar-se a si mateix i que millori la seva autoestima.
