L’augment de dispositius tecnològics així com l’aparició de les xarxes socials en els últims anys han propiciat que molts nens “s’enganxin” a les noves tecnologies. Tot i que aquest problema sembli diferent d’altres addiccions (alcohol, drogues, etc.) el mecanisme cerebral de l’addicció és el mateix. Per aquest motiu resulta important detectar el problema de forma precoç i implementar alguns límits amb la finalitat d’evitar-ho en un futur.
En aquest article abordem algunes estratègies o eines que poden utilitzar els pares o professors amb l’objectiu d’ajudar als nens o a adolescents a acabar amb l’addicció. Sempre hauran de tenir-se en compte algunes variables característiques de cada nen com l’edat, el nivell d’addicció i el tipus de relació que manté amb els cuidadors entre d’altres.
- Establir un límit de temps. En l’actualitat la majoria de persones majors de 16 anys posseeixen telèfon mòbil, comptes a les xarxes socials i juguen a apps. Per aquest motiu, no podem restringir del tot l’ús del Smartphone ja que això també podria provocar certa estigmatització cap al nen per part dels seus companys. La millor opció és restringir-li el temps d’ús del dispositiu. És necessari explicar-li al nen o adolescent el temps del que disposarà per jugar, veure sèries o mirar les xarxes socials i pactar que passat aquest temps haurà de deixar a un costat el gadget.
Un aspecte a tenir en compte és que davant d’una possible addicció a les noves tecnologies qualsevol dispositiu compta. Habitualment sol passar que quan els hi retires un dispositiu (per exemple mòbil) immediatament es van a buscar un altre (per exemple tableta).
Un bon recurs per aplicar el límit de temps és utilitzar una alarma o temporitzador que avisi que s’ha acabat el temps perquè així tant el nen o adolescent com el cuidador sàpiguen que ja ha transcorregut l’interval de temps.
- Guanyar-se el temps de joc. Una estratègia molt útil és la que es basa en que el nen mitjançant tasques domèstiques, per exemple, aconsegueixi guanyar-se el temps de joc. Aquesta eina resulta beneficiosa per dos motius. El primer motiu és que d’aquesta manera, al nen no se li posen tantes facilitats per accedir a les tecnologies doncs ha d’esforçar-se per aconseguir arribar a elles. El segon motiu és que el nen aconsegueix dedicar temps a una altra cosa que no siguin dispositius mòbils i a més, aprèn esforçar-se en coses de la comunitat (família).
Un exemple d’aquesta estratègia seria el següent: si el nen o adolescent posa la taula i fa tots els seus deures pot aconseguir 15 minuts de jocs en Smartphone, veure la televisió, posar-se al dia amb les xarxes socials o el que ell decideixi.
- Posar contrasenyes en els dispositius. Una bona eina que proporcionen la majoria dels dispositius mòbils actuals és poder bloquejar-los amb contrasenyes. En el cas que el nen o adolescent vulgui utilitzar constantment els dispositius o sospitem que ho fa fora del límit de temps establert podem aplicar el bloqueig per contrasenya. D’aquesta manera, al nen se li farà impossible accedir als jocs, sèries o qualsevol altra cosa i ens assegurarem que no fa ús d’això. No obstant, és important tenir en compte que tot depèn de cada nen i de la relació que manté amb els seus cuidadors. Si dipositem confiança en el nen i s’arriba a un acord amb ell podria deixar-se un dispositiu sense contrasenya per valorar si compleix amb l’acord, en comptes de bloquejar-los tots.
- Parlar amb el nen sobre el tema. Sembla una cosa obvia o absurda però resulta molt important que abans d’aplicar qualsevol tipus d’estratègia es parli amb el nen sobre el tema. És necessari que l’adolescent i els pares manifestin la seva opinió sobre aquest tema i que el nen arribi a entendre perquè se li restringeix l’ús de les noves tecnologies. En la majoria dels casos, l’adolescent o nen no entendrà el perquè, negarà el fet de patir cap problema i probablement s’enfadarà per l’aplicació d’aquestes mesures. No obstant això, resulta rellevant no saltar-nos el pas de mantenir una conversa seriosa amb ell ja que així el nen serà conscient que els seus pares creuen que té un problema encara que ell per si mateix no sigui capaç de percebre-ho.
- Que adquireixi l’hàbit d’abandonar els dispositius per si mateix. És cert que la prohibició total de l’ús dels dispositius o el fet de posar contrasenyes és molt efectiu. No obstant això, un procés molt important en la retirada de l’addicció és que el nen sàpiga parar d’utilitzar el mòbil o Tablet per si mateix. Al principi, l’ús d’estratègies com el límit de temps o la implementació de contrasenyes és molt pràctic però resulta imprescindible que el nen aprengui a autogestionar-se ell mateix el temps. Per a això, és important que l’adolescent o nen rebi la màxima ajuda de les persones que l’envolten, tant dels seus pares com dels seus germans.
- Fomentar el temps de joc amb altres joguines o la realització d’altres activitats. Una última estratègia a emprar amb els nens o amb els adolescents que presenten addicció a les noves tecnologies és que els pares fomentin el temps de joc amb diferents joguines o que fomentin la realització d’activitats diferents. Per a això és important motivar als adolescents a que realitzin altres activitats com per exemple quedar amb els seus amics o apuntar-se a algun esport (de forma extraescolar). En el cas dels nens és important motivar-los a utilitzar altres joguines, a jugar a jocs de taula en família o fer activitats a l’aire lliure (anar al parc). D’aquesta manera s’aconsegueixen dues coses, d’una banda que el nen deixi d’utilitzar el mòbil o Tablet perquè està realitzant un altre tipus d’activitat i està entretingut, i d’altra banda es fomenta que cada vegada faci un menor ús del mòbil ja que aconseguirà tenir diferents aficions que li interessaran més que un joc de la Tablet o que les xarxes socials.
