Cal tenir en compte que la prescripció de deures existeix des de l’inici de l’ensenyament formal. Aquesta ha estat l’estratègia fonamental des de la primària fins a la universitat. No obstant això, aquesta prescripció de deures varia de curs a curs i depenent de cada centre. El principal objectiu dels deures escolars és el desenvolupament d’habilitats i el reforç dels aprenentatges que es donen a l’escola.
Deures sí o deures no? A l’inici de cada curs acadèmic es plantegen els beneficis i desavantatges que presenten els deures escolars. Existeixen diferents opinions entre investigadors, professors, pares i estudiants sobre la realització de tasques escolars al temps extraescolar. Es tracta d’un etern debat entre les dues posicions, ja que a dia d’avui encara no s’ha arribat a cap consens.
Punts a favor dels deures escolars:
- Beneficis acadèmics a curt i a llarg termini. Els deures escolars contribueixen a una millor retenció del coneixement, major comprensió, millor actitud cap a l’escola, impliquen al nen en el procés d’aprenentatge, milloren la velocitat de processament, el pensament crític, entre d’altres.
- Beneficis no acadèmics. Els deures contribueixen a una major organització, curiositat, disciplina, autonomia, a adquirir hàbits, a valorar l’esforç personal i atorguen al nen responsabilitats entre d’altres.
- Beneficis a les relacions amb els pares i la família. Els deures fomenten la connexió entre el col·legi i la llar. Les tasques extraescolars afavoreixen que els pares s’impliquin a l’educació dels seus fills ja que assíduament els nens reclamen l’ajuda d’un adult per acabar les seves tasques.
Punts en contra dels deures escolars:
- Saturació. Els deures causen fatiga física i mental, pèrdua d’interès en assumptes acadèmics, menys temps d’oci extraescolar, frustració dels nens, entre d’altres.
- Interferència parental. En moltes ocasions els deures escolars són la font del conflicte que es genera entre el nen i els pares. Això es produeix perquè habitualment, els pares exigeixen al nen que completi les tasques a temps i que les realitzi correctament. El conflicte també pot originar-se perquè el nen es nega a fer els deures i els pares estan cansats d’insistir-li.
- No es personalitzen. Els deures amb freqüència fomenten les desigualtats entre els alumnes perquè no es personalitzen en funció de cada estudiant. D’aquesta manera, els alumnes amb capacitats més altes els faran bé i no els costarà molt temps completar-los. En canvi, els alumnes amb capacitats una miqueta inferiors mostraran més dificultat i requeriran molt més temps per finalitzar-los.
Tenint en compte tots els arguments esmentats anteriorment, sembla difícil posicionar-se en un dels dos bàndols. Per aquest motiu, des de Apsis ens posicionem enmig dels dos. D’una banda, considerem que la realització de deures és molt important per consolidar els aprenentatges de l’escola així com per desenvolupar noves habilitats i hàbits però mai han de donar-se a l’excés.
D’altra banda, creiem que les tasques extraescolars han d’ajustar-se a cada nen i a les seves necessitats. La quantitat i el grau de dificultat dels deures haurà d’adequar-se a cada cas concret. Donat que a l’escola normalment manen els mateixos deures a tots els nens és labor dels pares observar si necessiten molta o poca ajuda per aconseguir completar-los. Si els pares perceben que al nen se li acumulen les tasques, que no és capaç de completar-les sol i que triga molt temps en fer-ho és necessari que es posin en contacte amb la mestra de l’escola per buscar una solució al respecte.
