Al llarg del temps s’ha observat que molts pares mostren tendència a amagar les seves emocions als seus fills, especialment les de caràcter negatiu. Molts progenitors creuen erròniament que el fet de no mostrar sentiments tristos als seus fills els hi afavoreix, ja que així s’estalvien un disgust.
Des de Apsis afirmem que és important tenir clar que ocultar les emocions negatives als fills és un error. Els nens han d’aprendre a encaixar tant bones com a males notícies. Han d’adonar-se que en la vida sorgeixen situacions positives i negatives i han d’aprendre a sortir airosos d’ambdues. Els nens han d’adonar-se que la felicitat no és eterna, han d’assumir que ningú és perfecte i que la vida no sempre és meravellosa.
El fet de mai veure a un pare plorar, per exemple, provoca que el nen cregui que els pares són perfectes, que mai els succeeix gens dolent i que mai hi ha problemes. D’aquesta manera, indirectament el nen creurà que quan ell arribi a ser pare mai li passarà res dolent tampoc. Per aquest motiu, no compartir els sentiments amb els fills pot resultar-los més perjudicial que beneficiós.
Així mateix, cal tenir en compte que no és necessari explicar als petits tot el que succeeix, hi ha temes que són “de pares”, que no fa falta esmentar. Però si que és important que si en algun moment algun dels dos, mare o pare, estan tristos ho comparteixin amb el menor i li expliquin, amb un llenguatge infantil el que succeeix.
Cal crear un clima familiar en el qual es permeti expressar tot tipus d’emocions (por, alegria, ràbia, odi, tristesa…) i sobretot cal ensenyar als nens a gestionar-les. És tan important informar sobre l’emoció negativa com revelar la solució. Així els nens observaran que al món existeixen problemes que afecten a tots (fins i tot als seus pares) però que no suposen una amenaça perquè gairebé tots tenen solució.
Finalment, destacar que resulta molt important tractar les emocions a casa però que l’escola també resulta un marc magnífic per fer-ho.
