Sovint, els pares de nens que presenten dificultats en tasques escolars es plantegen si és possible que els seus fills pateixin algun tipus de patologia o trastorn que justifiqui el seu retard, lentitud o dificultat en l’àmbit acadèmic. No obstant això, resulta molt important poder diferenciar si el nen únicament presenta dificultats lleus o si realment pateix un trastorn de l’aprenentatge.
Què són els trastorns de l’aprenentatge?
Els trastorns de l’aprenentatge són un grup heterogeni de trastorns que es manifesten per l’existència de dificultats significatives en l’adquisició i ús de les aptituds acadèmiques essencials que impliquen estar en possessió de capacitats com: escoltar, parlar, llegir, escriure, raonar o efectuar càlculs aritmètics.
Una característica clau és que el rendiment de l’individu en les aptituds acadèmiques afectades està bastant per sota de la mitjana per l’edat. Així mateix, un factor important és que aquestes dificultats interfereixen significativament en el funcionament de l’individu en activitats de la vida quotidiana i en el rendiment acadèmic o laboral.
Un altre factor a tenir en compte és que les dificultats d’aprenentatge són molt evidents en els primers anys escolars en la majoria de nens. Tot i així, en alguns casos les dificultats escolars poden manifestar-se en cursos posteriors, quan les exigències acadèmiques són més elevades i superen les capacitats de l’individu.
Finalment, cal tenir en compte que per poder diagnosticar un trastorn de l’aprenentatge resulta imprescindible descartar dues coses. En primer lloc, és necessari descartar el fet que el nen pateixi una capacitat cognitiva limitada (deficiència mental), dèficits sensorials, alteracions neurològiques o trastorns emocionals. En segon lloc, també és necessari tenir en compte l’entorn educatiu del nen. Ha de descartar-se que la dificultat que presenta el nen no es deu al fet de no haver tingut oportunitats adequades per a l’aprenentatge.
Tenint en compte els aspectes anteriorment esmentats, s’arriba a la conclusió de que un trastorn de l’aprenentatge implica tres coses:
- Una alteració o trastorn en un procés psicològic.
- Dificultats per adquirir els coneixements o destreses instrumentals escolars.
- Descartar que no es deu a alteracions sensorials, neurològiques, retard mental o a la no exposició d’un entorn d’aprenentatge adequat.
Tipus de trastorns de l’aprenentatge
Una vegada identificat el trastorn de l’aprenentatge hem d’especificar si aquest cursa amb dificultats en la lectura, en l’expressió escrita o en les matemàtiques.
El trastorn de l’aprenentatge amb dificultats en la lectura, també anomenat dislèxia, es caracteritza per problemes en: la precisió de la lectura de paraules, la velocitat o fluïdesa de la lectura i la comprensió de la lectura. La dislèxia és molt freqüent i representa el 80% de casos de trastorns de l’aprenentatge.
El trastorn de l’aprenentatge amb dificultat en l’expressió escrita, es caracteritza per la presència de dificultats relacionades amb: la correcció ortogràfica, la correcció gramatical i de la puntuació i la claredat o organització de l’expressió escrita. Dins dels trastorns de l’aprenentatge és el subtipus menys freqüent.
El trastorn de l’aprenentatge amb dificultat matemàtica també es denomina discalculia. La discalculia és el segon trastorn de l’aprenentatge més freqüent i es caracteritza per problemes de processament de la informació numèrica, la memorització de les operacions aritmètiques, el càlcul correcte o fluid i el raonament matemàtic correcte.
Desenvolupament i curs
El trastorn de l’aprenentatge dura tota la vida, no té cura ni es pot eliminar de cap manera. Per això, tant si es refereix a la lectura, escriptura o matemàtiques normalment persisteix en l’edat adulta. No obstant això, el curs i l’expressió clínica d’aquest trastorn és variable. La manifestació dels símptomes pot canviar amb l’edat i per tant, els problemes d’aprenentatge de l’individu poden persistir o canviar al llarg de la vida.
Per aquest motiu, resulta important detectar aquest trastorn de forma precoç per així poder tractar-ho de la millor forma possible, de manera que l’individu aprengui a conviure amb aquest problema i que pugui treure el màxim profit de l’escolarització malgrat patir-lo.
Tractament
Davant els trastorns de l’aprenentatge, Apsis recomana el tractament individual o en grup reduït, en el qual es tingui en compte la variabilitat de cada individu. L’objectiu principal de la intervenció psicopedagògica es basa a reduir el desnivell de la lectura, escriptura o de les matemàtiques més que normalitzar-ho.
Una intervenció primerenca i preventiva, davant la presència dels primers indicadors de risc pot afavorir notablement el pronòstic.
