La depressió infantil ha seguit un curs molt variat al llarg de la història. Anys enrere es qüestionava l’existència d’aquesta patologia. Simplement es negava el fet que aquest trastorn pogués produir-se durant la infància. En canvi, durant altres dècades ha estat el trastorn psicopatològic més freqüent en consulta. Què se sap en l’actualitat?.
Existeix evidència científica que confirma que la depressió és una patologia que pot estar present tant en l’edat adulta com durant la infància. No obstant això, cal tenir en compte que els símptomes i les manifestacions clíniques d’aquesta patologia varien d’una edat a una altra.
A continuació es posaran de manifest la simptomatologia del trastorn depressiu en funció de l’edat, la relació de la depressió amb el suïcidi, els possibles trastorns relacionats, com ha de fer-se el diagnòstic i, finalment, el tractament d’aquest trastorn.
Símptomes de la depressió en funció de l’edat
Inferior a 7 anys:
- Ansietat (símptoma més freqüent)
- Rebequeries freqüents
- Plor immotivat
- Queixes somàtiques
- Pèrdua de l’interès pels jocs habituals
- Cansament excessiu o augment de l’activitat motora
- Baix pes
- Retard psicomotor
- Trastorns de l’eliminació: encopresis i enuresis
Nens de 7 anys fins a l’edat prepuberal:
- Esfera afectiva i conductual: irritabilitat, agressivitat, agitació o inhibició psicomotriu, astènia, apatia, tristesa, sensació d’avorriment, sensació de tristesa i en ocasions idees recurrents de mort.
- Esfera cognitiva i activitat escolar: baixa autoestima, dificultat de concentració, disminució del rendiment escolar, fòbia escolar i dificultats en la seva relació amb els iguals.
- Esfera somàtica: cefalees, dolor abdominal, trastorn del somni (insomni o hipersomnia) i disminució de l’apetit.
Adolescents:
- Símptomes similars als quals es donen en l’edat prepuberal
- Conductes negativistas i disociales
- Abús d’alcohol i substancies
- Irritabilitat
- Inquietud
- Mal humor
- Agressivitat
- Furts
- Desitjos de fugida
- Aïllament
- Descuro de la condícia personal
- Tristesa
- Anhedonia
- En ocasions poden tenir pensaments relacionats amb el suïcidi
Suïcidi i depressió
Tot i que en moltes ocasions el suïcidi resulta ser un tema tabú és important tenir en compte que des de l’any 1950 els suïcidis en edat adolescent s’han quadruplicat. En l’actualitat, el suïcidi és la segona causa de mort entre la població adolescent. Així mateix, s’ha trobat evidència que la depressió és el principal factor de risc per al suïcidi consumat. Per tots aquests motius, davant un cas de depressió sempre hem de tenir molt present el risc de suïcidi i prendre precaucions sobre aquest tema.
En relació amb el suïcidi també cal tenir en compte que són necessaris uns requisits cognitius per part del nen. Fins que els nens no arriben a tenir entre 7 i 11 anys no arriben a comprendre la universalitat i irreversibilitat de la mort. A més, perquè es doni un suïcidi també es requereix d’un determinat estat emocional i d’experiències específiques prèvies.
Altres trastorns que poden aparèixer de forma conjunta amb la depressió
Els nens o adolescents que presenten un trastorn de depressió, és freqüent que presentin també els següents trastorns.
Nens:
- TDAH
- Trastorn d’ansietat per separació
- Altres trastorns d’ansietat
Adolescents:
- TDAH
- Trastorn d’ansietat social i altres trastorns d’ansietat
- Consumo de tòxics
- Distímia
- Trastorn de conducta
Diagnòstic del trastorn depressiu
El diagnòstic del trastorn depressiu, tant en l’edat adulta com en la infància, ha de ser realitzat per un psicòleg. Aquest professional ha de dur a terme diverses entrevistes (amb el pacient i familiars) amb la finalitat d’obtenir informació sobre els símptomes i de l’estil de vida que porta el pacient (rutines, hàbits, etc.). A més, el psicòleg haurà d’administrar algunes proves psicomètriques que ajudin a corroborar el diagnòstic de depressió. Sovint el psicòleg també demanarà que es realitzin autoregistres dels pensaments que es tenen en diversos moments del dia.
Tractament de la depressió en la infància
En el cas que s’hagi diagnosticat una depressió lleu el tractament serà psicològic. El tractament amb major eficàcia demostrada per a aquest trastorn és la teràpia cognitiu-conductual. Aquest tractament té els següents objectius:
- Millorar la simptomatologia del trastorn depressiu
- Reduir la probabilitat d’aparició d’altres trastorns psicològics
- Promoure el desenvolupament normal a nivell social, emocional i escolar
- Reduir l’estrès familiar
- Prevenir i reduir els riscos de recaiguda
Per aconseguir aquests objectius durant el tractament s’aplicaran tècniques d’educació emocional, relaxació, reestructuració cognitiva, entrenament en habilitats socials i entrenament en resolució de problemes entre d’altres.
En el cas que s’hagi diagnosticat una depressió lleu o moderada es recomana, a més d’aplicar tractament psicològic aplicar tractament farmacològic. Les recerques suggereixen que els fàrmacs amb major eficàcia són els ISRS i concretament la fluoxetina.
