Tot i que el terme “bullying” s’ha posat de moda en les últimes dècades, aquest fenomen existeix des de fa moltíssim temps. A continuació s’explica què és el bullying, les conseqüències que comporta, els tipus de bullying que existeixen i com obrar sobre aquest tema.
Què és el bullying?
El bullying és el que s’ha anomenat sempre assetjament escolar, fustigació o intimidació. Principalment, el bullying consisteix en el maltractament físic, verbal o psicològic que se sol produir entre companys del mateix centre escolar i que es manté en el temps. Aquest maltractament pot consistir en agressions físiques, burles, aïllament, dany o furt d’objectes personals, amenaces i insults entre unes altres.
Generalment, aquests actes intimidatoris compten amb espectadors. No es tracta d’un maltractament que es produeix de forma direccional d’una persona a una altra, sinó que al voltant sempre hi ha una altra gent que està observant el que succeeix. Aquest grup de persones poden formar part del cercle d’amistat de l’agressor, poden ser persones que gaudeixen veient el que succeeix o simplement poden ser companys de classe que no saben què fer al respecte.
El maltractament se sol produir en individus que se solen percebre per l’agressor com menys poderosos o inferiors, ja sigui per desigualtats o diferències entre víctima i agressor. A més, les agressions resulten cada vegada més plaents per a l’agressor el que provoca que existeixi continuïtat en el temps.
D’on prové la paraula bullying?
El terme bullying va ser creat en 1993 pel psicòleg Donen Olweus a partir d’uns estudis realitzats en els anys 70 sobre la causa dels suïcidis dels adolescents. A partir d’aquestes recerques es va trobar que una de les principals causes de la conducta suïcida en adolescents era precisament el fet de ser víctimes d’agressions físiques o emocionals per part dels seus companys escolars.
Conseqüències
Entre les conseqüències de l’assetjament escolar en la víctima, hem de realitzar una gran distinció: les que es manifesten a curt termini, és a dir, de forma immediata i les que arriben anys o mesos més tard (llarg termini).
Conseqüències a curt termini.
- Disminució de l’autoestima
- Depressió
- Ansietat
- Estrès
- Descens en el rendiment acadèmic
- Absentisme escolar
- Pensaments suïcides
Conseqüències a llarg termini. S’ha comprovat que les víctimes presentessin menors capacitats per a la interacció social i nivells més baixos en el rendiment laboral. A més, també s’ha vist que posseeixen major risc en el desenvolupament de psicopatologías com per exemple:
- Trastorn per estrès postraumático
- Trastorn per depressió
- Trastorno de la personalitat antisocial
- Trastorns emocionals
- Suïcidi
Existeixen tipus de bullying?
- Físic. Generalment consisteix en agressions físiques i intimidació per part de l’agressor.
- Aquest tipus de maltractament sol basar-se en insults, comentaris despectius i sobrenoms lligats a les incapacitats o dificultats que presenta la víctima.
- Psicològic. Aquest tipus de maltractament es troba inherent a totes les altres modalitats de maltractament i es basa en la disminució de l’autoestima de la víctima.
- Social. L’objectiu de l’agressor és deixar a la víctima marginada i fora de tots els cercles socials.
- Cyberbullying. Aquest tipus de maltractament s’ha originat de forma més recent perquè es basa en l’ús de les noves tecnologies. D’aquesta manera, la intimidació es duu a terme a través de la xarxes socials, missatges de text o correus electrònics.
Què es pot fer al respecte?
L’assetjament escolar és un fenomen amb el qual cal ser especialment cautelós ja que segons la forma d’actuació els agressors poden enfortir-se i sentir-se fins i tot superiors que abans. A més, també cal ser molt previngut amb els pensaments o conductes suïcides per part de la víctima. A continuació es descriu què poden fer els diferents subjectes implicats en el problema.
- Nens i adolescents. A partir de xerrades psicoeducativas al centre escolar es pot intentar prevenir o evitar aquestes situacions. Així mateix, en aquestes xerrades pot destacar-se la importància que tenen els espectadors, l’haver de que tenen de denunciar aquesta situació.
- Pares. Els pares han d’escoltar en tot moment tot el que els explica el seu fill. A més, han de crear un bon clima perquè el seu fill es disposi a parlar i a explicar-los les coses. Els pares han de forjar una relació basada en la confiança mútua i en l’escolta activa. Resulta de notable importància que els pares facin entendre al seu fill el fet que està vivint una situació extremadament injusta i que ell no té la culpa de res. Així mateix, s’ha de mantenir el nivell de confiança perquè el nen segueixi explicant tot el que li ocorre i això pot fer-se mitjançant l’empatia.
- Professors. El personal docent té un paper summament important en aquest tipus de situacions, ja que generalment les agressions es cometen dins de l’entorn escolar. En ocasions resulta difícil identificar els casos de bullying perquè els agressors cometen els seus maltractaments lluny dels ulls de persones adultes. No obstant això, els professors tenen l’obligació de vigilar durant els patis i d’obrir bones vies de comunicació amb els alumnes. Al moment en el qual algun professor sospiti o tingui la certesa que s’està produint algun tipus d’assetjament escolar ha d’avisar de forma immediata als directors del centre. D’altra banda, també resulta de gran importància que els professors transmetin els valors de la solidaritat i de l’empatia com a manera de prevenció.
