Al món existeixen infinites mares i pares que es queixen dels mals hàbits alimentaris dels seus fills. Uns expliquen que els seus fills mengen molt poc, uns altres que solament mengen determinats aliments… En aquest article et proposem algunes claus perquè l’alimentació deixi de ser un autèntic malson.
Resulta molt important tenir en compte que al món de l’alimentació, igual que en molts altres aspectes, existeixen nombroses diferències individuals. És a dir, cada nen té un temperament i uns gustos diferents.
Si el que et preocupa és que el teu fill menja poc has de tenir en compte els següents factors.
Edat del nen
L’edat del nen és una de les coses imprescindibles a considerar. Principalment, perquè a menor edat menor és la quantitat d’aliments que s’han d’ingerir i, progressivament, a mesura que creix el nen la quantitat de menjar ha d’anar augmentant.
Encara que sembli una ximpleria és important pensar-ho ja que alguns pares, en ocasions, creuen que els seus fills mengen poc però ho fan correctament dins del rang de la seva edat. Resumint, a cada edat li correspon una quantitat de menjar i una quantitat d’energia determinades. En la següent taula podem apreciar la quantitat d’energia que ha d’ingerir un nen en funció de la seva edat i del seu gènere.
| Energia requerida dels nadons (kcal/dia) | ||
| Edat | Nens | Nenes |
| 6 mesos | 491 – 779 | 351 – 819 |
| 9 mesos | 504 – 924 | 459 – 859 |
| 12 mesos | 470 – 1159 | 505 – 1013 |
| 18 mesos | 804 – 1112 | 508 – 1168 |
| 24 mesos | 729 – 1301 | 661 – 1273 |
Pot observar-se que la variabilitat que existeix entre nens de la mateixa edat és enorme. Per aquest motiu, es recomana no fixar-se en la quantitat de menjar que ingereix el nen sinó en el seu estat de salut i el seu aspecte físic.
Estil alimentari del nen
Un altre dels aspectes que cal tenir en compte és l’estil alimentari del nen. Amb “estil alimentari” ens referim al passat del nen en l’àmbit de l’alimentació, és a dir, si el nen sempre ha estat de menjar poc o, si per contra, sempre ha menjat amb normalitat i és ara el moment en el qual ha deixat de fer-ho.
A partir d’aquí, els pares han d’indagar en què és el que porta al nen a menjar poc, quina és la causa. L’origen del dejuni infantil pot recaure en problemes emocionals mal gestionats o en algunes patologies.
Quan hem de preocupar-nos?
Com s’ha esmentat amb anterioritat, es recomana no fixar-se en la quantitat d’aliments que ingereix el nen sinó en el seu estat de salut i forma física. El moment en el qual hem de preocupar-nos és quan el nen comença a donar mostres d’una salut feble o inestable. És en aquest moment quan els pares han de posar-se en contacte amb un professional i així solucionar el problema.
Recomanacions per quan els nens mengen poc
Coses a evitar:
- Grans berenars. Si el teu fill s’atipa a l’hora de berenar o a deshores, és normal que després a l’hora de dinar o sopar no tingui gana o es negui a provar res.
- Plats enormes. Resulta molt més útil servir poc menjar (en un plat per a postres) que servir un gran plat d’aliments. El nen estarà molt més disposat a menjar davant un plat petit d’algun aliment que davant una gran muntanya d’aquest.
- L’obligació. Generalment, quan s’obliga a algun nen a ingerir algun aliment sol tenir en ell l’efecte contrari: el nen li agafa mania i es nega a provar-ho mai més. Per aquest motiu, l’obligació no és un bon mètode per provar nous aliments o ingerir major quantitat de menjar.
- L’ús de comparacions. Tot i que de vegades ho fem sense adonar-nos, hem d’evitar costi el que costi les comparacions. Sobretot les del tipus “Mira Joan, el teu germà s’està menjant el lluç sencer! En canvi tu…”. O afirmacions similars. Cada nen és diferent i el fet de comparar-los pot portar a una disminució important de l’autoestima o a començar a agafar gelosia dels germans.
- Llargues renyines. Si el nen es nega a menjar, o no vol provar un aliment nou han d’evitar-se llargues discussions o renyines. Se li pot repetir en dues o tres ocasions que si no menja la verdura després no prendrà postres, però no ha de repetir-se això més de tres vegades. Si el nen no ha obeït en aquest petit interval de temps es deixarà córrer. Se li pot explicar, per exemple, de forma amable que es va al llit sense sopar i que l’endemà ja es tornarà a intentar.
Coses a dur a terme:
- La importància de la negociació. Encara que el teu fill sigui petit sempre es poden negociar petites coses amb l’objectiu que cada dia provi nous aliments.
- Posar-li petites porcions dels aliments nous. Quan un nen pren un nou aliment, l’objectiu és que el provi, no que es prengui un plat sencer. Per aquest motiu, se li posaran molt poques porcions perquè ho provi únicament i es vagi adaptant a ell.
- No donar de menjar coses als teus fills que ni tan sols el teu et menjaries. Resulta important donar de menjar coses apetitoses als nens i si no ho són (com la verdura) intentar que ho siguin al màxim possible. Així, hem de procurar servir-los coses sucoses en lloc de seques i passades.
- Donar exemple. Encara que sembli obvi, per als nens veure que les seves figures cuidadores estan menjant determinats aliments els influeix notablement.
- Reforçar. Quan un nen es mengi alguna cosa que no li agrada, provi un nou aliment, o es mengi tot el que hi ha en el plat hem de lloar-li i felicitar-li amb gran entusiasme. Això afavorirà que en un futur torni a repetir aquesta conducta.
