El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn neurobiològic que afecta al 5 – 10 % de la població infantil. En l’edat adulta perdura en el 60% dels casos. Es tracta d’un trastorn de caràcter crònic i que es caracteritza per la dificultat de mantenir l’atenció voluntària en activitats, tant acadèmiques com a quotidianes, unit a la hiperactivitat i falta de control d’impulsos (impulsivitat).
En les últimes dècades el TDAH s’ha anat coneixent més fins a arribar al punt en el qual tant mestres com a alumnes i pares coneixen la seva existència. A més, atès que la prevalença del trastorn és alta, és habitual que la majoria de persones coneguin a algú que ho pateix. No obstant això, a pesar que s’ha estès molt en els últims anys, habitualment els pares i professors no saben com actuar davant nens amb el trastorn. Resulta imprescindible esmentar que els estudiants amb aquestes característiques han de rebre un tracte individualitzat amb l’objectiu de facilitar-los una mica les coses perquè les seves dificultats els interfereixin el menys possible en el seu rendiment acadèmic.
En moltes ocasions els mestres se senten frustrats o sobresaturats perquè no saben actuar davant aquests nens, ni quines estratègies recomanar-los. Per aquest motiu, en el present article es proposen alguns consells per a professors i mestres d’alumnes amb TDAH. L’aplicació dels consells proposats resultarà beneficiosa tant per a l’alumne com per al mestre ja que farà disminuir el nivell d’ansietat i estrès del professor alhora que possibilitarà un millor rendiment en l’alumne.
- Psicoeducació. La psicoeducacióconsisteix a tenir coneixement sobre el trastorn. Resulta molt important que els professors coneguin les característiques i forma del trastorn, no solament per facilitar la seva detecció sinó també per entendre el comportament dels alumnes. Tenir coneixement sobre el trastorn ajudarà també a destriar si la conducta de l’alumne és disruptiva o si pot emmarcar-se dins del marc d’un trastorn neurobiològic.
- Assignar un alumne que li ajudi. Consisteix que el professor assigni a un alumne perquè ajudi a l’estudiant que TDAH. Així, aquest alumne ajudant pot recordar-li que pari esment, que ha d’apuntar els deures en l’agenda o que queda poc temps per acabar la tasca. Així, a més d’afavorir l’adaptació del nen entre els seus companys i facilitar així la seva integració, també se li ajuda en relació a les seves dificultats.
Es recomana que l’alumne ajudant vagi canviant al llarg del curs per no saturar a un únic alumne. L’alumne ajudant ha de destacar per ser responsable, amable, altruista, atent i que es porta bé amb els seus companys. - Única carpeta. Tant en primària com en secundària i, amb la finalitat de facilitar l’organització dels alumnes, les assignatures solen dividir-se en diferents llibretes i carpetes així com també es fa amb els projectes. Això pot arribar a ser confús per a l’alumne amb TDAHi pot afavorir la seva dispersió. Per aquest motiu, es recomana que faci ús d’una única carpeta o que redueixi el nombre al mínim. Disposar de poques o una carpeta provocarà que no les perdi i que recordi portar-les a casa. En el cas d’utilitzar diverses carpetes es recomana que posseeixin visibles diferències com per exemple el color.
A mesura que l’alumne vagi adquirint destresa en aquesta organització es poden anar afegint carpetes. Però a l’inici, sobretot, es recomana reduir-les.
- Dividir tasques. Quan se li donen deu instruccions a un nen resulta més fàcil que es confongui, se sobrecarregui i que, al final, no arribi a executar cap. Això els ocorre habitualment tant als nens que pateixen TDAH com als quals no. Per aquest motiu, resulta molt beneficiós segmentar les tasques perquè el nen les realitzi amb major precisió i amb més optimisme. En cas contrari l’alumne acabarà frustrat, dispers i no farà el que ha de dur a terme.
- Adaptació del material. Un alumne amb TDAH presentarà moltes dificultats en l’entorn escolar. Per aquest motiu, els mestres hauran de realitzar-li les màximes adaptacions amb la finalitat de que el trastorn no influeixi en el seu rendiment acadèmic. Algunes petites adaptacions que sovint no es tenen en compte estan directament relacionades amb l’escriptura. El tipus de fulla pot ser de vital importància, ja que si la fulla és blanca, de quadres o de línies pot facilitar molt a l’alumne. També ho és el tipus de llapis o bolígraf.
- Adaptació de la metodologia. Altres adaptacions estan relacionades amb els mètodes d’aprenentatge. Resulta molt beneficiós simplificar i reduir els enunciats de les activitats perquè els alumnes puguin captar-los i executar-los de forma directa. També hauran de reduir-se la quantitat d’exercicis a realitzar, ja que l’alumne amb TDAHpresenta una capacitat atencional per sota de la dels seus companys. Això és aplicable tant als deures que haurà de realitzar a casa com als exàmens.
- Adaptació d’exàmens. A més d’incloure un menor nombre d’exercicis en els exàmens dels alumnes amb TDAHtambé pot proporcionar-se’ls més temps per dur-los a terme. Algunes consideracions molt útils quant als exàmens vénen descrites a continuació:
- Simplificar els enunciats.
- Remarcar en negreta les paraules clau de l’enunciat perquè l’alumne pugui focalitzar-se en aquests conceptes clau.
- Presentar un exemple del que s’ha de fer.
- Augmentar l’espai que l’alumne disposa per respondre.
- Si l’examen té diverses fulles donar-les-hi de forma seqüencial i no simultània. Primer presentar-li la primera, una vegada l’hagi completat i l’hagi revisat el mestre proporcionar-li la segona, i així successivament.
- Quan sigui possible, donar-li l’oportunitat de respondre de forma oral. Probablement l’alumne se sentirà més tranquil i podrà explicar de forma més comprensible allò que ha après.
- Tenir en compte altres tasques per a la nota final i no únicament la nota de l’examen.
- Intentar utilitzar formats de respostes breus quan sigui possible. Per exemple, donar-li quatre opcions de resposta o fer que marqui si la frase és veritable o falsa.
- Més recompenses que càstigs. Quan el trastorn per dèficit d’atenció cursa de forma conjunta amb la hiperactivitat, l’alumne sol mostrar comportament disruptiua l’aula. Per aquest motiu, es recomana aplicar més el reforç positiu amb la finalitat d’augmentar les conductes que es desitja que fer ús del càstig. Sentir-se afalagat o felicitat pel mestre ja és un reforç positiu molt poderós.
El que es busca majoritàriament és reforçar les coses que l’alumne fa bé i no allò que fa malament.