En relació amb el desenvolupament evolutiu dels nens, existeixen fites del desenvolupament per a cadascuna de les edats. El fet que el nen els abast és indicador d’un bon desenvolupament tant a nivell físic com a mental.En els bebès nounats succeeix exactament el mateix. Ells, al no gaudir d’experiència alguna al món posseeixen una sèrie d’instints que els podríem qualificar de primitius. Aquests reflexos són l’herència actual del que van viure els nostres avantpassats i a pesar que la majoria d’ells avui dia manquen d’utilitat, en un temps anterior al nostre tenien la seva funció.
Un aspecte rellevant que s’ha de tenir en compte és que a pesar que la majoria d’aquests reflexos en l’actualitat no tinguin una funció resulta imprescindible que els bebès els presentin ja que l’absència d’algun d’ells pot denotar la presència d’algun problema neurològic. Així mateix, és important també anar observant com els reflexos van desapareixent al cap dels mesos.
A continuació queden descrits els reflexos primitius dels nounats:
- De succió. Si es col·loca la boca del bebè enfront d’un mugró o d’un dit ell ho xucla i succiona enèrgicament. Aquest, és un dels pocs reflexos primitius que posseeixen els bebès i que té una funcionalitat. El reflex de succió està present des del naixement i a partir dels sis mesos deixa de ser un reflex per convertir-se en un acte voluntari.
- De pressió palmar. Quan alguna cosa frega la mà del bebè, aquest ho agarra amb força. Est és un reflex molt antic que permet al bebè agarrar-se fermament a alguna cosa. Es dóna des del naixement i desapareix complerts els sis mesos.
- D’arrossegament. Quan es col·loca al bebè damunt de la panxa de la mare aquest mou les cames amb la intenció d’arrossegar-se sobre ella.
- De paracaigudes. Si s’agafa al bebè pels costats i se li inclina veloçment cap a davant ell obrirà els braços, com si instintivament davant una caiguda ell volgués agarrar-se. El reflex de paracaigudes dura des dels tres fins als dotze mesos.
- Reflex de moro. Si es col·loca al bebè perquè estigui assegut i se li deixa caure cap a enrere de sobte el bebè amb un acte reflecteixo obre els braços, després els tendeix cap a davant i, habitualment, comença a plorar. Aquest reflex es dóna al voltant del quart mes.
- De cerca. Quan freguem al bebè per la zona de la galta o en la comissura dels llavis amb els dits o amb el pit ell instintivament gira el cap a la recerca d’aliment. Aquest reflex ho presenten els bebès des del primer dia fins al quart mes ja que més tard gira el cap en reconèixer l’olor i el tacte.
- Reflex tònic del coll. Quan el bebè estigui tombat, si girem el seu cap cap a un costat ell, de forma automàtica estira el braç d’aquest costat i doblega el braç contrari. Aquest reflex en ocasions es denomina reflex de espadatxí per la curiosa postura que adopta el nounat. Comença en el naixement i es dóna fins al tercer mes.
- De la marxa. Si se subjecta al bebè per tots dos costats (per les aixelles) i se li col·loca amb els peus damunt d’una superfície, ell de forma automàtica començarà a caminar. El bebè començarà a moure els peus i podran observar-se com dóna alguns passos. Aquest reflex es dóna des del moment de néixer i desapareix en el segon mes de vida. Aquest reflex no sembla guardar relació amb la capacitat de caminar en un futur.
- De pressió plantar. Si pressionem lleument la planta del peu del bebè aquest mourà els dits i els estrenyerà cap a dins. Aquest reflex es manifesta des del naixement del nen fins als deu mesos aproximadament.
