La majoria de la gent ha sentit parlar sobre l’estimulació dels bebès. No obstant això, sovint la informació que té cadascun del tema es contradiu o és confusa. Resulta molt important saber bé com estimular als nens i quan fer-ho.
Una de les primeres coses que hem de tenir en compte són les fites del desenvolupament. Resulta fonamental saber quan a cada bebè li toca fer cada cosa. Parlem sobre això en aquest article (https://apsis.es/ca/hitos-del-desarrollo/). D’aquesta manera podrem estar tranquils perquè sabrem quines accions i comportaments esperar segons l’edat de cada nen o nena.
En segon lloc, també cal tenir en ment que en cada edat és convenient estimular certes coses. Generalment, gran part dels papàs creu que com més s’estimula als bebès millor ja que l’estimulació és una cosa bona. No obstant això, des de Apsis afirmem que no s’ha d’entendre així.
Què són els períodes crítics?
Des del món de la psicologia i la biologia humana es coneix que existeixen els períodes crítics en els nens. Aquests períodes són fases del cicle de la vida en les quals els individus tenen un nivell més alt de sensibilitat a estímuls externs que els permeten adquirir i desenvolupar una habilitat, destresa o capacitat. D’aquesta manera, els períodes crítics són períodes de temps únics en els quals el nen ha d’estar en contacte amb estímuls externs per a poder desenvolupar aquestes habilitats. Per exemple, en el cas del llenguatge existeixen determinats períodes de temps en els quals el nen ha de rebre estimulació auditiva dels diferents sons i fonemes. En cas contrari el nen més tard manifestarà dificultat en la pronunciació d’aquests. En el cas que el nen no rebi l’estimulació adequada durant aquest període després manifestarà dificultat per a adquirir aquesta habilitat i anirà retardat en el desenvolupament respecte als altres nens de la seva edat.
Errors i encerts més comuns en l’estimulació
- Sobreestimulació: el primer error i el més freqüent que cometen la majoria dels pares és la sobreestimulació. Sovint, els pares presenten tendència a mostrar-se sobreprotectorsamb els seus fills i desitgen que ho facin tot quan els toca i quant més millor. Això no és així. Cada nen té el seu ritme de desenvolupament i és important que se li permeti adquirir les fites quan li correspongui.
- Sobreprotecció. Això seria el contrari de la sobreestimuladció. També hi ha pares que tenen als seus fills en una bombolla de cristall. Així no els deixen fer res per por de que caiguin, es facin mal, passin una mala estona, etc. Cal sortir d’aquesta zona i permetre que el nen explori i es desenvolupi. En cas contrari el nen o nena presentarà dificultats en el futur.
- No forçar. Moltes vegades la sobreestimulacióva unida a forçar als nens a adquirir determinades habilitats i això pot generar-los frustració i tristesa. Resulta molt important no forçar-los sinó animar-los. És millor animar a un nen al fet que camini solet que no obligar-lo i pressionar-lo perquè ho faci. Resulta imprescindible que cada nen segueixi el seu ritme i respectar-lo.
- Evitar tenir por. Resulta normal que els pares, sobretot els primerencs, tinguin por al fet que el seu fill o filla no es desenvolupi amb normalitat i per això solen estar sempre atents a tot. En aquest cas recomanem relaxar-se i esperar que arribi. Estimular al bebè el que li toqui per l’edat que té i punt. No sobreestimular-loni transmetre-li el fet que no aconsegueix fer alguna cosa.
- Divertir-se. Estimular no és donar-li una classe magistral al teu fill, sinó que consisteix a fer jocs divertits i alhora que aprèn que es diverteixi i s’ho passi bé. Aconseguint això també afavoriràs enfortir el vinculo que tens amb ell.
- Reforç positiu. Davant qualsevol conducta o habilitat que vulguem que el nostre fill aprengui és imprescindible acompanyar-lo d’un reforç positiu. És a dir, les vegades que intenti aconseguir alguna cosa ho hem de premiar amb un elogi, un riure o unes pessigolles, per exemple.