Un aspecte que habitualment no és considerat és que no tothom suporta de la mateixa manera el confinament. És a dir, que la mesura generalista imposada pel Govern de quedar-se a casa confinats no afecta a tothom per igual. En aquest article concretament ens centrarem en els nens i adolescents amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), ja que es tracta d’un dels col·lectius que més pot sofrir per l’estat d’alarma actual.
Per què els nens i adolescents amb TDAH són un dels col·lectius més afectats pel confinament?
En primer lloc, s’ha de considerar que els nens i adolescents amb TDAH tenen unes necessitats diferents a la resta dels seus companys. Un clar exemple és que aquests nens tenen una necessitat de moviment i espai molt major que la resta. Concretament, els nens i adolescents amb TDAH tenen moltíssima energia de la qual necessiten desprendre’s en forma de moviment. A més, habitualment són nens que presenten greus dificultats a l’hora de concentrar-se, per la qual cosa als pares els suposarà una dificultat afegida a l’hora que el seu fill faci tasques escolars. El fet d’estar confinats a casa ha provocat que les classes i els deures s’hagin de realitzar de manera online i, al seu torn, això ha provocat que els pares hagin de supervisar que els seus fills estan treballant. El problema es troba en què els pares no estan preparats per a ser professors perquè generalment no tenen coneixements pedagògics, i els nens i adolescents amb TDAH habitualment necessiten una sèrie d’adaptacions metodològiques. Per aquest motiu, també sorgeix una dificultat a l’hora de seguir el curs escolar.
Pautes per a fer tasques escolars a casa
Per les necessitats específiques que presenten els nens amb TDAH anteriorment comentades, si no s’estableixen algunes normes i pautes estar tots junts a casa pot convertir-se en un malson per als pares. No oblidem que els pares poden tenir altres fills, poden tenir teletreball, han de fer-se càrrec de totes les tasques de la llar, etc. Per aquest motiu, a continuació, proporcionem una sèrie de pautes per al temps de realització de tasques escolars amb la finalitat de mantenir l’equilibri familiar.
- Marcar una rutina de treball. Establir un horari en els dies laborables de quina hora es comença a fer deures, a quina hora s’acaba i quins descansos hi ha entre mitjà. És recomanable que l’horari sigui igual per a cada dia perquè el nen o adolescent s’adapti millor i aconsegueixi interioritzar-lo més fàcilment.
- Horari de treball. Alguna cosa que han de decidir els pares, en funció de cada fill, és si resulta més beneficiós per a tots que el nen faci les seves tasques mentre els pares treballen o si resulta millor per a tots que el nen faci altres coses i que es posi a treballar quan els pares han acabat el seu teletreball i poden estar pendents d’ell. Això és alguna cosa que han de decidir els pares perquè pot variar en cada nen.
- Temps de treball curts. Els temps de treball dels nens i adolescents amb TDAHhan de ser curts, d’entre 30 i 40 minuts, si volem que rendeixin i no es frustrin. Així, pot establir-se aquest període de temps per a treballar i tan bon punt disposin d’una estona de descans. Es recomana anar canviant d’assignatura per a variar de la capacitat especifica requerida (anar alternant lectura, escriptura, calculo, art, etc.).
- Recursos audiovisuals. Utilitzar mitjans visuals per a l’aprenentatge pot facilitar molt al nen o adolescent a centrar la seva atenció i comprendre el que està aprenent.
- Espai. És important retirar estímuls distractors del lloc de treball del nen. Així, seria beneficiós que el nen treballés en una habitació sense pantalles (no televisió ni mòbils ni tauletes) en un escriptori amb una cadira i l’imprescindible sobre la taula.
Pautes per al temps lliure a casa
El temps d’oci en aquests temps de confinament és el temps que disposa la família fora del teletreball i del temps acadèmic. També és el temps fora de les obligacions domèstiques. És un temps que haurà d’estar també pautat per un horari ja que la rutina és molt important. A continuació, aportem alguns consells per a pares i mares sobre com passar aquest temps lliure amb els seus fills amb TDAH.
- Jocs de taula. El joc és una cosa imprescindible per als nens en general. No obstant això, en aquesta època de confinament és alguna cosa que ells necessiten ja que pot servir-los no sols per a aprendre i desenvolupar noves capacitats sinó també per a abstreure’s del que estan vivint en l’actualitat.
- Entreteniments intel·lectuals. Aquests són entreteniments que potencien el desenvolupament de les capacitats cognitives (atenció, memòria, llenguatge, etc.). Alguns d’aquests entreteniments són la lectura, els escacs, els mots encreuats, els laberints, les sopes de lletres i els sudokus, per exemple.
- Exercici. El fet d’estar tancats a les nostres cases provoca que caminem molt menys de l’habitual i que ens passem asseguts la major part del temps. Fer exercici físic té beneficis físics (per al sistema cardiovascular i respiratori principalment) però també mentals ja que ajuda a dormir bé, a relaxar-se, a desestressar-sei a alliberar endorfines. Per aquests motius, establ ir un temps en el nostre horari per a dedicar-lo a l’activitat física és una excel·lent decisió. Existeixen nombrosos recursos en internet per a nens i per a adults per a fer exercicis que requereixin activitat física. Sovint l’exercici és una de les coses a les quals menys importància donem i que més fàcilment oblidem, però per als nens (sobretot per als nens amb TDAH) és una cosa imprescindible.
- Pràctica de la relaxació. Alguna cosa al que no estem acostumats però que té nombrosos beneficis és la pràctica activa de la meditació o relaxació. Aquesta pràctica resulta molt útil si la incorporem en forma de rutina en el nostre dia a dia, de manera que a través de la pràctica millorem la tècnica. L’objectiu és que els nens aprenguin a autocontrolarles seves emocions i els seus impulsos a través de la relaxació o mindfulness. Per a poder dur a terme aquest objectiu, els nens hauran de practicar i controlar la tècnica. Resulta àmpliament beneficiós en nens amb TDAH ja que això pot ser un dels recursos a utilitzar quan se sentin inquiets, es frustrin o no aconsegueixin concentrar-se.
- Enfortir el vincle. El vincle de pare/mare-fill és una cosa molt important no sols per a la relació entre tots dos sinó també per al desenvolupament dels nens i adolescents. Per aquest motiu, podem aprofitar el temps de confinament per a reforçar aquest vincle, augmentar la confiança entre tots dos i demostrar l’afecte que se sent l’un per l’altre. Això pot fer-se a través de gestos afectius (petons, abraçades, pessigolles, etc.) i també mitjançant la realització d’activitats de manera conjunta. Per exemple, si decidiu seguir una recepta de cuina per a fer un bescuit amb el vostre fill o filla el temps que compartiu amb ell o ella i el temps que gaudiu d’això serà temps de qualitat per a la vostra relació.
Un últim aspecte sobre el qual ens agradaria posar l’accent és que totes aquestes pautes poden resultar útils per a mares i pares de nens amb TDAH durant el confinament. No obstant això, poden no ser suficients per al maneig de la situació familiar. Per això, en els casos en els quals no sapigueu com actuar, cregueu que la situació s’ha descontrolat o, simplement, que us sentiu estressats, cansats i que no podeu fer res més heu de contactar amb un professional de la salut mental. L’objectiu és que el professional us de pautes i us aconselli per a reconduir la situació.