La major part de la població es troba actualment confinada a la seva casa des de fa aproximadament un mes. Als hospitals el caos, la por i l’esgotament lluiten per fer-se pas entre els professionals. Tot això està ocorrent a causa de la pandèmia mundial originada a la Xina pel virus Covid-19, habitualment anomenat Coronavirus. A causa de la gran i ràpida difusió del virus, el Govern ha decretat que la població resideixi a les seves cases sense sortir excepte determinats col·lectius que poden acudir al seu lloc de treball. La situació als hospitals és de gran emergència i a causa de l’enorme i desproporcionat nombre de casos, la majoria de Serveis i Unitats han hagut de donar l’alta als seus pacients per a poder atendre casos de pacients amb Covid.
Concretament en els Serveis de Psiquiatria i Psicologia de la majoria dels hospitals del país, els professionals han hagut d’enviar als pacients a les seves cases per a utilitzar aquest espai per a pacients amb Coronavirus. Comptat i debatut, pacients amb trastorns psiquiàtrics que necessitaven estar ingressats a l’hospital han d’estar a casa convivint amb la família o solos. Aquesta situació pot generar gran quantitat d’estrès i ansietat per als familiars i també desorientació respecte a les pautes d’actuació. Per aquest motiu, hem volgut fer un article destinat als familiars de pacients amb trastorn de la conducta alimentària (TCA) amb possibles dubtes i pautes que creiem que poden resultar-los útils en aquests dies de confinament.
Consells per a fer front al confinament
- No canviar les pautes alimentàries. Resulta molt important que no es modifiquin les pautes alimentàries que us va proporcionar el professional de salut mental de referència. Segurament, el vostre fill o filla us demanarà de canviar algunes coses de les pautes que us han donat i exposarà arguments com que no fa tant exercici com abans, que en estar tancats a casa no camina i no exercita els músculs, etc. Resulta vital que li convenceu que és important no canviar res.
- Exercici. En els casos en els quals el terapeuta de salut mental l’hagi contraindicat ha de respectar-se aquesta pauta. En cas contrari, es recomana realitzar algunes activitats físiques per a mantenir el cos sa. Aquestes activitats hauran d’estar sempre supervisades per un dels progenitors. Es recomana que no sigui exercici aeròbic sinó anaeròbic com, per exemple, fer ioga, fer estiraments, caminar per l’apartament, etc.
- Bàscula. Segurament molts papàs i mamàs tindreu el dubte de si heu de portar un control del pes dels vostres fills o filles o si per contra heu d’ometre’l. Tal com hem dit abans haurien de fer cas del que el terapeuta els ha indicat. En principi, hauria d’emportar-se un control del pes sol en els casos en els quals s’observi un canvi en el comportament alimentari o en la conducta compensatòria amb la finalitat de portar un registre i poder reportar-lo al terapeuta i així modificar el tractament (augmentant la seva intensitat).
- Símptomes psicològics. A més dels símptomes provocats pel TCA, a causa de la situació d’emergència sanitària en la qual ens trobem també pot aflorar simptomatologia psiquiàtrica diferent, com per exemple ansietat. L’ansietat pot produir-se per la por al contagi del virus o, el desencadenant també pot ser per l’aclaparament d’haver d’estar tant de temps tancats entre quatre parets sense poder sortir.
- Xarxes socials i pantalles. En estar tancats a casa tot el dia els joves disposen de molt més temps lliure, i habitualment, aquest temps ho solen emprar en pantalles (mòbil, Tauleta, televisió) i concretament en xarxes socials. Resulta molt important que els adolescents no es passin les 24 hores en xarxes socials, sobretot mirant perfils que els provoquen sentiments d’inutilitat, culpa o malestar. En relació amb els mitjans d’informació tant adults com nens haurien de dosar el temps que dediquen a això. Una exposició prolongada provocarà angoixa i ansietat per les notícies.
- Conflictes familiars. En totes les cases i famílies es donen conflictes, ja siguin entre germans o directament amb els pares. Per això, el que si podem fer és intentar anticipar-los amb la finalitat d’evitar-los. Una vegada han ocorregut, no obstant això, hem d’intentar resoldre’ls de la millor forma. Alguna cosa que pot aplicar-se a tots els membres de la família són les tècniques de relaxació, meditació o mindfulness. Així, podria establir-se l’hàbit que quan hi ha alguna discussió o empipament cada persona es va a un lloc diferent de la casa i allí aplica la seva tècnica de relaxació. És un hàbit molt saludable que pot ser útil no sols durant aquest confinament, sinó al llarg de la vida.
- Control. Un aspecte positiu del confinament és que als cuidadors els resultarà més fàcil controlar les ingestes (quantitats) dels pacients i també observar les compensacions (vòmits autoinduitso excés d’activitat física). D’aquesta manera, amb un control més exhaustiu els cuidadors podran aplicar les pautes terapèutiques de forma més precisa.
- Temps en família. Una altra cosa positiva d’estar tots tancats a casa és que dóna l’oportunitat cada dia de passar temps en família. Això, encara que a simple vista no es valori massa, és una cosa molt positiva i fonamental per als pacients psiquiàtrics en general. En concret, ens referim al temps en família positiu, és a dir, compartir moments i experiències amb aquells als quals vols i et volen per a enfortir els vincles emocionals amb ells. L’enfortiment de vincles és una cosa molt profitosa per a la salut mental de les persones. D’aquesta manera, és hora d’aprofitar aquest temps.
- No aïllar-se. Resulta beneficiós que els nois i noies estiguin en contacte amb els seus amics una estoneta cada dia i que no s’aïllin. Això, poden fer-ho a través de les xarxes socials sempre amb moderació i supervisant una mica amb qui parla o de què parlen. No obstant això, és més recomanable que l’adolescent s’exposi parlant amb els seus amics que no que s’aïlli a casa i no vulgui saber res de ningú.
- No preocupar-se en excés pel contagi (respecte al pacient amb TCA). En principi, els símptomes que pot presentar un pacient amb TCAno tenen per què suposar un major risc a la infecció pel Covid-19. A més, en el cas que contregui el virus tampoc hauria de tenir majors complicacions que la població general. Aquests supòsits parteixen que el pacient únicament presenta TCA i no una altra patologia orgànica de base. en general els nens i adolescents amb TCA presenten un sistema immune que treballa i combat les infeccions igual que la seva població de referència. No obstant això, si que és cert que quan el pacient amb TCA presenta un índex de massa corporal molt baix, acompanyat de símptomes de desnutrició pot tenir un sistema immunològic més afeblit. En aquest cas, seria recomanable acudir a especialistes per a optar per mesures òptimes.
- Els cuidadors. Els cuidadors, que sovint són els pares, han de bregar amb el seu teletreball, la cuina, les tasques domèstiques, els fills i concretament supervisar i preocupar-se pel fill o filla que presenta el TCA. Per aquests motius, volem destacar que és imprescindible que els cuidadors puguin disposar també de temps per a ells. És important que puguin gaudir de moments per a fer els seus entreteniments, relaxar-se i desconnectar una mica de tot. L’autocura és fonamental ja que sinó les conseqüències són contraproduents.
