Al segle en el qual vivim cada vegada s’observen cada vegada més diferents tipus de família. La família nuclear, que fins ara ha estat l’únic tipus de família que havia existit estava constituïda pel pare i la mare i els fills. Aquest tipus de família ha donat pas a nombroses i diferents tipus de família que existeixen en l’actualitat com per exemple les famílies monoparentals, famílies amb pares homosexuals, famílies reconstituïdes, etc.
Una cosa que volem deixar clara des del principi és que qualsevol tipus de família és l’adequat i el correcte. No importa el tipus de família que tingui un nen ni els membres que la constitueixen, el més important és el clima que es crea, la confiança que es dipositi i l’ambient emocional que es respiri. Des de Apsis creiem que l’important és que els cuidadors siguin conscients del tipus de família que estan formant, que pensin sobre els punts forts i febles que pugui tenir i que intentin treballar sobre la base de la confiança i el respecte mutu.
Concretament en el present article ens centrarem en les famílies reconstituïdes. Aquestes famílies són cada vegada més freqüents en la nostra societat i generalment estan compostes per una parella en la qual un o tots dos membres tenen fills d’una relació anterior. A continuació aportem una sèrie de consells a tenir en compte.
Aspectes previs
Alguns aspectes previs a la convivència que han de considerar-se és que s’han de prendre un gran nombre de decisions i si s’aclareixen de forma prèvia facilita la posterior adaptació. Les decisions que hauran de prendre’s poden estar relacionades amb:
- El lloc en el qual viurà la família. Si s’instal·larà en un lloc nou o en alguna de les residències de la parella.
- El rol que adoptarà cada pare en relació a la criança dels fills. El pare o mare biològic pot seguir exercint el mateix paper que ha tingut fins al moment si així ho considera oportú. No obstant això, és recomanable que el padrastre o la madrastra adoptin un rol complementari i no substitutori del pare o mare biològica.
- L’organització sobre el temps que els fills hauran de passar amb l’altre pare o mare en cas que existeixi la custòdia compartida, com s’organitzessin per anar i venir, si portessin coses en una maleta, etc.
A tenir en compte
Al moment en el qual ja conviuen les dues famílies de forma conjunta hi ha una sèrie d’aspectes que han de tenir-se en compte:
- El primer de tot és que és necessari un període d’adaptació. La durada d’aquest període pot variar en funció de la persona i en funció de com s’hagi portat tot fins ara (si existeix la defunció d’algun dels pares, si el divorci ha estat complicat i el nen ha estat exposat a discussions, etc.). També és rellevant tenir en compte que els fills no són els únics que van a necessitar adaptar-se, la parella també. Per aquest motiu és molt important prendre’s les coses en calma i tranquil·litat per evitar que sorgeixin conflictes.
- Tenir en compte els sentiments que sorgeixin. És molt important que els nens creen que tenen total llibertat per expressar qualsevol de les coses que sentin. Al començament pot ser que sentin rebuig, por o antipatia per algun dels membres de l’altra família. Aquests sentiments ha de poder compartir-los amb el seu progenitor i aquest ha de poder donar-els consells o suggeriments sobre aquest tema. No fa falta que siguin consells concrets, també poden ser a manera de reflexió. El que des de Apsisrecomanem és fer una reflexió sobre les dificultats que poden sorgir durant aquest període que estan vivint, que no és fàcil adaptar-se a coses noves però que és important, ja que després en el futur ho poden passar molt bé.
- Un altre aspecte a considerar és l’edat que tenen els fills. No és el mateix que els fills d’ambdues parts siguin nens que siguin adolescents. En el cas que siguin nens, a pesar que poden sorgir gelosia i sentiments d’abandó l’adaptació resulta més senzilla. En el cas dels adolescents és diferent ja que en trobar-se en una etapa de contradiccions, de cerca de la identitat i de noves aventures i emocions pot ser que el reajustament tard una mica més de temps.
- Resulta imprescindible que el pare o mare no parli en contra del seu ex, ni ho critiqui ni que ho posi en mal lloc ja que això empitjorarà l’estat emocional dels seus fills i l’equilibri de la nova família. El pare o mare ha d’anar a favor de l’ex parella, comunicar-se amb freqüència amb ella i que hi hagi bona relació entre ells.
Aspectes claus
Recomanem com a nous objectius en aquest tipus de famílies:
- Fomentar la cohesió. Crear un sentiment de pertinença a la nova família, que cadascun dels fills és un membre important d’ella i donar la mateixa importància a tots els fills per igual.
- Deixar moments per passar tot només amb la parella. És important també que la nova parella gaudi de moments per relaxar-se, compartir informació amb l’altre i per assentar la relació.
- Fomentar la cooperació entre els diferents membres de la família, desenvolupant així noves relacions entre tots.
- En el cas que l’adaptació sigui pitjor de l’esperada, que existeixi mala relació entre els fills o entre els fills i algun dels membres de la parella recomanem acudir a un especialista que pugui analitzar tota la situació familiar i recomani a la família per poder canviar aquesta dinàmica familiar.