La majoria de gent ha sentit parlar en alguna ocasió del concepte de brot psicòtic o primer episodi psicòtic (PEP). No obstant això, en general es té bastant desconeixement sobre el que realment és, quines característiques té i com es tracta. En el present article donarem informació sobre el que són els primers episodis psicòtics i com es desenvolupen.
Què és un primer episodi psicòtic?
La paraula psicosi s’utilitza per a agrupar aquells trastorns caracteritzats per la presència de deliris, al·lucinacions, comportament catatònic, comportament o pensament desorganitzat, etc. A continuació descrivim més àmpliament alguns dels símptomes que pateixen les persones amb un PEP:
- Al·lucinacions: quan algú sent, veu, fa olor, assaboreix o sent alguna cosa que no és real.
- Deliris: quan la persona creu fermament en alguna cosa que no és real
- Pensament desorganitzat
- Comportament desorganitzat:
- Comportament catatònic
Aquests símptomes conformen el que es diu símptomes psicòtics positius. Les psicosis també poden anar acompanyades per símptomes negatius com per exemple:
- Anhedonia: disminució del plaer en activitats que abans gaudia el pacient
- Apatia: desmotivació per tot el que li envolta
- Abúlia: falta d’energia i interés
- Alogia: empobriment del pensament
Existeixen recerques que han demostrat que al llarg del temps la simptomatologia negativa es va reduint.
El canvi i l’aparició de símptomes pot donar-se de forma brusca (en una o dues setmanes) o de forma lenta i aparèixer al llarg de mesos o anys.
A quina edat pot donar-se un primer episodi psicòtic?
El més freqüent és que el PEP es doni al llarg de l’adolescència o en l’edat adulta. No obstant això, existeixen alguns casos en els quals s’inicia en la infància.
Prevalença del PEP
Quant de freqüent és un PEP entre la població? Existeix informació que afirma que 3 de cada 100 persones desenvolupessin un PEP. A més, hi ha fonts que afirmen que als Estats Units cada any al voltant de 100.000 adolescents o adults joves pateixen un PEP.
Quins són els tractaments recomanats per a la psicosi?
Es recomana no seguir un únic tractament sinó que s’han de combinar entre ells:
- Psicoteràpia individual o de grup. Normalment la psicoteràpia amb més aval científic és la teràpia cognitiu-conductual. En aquest tipus de teràpia, el terapeuta ajuda el pacient a identificar patrons de pensament o creences equivocades i al seu torn ajuda a canviar comportaments problemàtics.
- Psicofarmacològica: medicació psicòtropasempre preescrita per un psiquiatre.
- Suport familiar: les teràpies sempre han d’incloure als familiars del pacient i han d’involucrar-los en el tractament. D’aquesta manera, a part de proporcionar-los psicoeducaciónsobre el que són els PEP i les seves característiques també hauran d’estar informats sobre quins aspectes s’estan treballant en el tractament i què poden fer ells per a ajudar el pacient.
En tots els tractaments resulta imprescindible que el pacient estigui involucrat en ells, que prengui decisions i que participi activament en ells amb la finalitat d’augmentar l’adherència terapèutica. Així mateix, el pacient haurà de sentir-se còmode amb el seu terapeuta
Quines són les causes dels trastorns psicòtics?
La veritat és que no existeix una única causa sinó que existeixen diverses variables que influeixen en l’aparició d’un PEP. Algunes d’aquestes variables són:
- Predisposició genètica. És alguna cosa que ve dau des del moment en el qual naixem. No es coneixen encara les causes exactes però es creu que podria transmetre’s genèticament a través de les diferents generacions familiars. Altres recerques també apunten al fet que determinats aspectes de l’embaràs o en el part podrien ser també alguns factors influents.
- Factors detonants. Els factors detonants són successos o aspectes de la vida que es donen en l’individu i que poden contribuir a patir un PEP. Sobretot es tracta de situacions en les quals l’individu sofreix un gran estrès. Alguns d’ells podrien ser: Consumir drogues, patir bullying, tenir problemes econòmics, excessives exigències en el treball o a l’escola, etc.
Tenir un PEP afecta al nostre cervell?
Sí, quan es pateix un PEP es donen una sèrie de canvis a nivell cerebral. Concretament succeeix que s’altera el sistema dopaminèrgic, es dóna un augment de dopamina en determinades àrees cerebrals que provoquen els símptomes psicòtics.