El tema del bullying, també conegut com a assetjament escolar, ha estat un dels més tractats en els últims anys. Aquest concepte s’ha estès i internacionalitzat amb la finalitat de conscienciar a la societat i de reduir i eliminar la problemàtica. Sovint, quan es parla de bullying les persones fixen la vista en la figura de la víctima. Els pares gairebé mai es plantegen el fet que el seu fill pot ser que sigui un assetjadori quan se’ls comunica la notícia solen negar-ho i culpar a la víctima. En aquest article parlem de la figura del assetjadori que podem fer per prevenir-la.
Què s’amaga darrere del perfil d’un nen assetjador?
Principalment una baixa autoestima. Els nens que agredeixen als seus companys, tant a nivell emocional com a físic, sovint mostren una façana de vanitat, orgull, superba que el que amaga són problemes emocionals. Els nens assetjadors necessiten intimidar a algú per sentir-se dominants i poderosos i així poder ser acceptats pels altres. El motiu pel qual agredeixen és no ser agredits, ni discriminats ni deixats enrere. És a dir, per no quedar per sota dels seus companys aquests nens agredeixen per guanyar poder, sentir-se importants i acceptats.
Què fer per evitar-ho?
A continuació us deixem una sèrie de consells per evitar que el vostre fill es converteixi en un agressor. Els mateixos consells serien útils també per a nens que són agredits, és a dir les víctimes.
- Augmentar l’autoestima. L’autoestima és el concepte que tenim de nosaltres mateixos i es construeix a partir dels comentaris i explicacions que els altres fan sobre nosaltres. És a dir, a partir del que el teu creïs sobre com ets i el que et diuen els de el teu al voltant formes un concepte sobre tu mateix. Per aquest motiu, resulta molt important que la família reforci positivament les coses que fa bé i que estableixi límits clars sobre el que es permet o no es permet fer. També recomanem que s’eviti discutir davant dels nens per així donar-los un entorn segur i estable, escoltant les seves opinions a tot moment i valorant-les.
- Fomentar l’empatia. Un dels aspectes que ens caracteritza com a persones és l’empatia que és el fet de posar-se en el lloc de l’altre i sentir les emocions que l’altre sent. Aquest concepte que sembla bàsic i universal però s’educa i s’aprèn. És cert que hi ha nens que són més sensibles i són més proclius a sentir empatia pels altres. No obstant això, és una cosa que s’ha de treballar i practicar al llarg de la infància. L’empatia és una de les habilitats més importants per a la socialització i per ajustar-se als entorns socials. Per aquest motiu, educant en l’empatia evitem qualsevol tipus de desajustament social. Si eduquem en l’empatia prevenim l’assetjament als altres. Hem de transmetre als nostres fills que és important el que pensen i senten els altres i que hem d’intentar entendre el que senten per poder ajudar-los o solidaritzar-nos amb ells.
- Comunicació assertiva. La comunicació assertiva és una habilitat bàsica i vital per a les relacions socials sanes. L’assertivitat és la capacitat de posar límits, de dir no i de comunicar de forma oberta i tranquil·la el que sentim o necessitem. L’assertivitat busca un espai individual en el qual es defensen els propis drets o opinions sense calcigar les dels altres. Aquest estil comunicatiu es troba estretament vinculat a l’autoestima, ja que ajuda a preservar-la i incrementar-la.
- Aprendre a tolerar la frustració. A la majoria dels nens quan són petits els costa tolerar la frustració. Quan perden en un joc s’enfaden i quan alguna cosa no els surt bé o no es fa el que ells volen també. Resulta imprescindible educar-los i ensenyar-los a tolerar aquesta frustració, al fet que l’important és participar i no guanyar, que no sempre es pot manar, etc. Donant-los pautes com aquesta prevenim al fet que en un futur es tornin dictatorials i també futurs assetjadors.
D’aquesta manera, si eduquem i fomentem aquests conceptes i valors estarem evitant que el nostre fill es converteixi tant en un agressor com en una víctima. També els estarem transmetent habilitats que necessitessin en un futur per estar adaptats i acceptats en la societat.