A vegades, els nens i nenes necessiten uns esquemes pautats per a modificar el seu comportament. Això succeeix sobretot amb nens i nenes impulsius que tendeixen a reaccionar i actuar abans de pensar. Per aquest motiu existeixen nombroses tècniques d’autocontrol. La tècnica de la qual parlem avui es diu la tècnica de la tortuga.
En què consisteix?
- Conte. La primera fase de la tècnica consisteix a llegir el conte de la tortuga amb el nen o nena i parlar sobre el que li succeeix a la tortuga, que opinions té cadascun i intercanviar punts de vista.
- Reconèixer les emocions. És crucial que el nen o nena aprengui a reconèixer les seves pròpies emocions. L’objectiu és que el nen aprengui a veure quan està enfadat o quan està rabiós per a poder parar i executar la tècnica de la tortuga
- Parar. Una vegada que s’ha reconegut l’emoció conflictiva que se sent el nen o nena ha d’aprendre a parar per a procedir a ficar-se en la closca i fer les respiracions.
- Respiracions. En la segona fase li ensenyem al nen o nena a ficar-se en la closca, la qual cosa seria ajupir-se i arraulir-se ficant el cap entre els genolls de cara cap a a el sòl i mentre estem així hem de comptar fins al número deu fent una respiració en cada número. Sempre haurà de ser concretat que l’objectiu d’aquestes respiracions és la relaxació. Al principi pot fer-lo el cuidador, perquè el petit vegi com es fa i després poden procedir a fer-ho junts. És important que el progenitor recalqui que és important respirar a poc a poc. No serveix de res que els nens i nenes es posin a respirar ràpid comptant fins a 10, més aviat és contraproduent per a ells ja que poden quedar-se sense oxigen amb major facilitat. Resumint, en aquesta fase primer deuen agenollar-sei fer com si es fiquessin en la closca de la tortuga i després realitzar les respiracions.
- Pensar la solució. Si el nen o nena està aplicant la tècnica d’autocontrol de la tortuga és perquè s’ha posat nerviós o s’ha enfadat i necessita tranquil·litzar-se. Una vegada ja hagi aconseguit entrar en la seva closca i relaxar-se haurà de trobar la millor solució als seus problemes. Per a això és necessari que el nen pensa algunes alternatives de solucions i que triï la més adequada.
Quins mecanismes psicològics actuen en aquesta tècnica?
En quant als mecanismes psicològics que actuen en la tècnica de la tortuga per a aconseguir l’autocontrol són varis. En primer lloc, el conte és didàctic i implica l’escolta activa durant una bona estona. Aquest fet facilita el desenvolupament de l’atenció sostinguda. En segon lloc, la fase de reconèixer emocions és de vital importància no sols per a gestionar els conflictes sinó perquè forma part de les habilitats socials, tant reconèixer les emocions pròpies com les dels altres. D’altra banda, el fet de saber autotranquilizar-se mitjançant les respiracions és molt útil en tota mena de situacions i és una tècnica de relaxació que el nen o nena també podrà emprar en el futur. Aquesta tècnica de relaxació és una forma de mindfulness, no es tracta de deixar la ment en blanc (perquè no es pot) sinó que es tracta d’en lloc que els nens pensin en la situació que els ha fet enfadar que pensin i es concentrin en les respiracions i deixin tota la resta. Finalment, el fet de buscar solucions afavoreix que el nen o nena sigui resolutiu i s’ocupi dels seus propis problemes. La tècnica de resolució de problemes és útil també durant la vida adulta així que si ja la integra durant el període infantil li serà més fàcil usar-la en el futur. Implica que el nen desenvolupi la seva metacognició i valori una sèrie d’alternatives com a solucions. Així, també afavoreix la seguretat en si mateix i el desenvolupament del poder de decisió.
El conte de la tortuga
En una època remota vivia una tortuga jove i elegant. Tenia (anys de l’edat de la classe o del nen) anys d’edat, i just llavors, havia començat l’ensenyament primari. Es deia Tuca.
A Tuca no li agradava acudir a l’escola. Preferia estar a casa amb la seva mamà i el seu germanet. No volia estudiar els llibres del col·legi ni aprendre res; només anhelava córrer molt i jugar amb els seus amiguets, o pintar el seu quadern de dibuix amb llapis de colors.
Era molt pesat intentar escriure les lletres o copiar-les de l’encerat. Només li agradava saltironar i riure’s amb els seus companys –i barallar-se amb ells també-. No li donava la gana de col·laborar amb els altres. No li interessava escoltar a la seva mestra ni detenir aquests sons meravellosos, com de bomba contra incendis brunzint amb estrèpit, que acostumava a fer amb la boca. Era molt ardu per a ella recordar que no havia de pegar-se ni ficar soroll. I resultava molt difícil no tornar-se boig davant de totes les coses que ella feia com si ho estigués ja de debò.
Cada dia, en el seu camí fins a l’escola, es deia a si mateixa que anava a esforçar-se en tot el possible per a no incórrer en escàndols durant aquesta jornada. No obstant això, malgrat això, sempre enfuria a algun quotidianament i es barallava amb ell, o perdia la raó perquè cometia errors i començava a trencar en trossos tots els seus papers. Es trobava així ficada constantment en dificultats, i només necessitava unes poques setmanes per a estar enfastidida per complet del col·legi. Va començar a pensar que era una tortuga “dolenta”. Va estar donant-li tornades a aquesta idea durant molt de temps, sentint-se malament, molt malament.
Un dia, quan es trobava pitjor que mai, es va trobar amb la tortuga més gran i més vella de la ciutat. Era una tortuga sàvia, que tenia 200 anys d’edat i una grandària tan enorme com una casa. Tuca li va parlar amb veu molt tímida, perquè estava molt espantada. Però la tortuga vella era tan bondadosa com gran i estava desitjosa d’ajudar-lo.
—Hola! —Va dir amb la seva veu immensa i forta— T’explicaré un secret. No comprens que tu portes sobre tu la resposta per als problemes que t’atabalen?
Tuca no sabia de què li estava parlant.
—La teva closca! La teva closca! —li va cridar la tortuga sàvia, i va continuar exclamant— Per a això tens una cuirassa. Pots amagar-te en el seu interior sempre que comprenguis que el que t’estàs dient o el que estàs descobrint et posa colèrica. Quan et trobis a l’interior de la teva petxina, ets capaç de disposar d’un moment de repòs i desxifrar el que has de fer per a resoldre la qüestió. Així doncs, la pròxima vegada que t’irritis, fica’t immediatament en la teva closca.
A Tuca li va agradar la idea, i estava plena d’avidesa per a provar el seu nou secret en el col·legi.
Va arribar l’endemà, i ella va cometre de nou un error que va espatllar el seu full de paper blanc i net. Va començar a experimentar una altra vegada el seu sentiment de còlera i va estar a punt de perdre el componiment, quan va recordar de sobte el que li havia dit la tortuga vella. Ràpid com un parpelleig, va encongir els seus braços, cames i cap, i els va estrènyer contra el seu cos, romanent quieta fins que va saber el que requeria fer. Va ser deliciós per a ella trobar-se tan cauta i confortable dins de la seva petxina, on ningú podia importunar-li. Quan va sortir fora, va quedar sorpresa en veure a la seva mestra que la mirava somrient. Ella li va dir que s’havia posat furiosa perquè havia comès un error. La mestra li contesto proclamant que estava orgullosa d’ella!
Tuca va continuar utilitzant aquest secret al llarg de tota la resta del curs. En rebre la seva quartilla de qualificacions escolars, va comprovar que era la millor de la classe. Tots l’admiraven i es preguntaven meravellats quin seria el seu “secret màgic”.