En un article de fa algun temps ( https://apsis.es/ca/trastorno-obsesivo-compulsivo/) ja vam detallar les característiques del trastorn obsessiu-compulsiu i els criteris per poder realitzar un diagnòstic. No obstant això, cal tenir en compte que existeixen diferències en les manifestacions del trastorn en la infància i adolescència respecte a l’edat adulta.
Diferències del TOC entre nens i adults
A continuació detallem alguns aspectes diferenciadors entre el TOC de nens i adults:
- En nens i adolescents el trastorn és més difícil de detectar perquè els nens no tenen una clara consciència de les seves dificultats, la qual cosa pot provocar que es confongui amb altres trastorns.
- Els nens sovint no són conscients de les obsessions (pensaments repetitius i intrusius que tenen) així que no les poden explicar ni compartir però sovint els generen malestar.
- El tipus d’obsessions i/o compulsions pot ser diferent al dels adults.
- Poden confondre’s amb simples manies.
- Els nens són éssers d’hàbits i rutines, per aquest motiu, les obsessions i compulsions també poden confondre’s amb part del seu dia a dia.
- Sovint succeeix que els nens involucren a tota la família en la seva TOC. Per exemple, volen que tota la seva família es renti les mans de la mateixa manera o que algun dels seus pares revisi una vegada i una altra si ha fet els deures de forma correcta.
- En el tractament del TOCde nens i adolescents tota la família ha d’estar involucrada.
- Sovint els nens amb TOCes mostren irritablesla major part del temps o poden manifestar conductes disruptivas pel malestar que els genera.
Obsessions i compulsions més freqüents durant la infància i adolescència
Compulsions:
- Rentar-se les mans, dents. Dutxar-se o anar al bany repetides vegades o empolainar-se de forma excessiva.
- Repetir constantment una acció.
- Rituals de comprovació: portes, panys, forn, deures, contingut dels exàmens.
- Rituals de reduir o eliminar el contacte amb fonts de brutícia o contaminants.
- Rituals de tocar o copejar rítmicament.
Obsessions:
- Pensaments repetitius sobre la brutícia, els gèrmens i/o la contaminació
- Preocupació que alguna cosa terrible ocorrerà, com un incendi, una mort o una malaltia.
- Pensaments repetitius sobre simetria, ordre o exactitud.
- Obsessions relacionades amb idees religioses.
- Pensaments sobre nombres que donen o lleven sort, o sumar fins a arribar a certa xifra.
- Preocupació o disgust amb els fluids corporals.
Tractament recomanat en la infància i adolescència
En l’etapa de la infància i adolescència el tractament que ha demostrat eficàcia és el tractament cognitiu-conductual, i més concretament les tècniques d’exposició amb prevenció de resposta. Resulta imprescindible tenir en compte que el nen o adolescent, abans de començar la teràpia d’exposició amb prevenció de resposta ha de ser conscient de les seves dificultats i de la seva problemàtica. Per aquest motiu, es recomana que en primer lloc es realitzin unes sessions de psicoeducació en les quals s’analitzi, de forma conjunta amb el nen, les situacions que li generen malestar. D’aquesta manera, es podran anar definint més les obsessions i compulsions que presenta i, alhora, el nen serà cada vegada més conscient i desitjarà solucionar-les amb més intensitat.
Una vegada realitzades aquestes sessions de psicoeducació el terapeuta acordarà amb el nen a quines situacions podria enfrontar-se establint el grau de malestar que li ocasionaria. De forma conjunta hauran d’anar acordant, terapeuta i pacient, a quines situacions de la llista realitzada s’enfrontaran i els exercicis a casa que durà a terme. Resulta molt important que el terapeuta i el pacient parlen de les possibles coses que poden ocórrer durant els exercicis. Així mateix, també és necessari que el terapeuta li comenti al nen o adolescent que al començament sentirà ansietat, que és el normal, però que cada vegada aquesta ansietat anirà disminuint, que és l’objectiu de la teràpia.
El tractament farmacològic en nens i adolescents pel TOC també està recomanat, però s’ha de valorar en cada cas si és necessari amb la finalitat d’individualitzar el tractament.