El trastorn obsessiu-compulsiu, o també freqüentment denominat per les seves sigles com TOC, és una patologia coneguda per gran part de la població. Aquest trastorn, ha aparegut en nombrosos mitjans de comunicació i ho ha fet de forma habitual. Per aquest motiu, la majoria de la gent posseeix informació sobre aquest tema i fins i tot en ocasions utilitza el terme per referir-se a la gent maniàtica.
En el següent article quedessin definides les característiques més rellevants del TOC, les causes i les recomanacions que es proposen sobre aquest tema.
Conceptes sobre el trastorn
Existeixen dos conceptes claus que s’han de tenir molt clars abans de començar a parlar del TOC, perquè encara que aquest vocabulari s’utilitza amb freqüència entre la gent, en moltes ocasions adquireix un significat diferent del que realment té.
- Obsessions: pensaments, impulsos o imatges recurrents i persistents que s’experimenten com a intruses i no desitjades i que en la majoria dels subjectes generen ansietat o un malestar important.
Habitualment el subjecte intenta ignorar i/o suprimir aquests pensaments. - Compulsions: comportaments o accions mentals repetitius que el subjecte realitza com una resposta a una obsessió o d’acord a unes regles que ha d’aplicar de manera rígida.
L’objectiu d’aquests comportaments és prevenir o disminuir l’ansietat o el malestar, o evitar alguna situació temuda
Principals diferències entre les obsessions i compulsions:
| Les obsessions són… | Les compulsions són…
|
| – Incontrolables – Inacceptables – Intruses – Repetitives – Egodistòniques – En ocasions en forma d’imatge |
– Conducta en resposta a una obsessió – Repetitiva – Tracta d’evitar danys o de reduir el malestar |
Criteris diagnòstics del Trastorn Obsessiu-Compulsiu
Els criteris que s’estableixen en el DSM-5 per poder realitzar el diagnòstic del Trastorn Obsessiu-Compulsiu són els següents:
A. Presència d’obsessions, compulsions o ambdues.
B. Les obsessions i compulsions requereixen molt temps.
C. Els símptomes obsessius-compulsius no es poden atribuir als efectes fisiològics d’una substància o afecció mèdica.
D. L’alteració no s’explica millor pels símptomes i altres alteracions mentals.
Formes de presentació del TOC més comuns en nens
Obsessions:
- De contaminació
- Fòbies d’impulsió
- Continguts agressius
- Continguts sexuals
- Escrupulositat
- Religiositat
- Necessitat de simetria
- Necessitat de preguntar o confessar
Compulsions:
- Rentar.
- Repetir.
- Comprovar.
- Tocar.
- Comptar.
- Redreçar i organitzar.
- Acumular.
- Resar.
Prevalença del TOC
En parlar d’aquest trastorn, una de les primeres coses que ens vénen a la ment és, és freqüent aquesta patologia?. Els estudis indiquen que en la població general entre un 1 i un 3 % de les persones pateixen el trastorn obsessiu compulsiu. Així mateix, també s’ha comprovat que durant la infància, el trastorn és més prevalent en nens que en nenes. No obstant això, això s’iguala en l’adolescència i en l’edat adulta.
Factors de risc
Els factors de risc per a l’aparició del TOC són els següents:
- Temperament: símptomes internalizants, major emotivitat negativa i la inhibició conductual en la infància.
- Ambient:
- Factors familiars: maltractament físic i sexual i altres successos estressants i traumàtics.
- Factors infecciosos
- Genètica i factors fisiològics: existeixen factors genètics que es passen de generació en generació. Això significa que si posseeixes un familiar de primer grau que pateix TOC tens 10 vegades més de probabilitats de patir-ho la teva també.
