Cada vegada amb més freqüència hem de fer front a situacions inesperades. Aquestes situacions, en ocasions poden comportar conseqüències desastroses, per això alhora que inesperades també són qualificades de traumàtiques.
Exemples d’aquests esdeveniments vitals estressants els podem trobar tots els dies en qualsevol part del món, alguns d’ells són els següents: la mort d’un ser estimat, ser víctima d’un atemptat, el diagnòstic de càncer a algun familiar o amic i sobreviure a algun desastre natural entre uns altres. Desgraciadament, són circumstàncies de les quals generalment no es pot escapar, són inevitables. Per aquest motiu, la qual cosa ens plantegem és, perquè dues persones que sobreviuen al mateix esdeveniment traumàtic manifesten conductes tan diferents a posteriori?, què és el que fa que una persona s’adapti millor a una situació traumàtica?. La resposta a ambdues preguntes es troba, en gran part, en la resiliència.
La resiliència, és un concepte que s’ha posat de moda en els últims anys i es basa en la capacitat que posseeixen els éssers humans per adaptar-se de forma positiva a la situacions adverses. D’aquesta manera, les persones amb nivells alts de resiliència seran capaces de sortir enfortits d’esdeveniments vitals traumàtics i aquells amb nivells baixos de resiliència amb freqüència presentessin una pitjor salut psicològica.
Sabent que la resiliència és la virtut per solucionar els mals moments us proporcionem una sèrie d’hàbits i actituds que poden incrementar-la:
- Identificar les emocions que estàs sentint.
- Preguntar-te que estaries fent ara, si no et sentissis així i realitzar-ho.
- Carregar de sentit les accions que duguis a terme.
- Permetre equivocar-se.
- Acceptar el malestar i aprendre del.
- Crear una llista d’actituds i estratègies per combatre el malestar.
A més, a continuació també recomanem una sèrie de claus per fer més suportable la superació d’un esdeveniment traumàtic. Superar un trauma vital no és gens fàcil. No obstant això, l’ésser humà té una capacitat extraordinària per tirar endavant i deixar enrere al passat.
- Viure el dol el temps que es necessiti. No cal anar amb pressa i no és necessari córrer. Resulta de gran importància que la persona visqui el dol de la situació patida, que reflexioni sobre aquest tema, que senti tristesa per la situació, etc. La persona ha d’expressar les seves emocions respecte al trauma.
- Recolzar-se en la xarxa social. Tots tenim família o amics que van estaran amb nosaltres tant en els bons com en els moments dolents. És important adonar-se d’això i utilitzar-los per esplaiar-se. Ells ens ajudaran a tornar a la normalitat.
- Augmentar l’autoestima. Malgrat la part negativa de la situació viscuda, has de pensar que hauries de sentir-te afortunat per haver sobreviscut. D’aquesta manera, s’ha de potenciar tant l’autoestima com la autoeficàcia. La persona ha de sentir-se útil i ha d’estar entretinguda.
- Exercici físic. No importa si ets dels quals fan esport tots els dies o si ets dels que es queda estirat al sofà. Practicar alguna activitat física contribueix a l’alliberament de endorfines, la qual cosa provoca alhora que ens sentim millor.
- Dedicar-se temps a un mateix. Sovint, el que els succeeix a les persones supervivents d’una situació traumàtica és que no estan soles ni un minut al dia. Freqüentment, la xarxa social de suport es bolca tant en la seva missió que no deixen al supervivent ni a sol ni a ombra. Cal ser conscients que amb això tampoc estem ajudant-li ja que en algun moment haurà d’assumir la solitud. Així, el que es recomana fer és ajudar a la persona i fer-li companyia però també proporcionar-li petites estones de solitud en les quals ella o ell pugui estar tot sol amb els seus pensaments.
- Tornar a la normalitat. Una vegada viscut el dol i superat l’estat de xoc el més recomanable és tornar a les activitats de la vida diària. La tornada a la rutina fa més fàcil l’adaptació.
