En general, les persones posseïm diferents característiques, diferents trets de personalitat així com també diferents maneres de fer front als problemes o situacions estressants.
Nombrosos autors han desenvolupat diferents teories sobre el funcionament del afrontament. És necessari posar en relleu que el concepte de afrontament fa referència als pensaments i accions que capaciten a les persones per manejar situacions difícils o estressants.
Des de la perspectiva cognitivista s’afirma que el que produeix estrès en una situació no és el succés específic, sinó la percepció de falta de recursos per afrontar-ho. Per aquest motiu, es creu que el procés cognitiu és crucial. La percepció d’un esdeveniment determinat com estressant o no dependrà principalment de dos factors:
- Les demandes de l’ambient (situació estressant)
- Els recursos que la persona té o creu tenir per afrontar-ho
Segons la teoria de Lazarus i Folkman (desenvolupada en 1986) quan ens situem davant un esdeveniment estressant tendim a fer dos tipus d’avaluacions:
- Avaluació primària. En aquesta avaluació es valora el risc potencial que pot causar el succés
- Avaluació secundària. En aquesta avaluació s’analitzen els recursos disponibles per fer front al succés i se sospesen les diverses opcions d’actuació.
D’altra banda, el afrontament també pot ser classificat en funció de dos aspectes. En primer lloc, el afrontament pot ser classificat segons el mètode, on es distingeix el afrontament conductual i el afrontament cognitiu. En segon lloc, el afrontament es pot classificar en funció dels objectius que tingui. El afrontament pot estar focalitzat en el problema (eliminar o revaluar la font d’estrès) o pot estar focalitzat en l’emoció (regular l’estat emocional que ha provocat l’estressor.
Afrontament i salut psicològica
En l’actualitat, existeixen nombrosos estudis que relacionen els tipus de afrontament amb la presència de salut mental. Concretament, s’ha observat que quan els recursos del subjecte són inferiors a la demanda es produeix un desajustament psicològic.
Quin estil de afrontament és més idoni per a l’ajust psicològic?
No existeix unanimitat entre els autors davant aquesta pregunta. No obstant això, alguns d’ells han arribat a la conclusió que davant estressors o situacions que poden ser canviades és més favorable utilitzar estratègies de afrontament centrades en el problema. En canvi, davant estressors o situacions que no poden canviar-se resulta més positiu utilitzar estratègies de afrontament centrades en l’emoció. Per aquest motiu, la percepció de controlabilitat de l’estressor resulta ser un factor clau.
