És sabut i àmpliament reconegut que el joc infantil constitueix una de les principals activitats que els nens duen a terme en la infància. Així mateix, nombroses recerques i estudis avalen el fet que el joc ajuda a desenvolupar i potenciar nombroses capacitats dels nens i nenes durant l’etapa infantil.
Generalment, els nens desenvolupen estils propis de cara al joc. No existeixen dos nens que juguin d’igual manera ja que un element clau en els jocs de l’etapa infantil és la creativitat. Així mateix, el temperament, la capacitat, els interessos del nen i les seves necessitats, són factors que provoquen que els jocs dels nens siguin diferents entre ells.
El tipus de joc va canviant a mesura que el nen avança en el seu creixement de manera que cada vegada es va tornant més sofisticat. A continuació es detallen els tipus de joc que duu a terme el nen o nena en funció de la seva edat.
| Edat | Joc |
| 0 – 6 mesos | Joc Funcional. Els jocs en aquesta etapa es caracteritzen per atendre les diferents funcions corporals. Habitualment, els jocs afecten principalment a la vista i a la boca que són els dos sentits amb major rellevància sensorial en aquesta etapa. Més tard es comencen a incloure altres parts del cos com el cap, el coll, les mans i, finalment, les cames. |
| 6 – 12 mesos | Joc d’exploració. Apareixen els primers jocs amb objectes. Amb freqüència el nen s’acosta els objectes a la boca a manera d’exploració. Els moviments del nen es caracteritzen per la seva espontaneïtat i per la seva falta de coordinació motora. A poc a poc el joc es va transformant en una activitat pròpia i independent. Sovint el nen crea jocs repetitius i monòtons a la recerca d’un mateix resultat que li satisfà (cosa que abans desconeixia). |
| 1 – 2 anys | Joc de autoafirmació. A poc a poc el nen deixa de tenir interès pels objectes i comença a manifestar atracció per si mateix. El nen busca conèixer el seu propi ser, indagar sobre les seves possibilitats i capacitats. Per aquest motiu, es substitueix l’acció sobre els objectes per activitat motora. Així mateix, el començament del desenvolupament del llenguatge permetrà que el nen comenci a interactuar amb major profunditat amb l’adult, de manera que es reforcin els llaços afectius. |
| 2 – 4 anys | Joc simbòlic i de construcció. En aquesta etapa els nens adquireixen interès per la construcció i posterior destrucció d’objectes constituïts per peces. En aquestes edats també comença a aparèixer el joc simbòlic, que es basa en la capacitat del nen de desenvolupar (imitant) escenes de la vida quotidiana de les quals ell mateix ha estat testimoni. Així mateix, també sol representar escenes fantàstiques o irreals, la qual cosa potencia el desenvolupament de la imaginació i la creativitat. A pesar que al nen li agrada estar en companyia, sovint juga de forma individual. |
| 4 – 6 anys | Joc pre-social. Apareix el joc associatiu (joc en el qual participa un grup de nens realitzant activitats similars o idèntiques) pel que el nen ja necessita la presència d’altres nens. Encara no es tracta d’un joc purament social, ja que el nen utilitza als altre nens com a joguines, i si no disposa d’ells els hi inventa. El joc associatiu permet l’aparició d’us jocs de rols. Els nens reunits acorden de forma prèvia el rol que exercirà cadascun. D’aquesta manera, sorgeixen les primeres activitats reglades. |
| 6 – 8 anys | Joc reglat i social. Durant aquesta etapa el joc col·lectiu és de notable importància. Habitualment existeixen dues modalitats de joc en grup, la competitiva i la cooperativa. D’ambdues els nens extreuen nombrós coneixement i vivències. Amb aquesta edat, els nens van a poc a poc individualitzant-se de l’adult. Els nens busquen autonomia i llibertat per jugar a la seva manera i establir les seves normes. Així mateix, el fet de jugar de forma col·lectiva potència el desenvolupament del autoconcepto i de l’autoestima del nen. |
| 8 – 10 anys | Joc competitiu. En aquesta etapa el llenguatge és un aspecte bàsic per a la interacció entre iguals i per poder desenvolupar el joc competitiu. Comencen a donar-se discussions, s’estableixen regles i es proposen plans d’acció. La utilitat del joc competitiu és que el nen deixa de centrar-se en el “jo” (en si mateix) per fer-ho en el “nosaltres” (el grup de nens). En aquesta etapa solen formar-se les colles, a les quals els nens donen molta importància. |
| 10 – 12 anys | Joc esportiu. Als 10 anys la colla té una gran rellevància per als nens i cada vegada es va consolidant més. Els jocs esportius són els que predominen en aquesta etapa i en els nens amb freqüència es dóna la disposició a l’exercització i a la pràctica d’aquest esport. |
