S’ha demostrat que Espanya és un dels països amb major taxa de divorcis. Concretament, al nostre país es produeixen gairebé set ruptures per cada deu matrimonis. Per aquests motius, es pot afirmar que la separació o divorci d’una parella és una situació cada vegada més freqüent i en la majoria d’ocasions, aquesta ruptura també té repercussió en els fills.
Per a la majoria dels pares, quan arriben a la decisió de la separació una de les coses que més els preocupen són els fills. Sovint no saben com actuar amb ells, com organitzar-se, etc. En aquest article, es posen de manifest alguns aspectes claus que cal tenir en compte a l’hora de comunicar la notícia als fills, les reaccions normals i els signes d’alarma entre uns altres.
Com reaccionen els nens?
En general, els pares mostren preocupació per la reacció que tindran els seus fills davant aquesta forta notícia. A més, habitualment tenen por que els pugui ocasionar alguna espècie de trauma amb el qual hagin de viure la resta de la seva vida.
Les recerques i els estudis realitzats fins al moment demostren que l’adaptació filial a la separació o divorci depèn més de la resposta que donin els pares cap a l’estrès que dels propis factors estressants que implica la situació. És a dir, la salut psicològica dels fills de pares separats es troba més estretament relacionada amb la presència de conflicte entre els pares que amb la separació en si mateixa. Per aquest motiu, abans de res es recomana intentar mantenir la calma i resoldre els conflictes a través del dialogo ja que si els nens perceben tranquil·litat entre els seus progenitors, a pesar que aquests se separin ells estaran també tranquils.
D’aquesta manera, s’ha comprovat que la conflictivitat, el desacord i l’hostilitat parental és el principal factor de risc en el desenvolupament de patologies en la infància, no el divorci per si solament.
Resulta important tenir en compte que tampoc cal oblidar que davant una situació de divorci no s’ha de generalitzar ja que depèn de l’estabilitat psicològica de cada membre de la família. No obstant això, és imprescindible saber que la manera com es duu a terme el procés de divorci i la manera de resoldre els conflictes que es donen són dos aspectes clau que influeixen directament en la salut psicològica dels fills.
Edat del nen
Un factor imprescindible a tenir en compte a l’hora de donar l’explicació de la decisió és l’edat dels fills. Evolutivament se sap que els menors de 5 anys necessiten explicacions curtes ja que per a ells pare i mare són una unitat. Així mateix, és recomanable explicar-los on viuran acompanyant-ho de suport visual, com per exemple un calendari. D’aquesta manera, podrà veure quan veurà a cada progenitor.
D’altra banda, en relació als majors de 6 anys se sap que necessiten saber amb detall i de forma clara què passarà amb ells, com afectarà aquesta situació a les seves rutines i que els pares seguiran al seu costat cuidant-ho.
Reaccions normals dels nens davant la notícia
Les reaccions esmentades a continuació són normals en els nens davant la comunicació d’una notícia com aquesta. Així mateix, cal tenir en compte que aquestes reaccions són transitòries i no han de provocar deterioració clínicament significativa en el dia a dia del nen.
- Tristesa i dificultats de concentració
- Por
- Enuig i problemes conductuals
- Culpa
- Soledad
- Dificultats per dormir
- Problemes d’alimentació
- Fantasia de reunificació familiar
Signes d’alarma
Les següents reaccions formen part dels principals signes d’alarma. Per aquest motiu, resulta molt important conèixer-les per saber si el nen o nena necessita acudir a algun especialista.
- Insomni persistent i significatiu de més d’un mes de durada
- Perduda objectiva de pes (més d’un 5% en un mes)
- Aïllament social que no existia abans del conflicte
- Enlentecimiento psicomotor acusat
- Negativa persistent a la realització d’activitats de la vida quotidiana durant més de 6 mesos i que a més, suposen un canvi d’actitud respecte a abans del divorcio
- Pèrdua d’hàbits ja adquirits
- Verbalizaciones de mort
- Sentiments d’inutilitat i culpa
Aspectes clau durant l’explicació
- Presentar la situació com una decisió conjunyeix
- Informar al nen quan la decisió està ja presa, no fer-ho abans
- No informar dels motius reals del conflicte
- Explicar que és una decisió de tots dos pares i que ells no són la causa d’aquesta situació
- Transmetre convenciment i seguretat en relació a la decisió
- Mostrar estabilitat quan la situació (que no es pensin que és una situació reversible)
- Informar de tots els canvis que es produiran i que els afectaran a ells: explicar on viurà cada progenitor i on ho faran ells
- No dramatitzar ni mostrar comportaments victimistes
- Mai tirar la culpa o criticar a l’un altre membre de la parella
- Donar a entendre que és una decisió conjunta i que ningú ni res és culpable
- Mai utilitzar excuses substitutives de la realitat, com per exemple papà no està perquè s’ha anat de viatge, etc.
Alguns exemples de com dir-ho
- Papà i mamà han decidit que ja no van a viure junts
- A partir d’ara tindreu dues cases
- Nosaltres sempre serem els vostres pares i sempre us seguirem volent
- Sempre ens tindreu als dos
- Sempre t’ajudarem i et protegirem
