El terme fòbia és conegut per la major part de la població. No obstant això, generalment la gent no és conscient del que és exactament tenir una fòbia o el que implica. En aquest article es pretén donar informació sobre les fòbies i diferències les fòbies que es donen entre els adults respecte a les que es donen entre els nens i adolescents.
Què és una fòbia?
La fòbia és una por exagerada o irracional cap determinat objecte o situació que provoca alts nivells d’ansietat en l’individu. La por, és una emoció adaptativa que hem de tenir tots els humans ja que afavoreix la supervivència de la persona. D’aquesta manera, quan ens trobem en una situació que ens produeix por tendim a evitar-la (marxar d’allí) o a buscar solucions perquè el nostre organisme sobrevisqui. No obstant, en el cas de les fòbies, la por exagerat que sent la persona no està proporcionat a l’estímul fòbic i, per tant, és innecessari. Alhora que innecessari moltes vegades interfereix negativament en el dia a dia de la persona i per aquest motiu es tracta d’un problema que cal solucionar. El terme concret per al diagnòstic d’aquesta patologia és el de fòbia específica.
La major part de vegades les fòbies solen aparèixer abans dels 10 anys. No obstant això, es manifesta de forma diferent a la primera infància que en l’edat adulta.
Tipus de fòbies
Les fòbies més comunes són:
- Animals: sobretot cap als insectes, encara que també pot ser cap als gossos o cap a coloms.
- A la foscor
- Als espais petits
- Als espais grans
- A determinats transports
- Sang i injeccions
- Altres tipus com poden ser: tempestes, pallassos, ennuegar als petards, etc.
Quin és el mecanisme psicològic d’una fòbia?
La fòbia pot aparèixer de sobte un dia o pot ser desencadenada per un episodi que a l’individu li sembli traumàtic. Per exemple, un nen pot tenir fòbia als gossos des de sempre o, també pot passar, que no tingui por als gossos però que un dia un li mossegui i a partir d’aquest esdeveniment traumàtic el nen o nena generi fòbia als gossos.
Un cop es té fòbia cap a determinat objecte o situació la persona intenta de totes formes evitar aquest determinat estímul. Per què ho fa? Perquè enfrontar-se a l’estímul fòbic suposa patir por i ansietat en altes dosis, ja ningú li agrada patir això. Així, a mesura que la persona va evitant situacions i objectes la fòbia va en augment. L’ansietat experimentada a l’aproximar-se a l’estímul fòbic és tan alta que, generalment, els individus fugen d’aquesta situació. D’aquesta manera, el que provoquen és recrear-se en la seva fòbia i no poder superar mai.
Símptomes de fòbia en nens i adolescents
- Evitació de l’estímul fòbic
- Enrabiades i rebequeries
- Plor
- Por irracional
Com sé si he de portar el meu fill a l’psicòleg?
El primer a considerar són dues coses:
- Si la fòbia es dóna en tots els contextos del teu fill o filla, és a dir en qualsevol costat (a casa, a l’escola, pel carrer).
- Si la fòbia li interfereix negativament en el seu dia a dia. Si la fòbia li dificulta el seu funcionament en la vida diària (no pot fer una cosa que el vol, o evita anar a determinats llocs, etc.).
A part d’aquests dos aspectes primordials també hi ha altres a tenir en compte com si els pares veuen patir a l’fill sovint, si veuen que no sap gestionar l’ansietat que sent o si creuen que les seves reaccions són exagerades o inadequades. Resulta imprescindible diferenciar-lo d’altres pors que es donen durant la infància i adolescència. Les pors durant aquestes etapes solen ser transitoris i no són tan desproporcionats. Hi ha una sèrie de pors evolutius que són els que corresponen a cada període d’edat.
Quin és el tractament recomanat per a les fòbies?
El tractament recomanat per a les fòbies en la infància i adolescència és el tractament cognitiu-conductual ja que compta amb grans evidències científiques i és el que empíricament s’ha demostrat que aporta bons resultats.
Aquest tractament es basa en identificar el problema, que aspectes provoquen que es mantingui i intervenir en el nen i la seva família per ser esborrat. Així, el tractament tindrà diverses parts: psicoeducació cap al nen i els seus pares, reestructuració cognitiva, exposició i prevenció de recaigudes. L’objectiu del tractament és proporcionar eines tant a l’infant com a la seva família perquè en el futur ells puguis gestionar les emocions i la conducta del fill.
