El tema que comporta més discussions amb els nens i adolescents del segle 21 són les pantalles. En els últims anys hem viscut l’apogeu dels aparells electrònics així com dels videojocs, xarxes socials, pel·lícules, sèries… En resum, hem viscut l’època daurada de tot el que impliqui pantalla. Aquestes modernitats i noves creacions també han implicat un nou risc: la sobreexposició als aparells electrònics i pantalles.
Els professionals de la salut han trobat nombrosos efectes perjudicials de l’ús de les pantalles en nens i adolescents i cada vegada més reclamen que s’informi sobre els riscos que comporten. Existeix moltíssim desconeixement per part de pares, mestres i alguns professionals de les repercussions que tenen i del que impliquen.
El major risc de l’ús de pantalles en la infància
El paper que juga el neurotransmissor anomenat dopamina en l’ús d’aparells electrònics que tenen videojocs o xarxes socials és desconegut per molts però resulta de gran rellevància.
Els experts en addiccions asseguren que guanyar partides en els videojocs o rebre likes en instagram provoquen un alliberament de dopamina (coneguda també com a hormona de la felicitat). Aquesta substància, la dopamina està relacionada amb la gratificació immediata, amb el plaer i amb l’efecte de recompensa. Per aquests motius, es diu que les pantalles generen addicció, perquè el que fem en les aplicacions d’aquestes provoquen que segreguem dopamina i que vulguem seguir amb això i no vulguem parar.
Problemes que ocasiona la sobreexposició a les pantalles en nens
La sobreexposició a les pantalles té molts desavantatges per als més petits. Concretament els problemes més freqüents són els següents:
Físics:
- Sedentarisme
- Pitjor musculatura
- Possible Major risc de malaltia cardiovascular
- Possible major dificultat respiratòria
Psicològics:
- Aïllament social
- Addicció a la pantalla (al que s’estigui fent amb ella)
- Insomni
- Problemes de conducta
- Agressivitat
- Problemes de concentració
Conseqüències a nivell cerebral?
L’addicció a les noves tecnologies es considera un dels trastorns més greus dels últims anys. Per aquest motiu, també resulta important saber si té repercussions a nivell cerebral. Estudis que han investigat aquesta patologia mitjançant tècniques de neuroimatge (com el TAC o la ressonància magnètica) han conclòs que si existeixen repercussions a nivell cerebral. Alguns exemples de les conseqüències negatives en el cervell que van trobar els investigadors van ser: l’àrea de la comunicació afectada, circulació de fluids alterada i influència en les connexions neuronals.
Una cosa que també han observat els autors d’aquests estudis és que els danys cerebrals no són permanents (no es queden així per a tota la vida) si no que quan es deixen a un costat les pantalles, les funcions cognitives dels nois i noies tornen al seu estat original.