La personalitat és l’entitat que caracteritza a cada persona i que la fa única. Aquest constructe determina la forma com es comporten les persones. La personalitat es va formant des del naixement i es va modulant a partir de les experiències i situacions que viu la persona.
En el cas dels nens, la formació de la personalitat està estretament relacionada amb les bases genètiques que cada nen posseeix individualment. No obstant això, aquesta es va modificant a mesura que el nen va vivint experiències i va rebent també comentaris dels altres sobre si les seves habilitats, els seus errors, etc. Així, el conjunt d’experiències, interpretacions i emocions que viuen els nens en la seva vida permeten la construcció de la identitat i la creació i desenvolupament de la seva personalitat.
La personalitat en els nens comença a desenvolupar-se quan aquests tenen aproximadament dos anys. Quan compleixen aquesta edat els nens habitualment són capaços de diferenciar-se dels altres i es perceben com a individus únics lligats a la seva família. Per començar a desenvolupar la seva identitat, el nen compta amb:
- Els pensaments que té el nen sobre si mateix.
- La imatge d’ell mateix que tenen els altres i els comentaris que rep d’ells. Els pares estan constantment parlant als seus fills i dient-los si fan les coses bé, si les fan malament, si són nens bons o si no ho són. Aquests comentaris li serveixen per crear la seva identitat i la seva autoconcepte.
- La barreja de les dues anteriors, és a dir la interpretació conjunta que fa el nen del que pensa ell sobre si mateix i el que li diuen els altres.
- Les experiències que viu en el dia a dia. El nen en interacció amb la gent en diferents situacions obté una idea de la seva persona. Per exemple, si en el col·legi la gent li escolta atentament l’obtindrà que parlar se li dóna bé.
- Les emocions que aquestes experiències li generen.
Així, tots aquests aspectes de forma conjunta seran els encarregats de forjar la identitat i l’autoestima de cada nen. Per aquest motiu, resulta molt important tenir en compte que comentaris o explicacions se’ls dóna als nens sobre el seu acompliment. Encara que cometin errors els pares sempre han d’intentar donar una explicació sobre el succeït i valorar l’esforç que el nen o nena ha posat.
Què poden fer els pares per fomentar el desenvolupament de la personalitat i una alta autoestima?
- Proporcionar-li comentaris positius. Abans de res ser optimista i aportar-li comentaris i explicacions positives del seu acompliment.
- Valorar-se a si mateix. Els pares han d’ensenyar als seus fills i filles a valorar-se a si mateixos i a treure els aspectes positius i virtuts que posseeixen.
- Mantenir un context tranquil i que faciliti al nen la creativitat i la innovació. Crear un ambient que aporti la suficient tranquil·litat com per equivocar-se i no preocupar-se per quedar bé amb els altres.
- Ajudar al seu fill a definir-se, sense etiquetes però ajudant-ho a buscar la seva pròpia identitat. En aquest sentit, resulta important que els pares no coartin la seva identitat, és a dir que no intentin dirigir-la o la critiquin. D’aquesta manera, és important que els deixin ser com vulguin, que els donin llibertat.
- Fomentar l’autonomia. Deixar que els nens realitzin les coses per si mateixos és la millor manera d’ajudar-los a buscar la seva identitat i a valorar-se a si mateixos.
- Preguntar la seva opinió sobre les coses. Sovint es recomana als pares que posin límits i normes als seus fills i que siguin més o menys estrictes. Això està bé en alguns casos però no poden oblidar-se de preguntar-li la seva opinió sobre les coses. Fins i tot de vegades resulta important insistir-los perquè expressin els seus sentiments i emocions.
- Potenciar el desenvolupament d’habilitats socials. Fomentar el joc en grup i valors com la generositat, la solidaritat, etc. Permetran als nens interaccionar de millor forma amb els altres i això al seu torn repercutirà en la manera com es veuen a si mateixos.
