Estem en època d’auge de les xarxes socials i del món tecnològic en general. Adolescents i adults, ens passem una gran quantitat de temps al dia revisant les publicacions dels nostres amics i coneguts i publicant també les pròpies. Concretament, Instagram és una de les aplicacions que més ús i repercussió està tenint en l’actualitat.
Instagram és una aplicació gratuïta para Iphone i Android que permet prendre fotografies o seleccionar fotografies ja fetes i modificar-les amb efectes especials. Així, els usuaris pots escollir el nivell de lluentor, saturació, lluminositat i ombres, entre uns altres, de cada fotografia. De forma posterior, la app permet publicar aquesta foto modificada en altres xarxes socials com Facebook i Twitter, per exemple, o únicament en la pròpia Instagram.
Habitualment, els joves i adults tendeixen a compartir el seu dia a dia, fotografies sobre les seves aficions, viatges, etcètera. Així, el perfil de Instagram de cada usuari reflecteix en certa manera els seus gustos, el seu caràcter i la seva personalitat.
Partint d’aquesta base, alguns investigadors de dues universitats diferents d’Estats Units (Harvard University i Vermont University) han volgut estudiar la relació entre la salut mental i els diferents filtres de Instagram utilitzats.
Els resultats de la recerca, publicats en una important revista científica (Journal EPJ Data Science), revelen que les persones amb antecedents de depressió o que pateixen aquesta patologia en l’actualitat tendeixen a utilitzar els filtres més foscos i en tons més grisos per publicar les seves fotografies.
Els autors van utilitzar un total de 43.000 fotografies publicades en Instagram per 166 usuaris, 71 d’ells amb història de depressió. Mitjançant programes informàtics concrets i precisos van analitzar els patrons de les imatges, i fent ús de nombrosos algorismes van aconseguir analitzar les imatges i arribar als resultats anteriorment esmentats.
Aquesta recerca aporta informació sobre la possible relació existent entre els filtres utilitzats per publicar imatges i la presència del trastorn depressiu. No obstant això, hem de ser cautelosos a l’hora d’interpretar i generalitzar aquests resultats ja que el nombre de fotografies analitzades pels autors constitueix un nombre molt petit de les imatges que es publiquen cada dia en Instagram. Així, malgrat no poder extrapolar els resultats, la recerca contribueix i motiva a realitzar més estudis sobre aquesta temàtica i a abordar la relació entre el perfil de l’usuari a les xarxes socials i la presència de psicopatologia. El possible descobriment de la relació causal entre tots dos factors facilitaria la detecció precoç dels trastorns mentals i permetrien també prevenir-los.
Bibliografia
Reece, A. G., & Danforth, C. M. (2017). Instagram photos reveal predictive markers of depression. EPJ Data Science, 6(1), 15.