El diagnòstic d’un trastorn psicopatològic a un nen sempre provoca preocupació i ansietat als pares. El món deixa de ser com era i pren una concepció diferent. Sigui quin sigui el trastorn del diagnòstic, aquest sempre genera una nova sensació i punt de vista dels pares. D’aquesta manera, quan un psicòleg realitza una sessió de devolució en la qual explica l’informe i comunica el diagnòstic, sovint sorgeixen nombroses preguntes en les ments dels pares. Una de les primeres preocupacions que sorgeix és en relació al futur del nen. Podrà treballar?, de què podrà treballar?, podrà valer-se per si mateix quan sigui gran?.
Els pares no solament manifesten preocupació per les dificultats que el nen presenta en l’actualitat, sinó que també ho fan respecte al seu futur. Desitgen conèixer quines necessitats tindrà el seu fill en la seva vida adulta, a quines dificultats haurà de fer front i quines activitats podrà exercir.
No es pot ni s’ha de generalitzar mai en relació als nens, ja que cadascun posseeix unes característiques concretes, un perfil personal que el fa únic i un ritme de desenvolupament diferent. No obstant això, s’ha comprovat que al món laboral de l’actualitat existeixen nombroses persones d’èxit que sofreixen alguns trastorns psicopatològics. Per això, es desitja encoratjar a les mares i pares de nens amb dificultats donant-los alguns exemples de persones amb dèficits psicològics que han triomfat al món laboral.
Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)
En l’actualitat, la prevalença del TEA a Europa és d’1 de cada 100 nens. Per aquest motiu, és habitual que coneguem a algun nen que pateix aquest trastorn. Resulta rellevant destacar que es tracta d’un espectre, per la qual cosa cada nen que té aquest diagnòstic és totalment diferent d’un altre que també el posseeix. No obstant, dins de l’espectre existeix l’autisme d’alt funcionament o el que anteriorment es deia Síndrome d’ Asperger. Els nens que pateixen de Trastorn de l’Espectre Autista però que es troben dins d’aquesta franja es distingeixen dels altres perquè tenen una alta capacitat intel·lectual i no presenten problemes a l’hora de comunicar-se. La seva problemàtica principalment recau en la socialització i la comprensió dels dobles sentits (ironia per exemple).
Els nens amb aquestes característiques amb freqüència solen mostrar interès per les noves tecnologies i en aquest camp és en el que més encaixen i més èxit solen mostrar. Existeix una tendència per part d’aquests nens a desenvolupar interès per les matemàtiques i per les ciències, carreres en les quals no es necessiten habilitats socials per triomfar. Així, empreses de Software, Hardware, programació, etc. es rifen a les persones d’aquestes característiques sense importar-los el diagnòstic que presentin. Internet és una gran eina amb la qual les persones que sofreixen autisme poden sentir-se còmodes i fins i tot desenvolupar la seva carrera professional ja que no és necessària la interacció contínua amb la gent, cosa que sí succeeix amb un altre tipus de treballs.
Yishan Wong que havia treballat en Facebook va afirmar que Mark Zuckerberg, el fundador d’aquesta xarxa social, tenia un “toc Asperger”. Ell deia que Zuckerberg presentava alguns trets o part de la simptomatologia del Trastorn de l’Espectre Autista com per exemple que no interacciona amb la gent com els altres o que quan t’escolta no et dóna retroalimentació activa del que li estàs dient.
Al món de l’economia i de les altes finances, les característiques que posseeixen algunes de les persones amb TEA també són demandades ja que l’alta capacitat matemàtica que alguns presenten resulta de gran utilitat a bancs, la borsa, els fons d’inversió, etc.
Trastorn específic de l’aprenentatge amb dificultats en la lectura (Dislèxia)
Els nens que pateixen dislèxia presenten un rendiment cognitiu dins de la mitjana. És a dir, la seva dificultat no recau en una baixa intel·ligència si no que recau en l’accés als aprenentatges que actualment es realitza únicament per la via de la lectura. Així, si a aquests nens els proporcionem altres vies o mitjans per arribar als continguts acadèmics, no mostraran dificultat a adquirir-los.
Aquests nens habitualment es caracteritzen per ser creatius i per saber delegar tasques correctament. Des de petits aprenen i són conscients de les seves dificultats i posen empeny en buscar eines o estratègies alternatives per compensar-les.
Alguns exemples de persones amb aquest trastorn que han triomfat al món laboral són: Steve Jobs (fundador d’Apple), els fundadors de Ford, IBM, General Electric i IKEA.
Trastorn per Dèficit d’Atenció (TDA)
Les persones amb trastorn per dèficit d’atenció es caracteritzen per presentar dificultats per mantenir l’atenció focalitzada en tasques concretes durant un llarg interval de temps. Així, els nens que pateixen d’aquesta patologia sovint presenten dificultats en l’entorn acadèmic i amb freqüència s’avorreixen de les coses. No obstant això, aquestes característiques poden ser de gran utilitat en alguns sectors laborals.
Tot depèn del punt de vista amb el qual es mirin les coses ja que un empresari amb dificultat d’atenció pot fracassar i ser un inadaptat en la companyia en la qual treballi o també pot ser font de noves idees, desenvolupar projectes innovadors, etc.
Existeixen estudis que afirmen que les persones que pateixen TDA tenen més probabilitats que la resta de crear els seus propis negocis. David Neeleman, fundador de l’aerolínia de baix cost JetBlue afirma que “malgrat la desorganització, la inhabilitat per concentrar-me i totes les coses dolentes que vénen amb el TDA, també ve la creativitat i l’habilitat de prendre riscos”. Altres empresaris amb TDA també expliquen que el fet d’avorrir-se tant per la incapacitat per concentrar-se resulta un gran motivador a l’hora de treballar.
Conclusions
Amb tots aquests exemples el que s’ha volgut posar de manifest és que hem de treure el costat positiu de totes les situacions i circumstàncies. Cada nen presenta unes habilitats i dificultats diferents. El que hem de fer és treure a lluir les seves capacitats i potenciar allò que se li dóna bé. Únicament d’aquesta manera el nen podrà exercir les seves tasques en el futur.
Un altre aspecte que s’ha pretès comunicar és que no hem de posar barreres als nens amb dificultats. Hem de motivar-los i potenciar-los perquè donin el màxim de si mateixos i no “donar-los per perduts” o dedicar-los menys temps pel dèficit que presenten. Donant el millor de si mateixos i esforçant-se poden arribar a exercir tasques complexes en la vida adulta i a tenir un treball que els satisfaci.