El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn que cada vegada és més conegut entre la societat. Gràcies a associacions i campanyes s’ha anat conscienciant cada vegada més sobre les dificultats i necessitats que requereixen els nens i adults amb aquestes característiques. No obstant això, a continuació es resumirà la informació més rellevant sobre el trastorn i es recalcarà la importància que té l’aprenentatge de la teoria de la ment per a la socialització.
Què és el Trastorn de l’Espectre Autista?
Els Trastorns de l’Espectre Autista són un grup de trastorns del desenvolupament que inclouen les següents característiques:
- Dificultats en la comunicació i la interacció social en diferents contextos.
- Conductes repetitives i comportaments inflexibles (dificultat amb els canvis en la rutina).
A més, aquestes dificultats tenen el seu començament en la primera infància, generalment en els dos primers anys de vida. Un altre aspecte rellevant és que aquestes característiques suposen una dificultat perquè el nen o nena es desenvolupi o actuï amb normalitat en la vida diària.
La importància de la paraula “espectre”
La paraula espectre en aquest trastorn adquireix un significat molt rellevant i és que mai trobaràs a dos nens amb TEA que siguin iguals. El terme espectre denota que les característiques dels nens que presenten TEA poden presentar al seu torn característiques molt diferents.
Es poden trobar nens amb un baix rendiment cognitiu i uns altres amb gran capacitat intel·lectual. També es poden trobar nens o nenes amb més dificultats en les interaccions socials, uns altres que menys però que presenten comportaments més inflexibles i repetitius, etc.
Característiques més freqüent dels nens amb TEA
Algunes de les característiques que manifesten amb més freqüència els nens i adults amb TEA són les següents:
- Repetir conductes, moviments amb el cos o paraules
- Manifestar comportaments inusuals
- Manifestar un interès excessiu en determinats temes que no són els habituals
- Manifestar inflexibilitat, sobretot amb el canvi en les rutines
- Lleu o absent contacte visual
- Lleu o absent atenció compartida (intentar compartir objectes o interessos amb els de el seu al voltant)
- Dificultat en el reconeixement i expressió d’emocions
- Dificultats amb el llenguatge
- Dificultats comunicatives, per exemple a l’hora d’entendre dobles sentits o ironies. També dificultat a entendre les bromes
- Tenir problemes per entendre el punt de vista de l’altra persona o considerar que l’altra persona pot estar pensant alguna cosa diferent al que pensa ell o ella (teoria de la ment).
- Manifestar por o fòbia cap a certes cusis
- Hipersensibilitat a sons o al tacte
El diagnòstic, una gran ajuda
En ocasions ens trobem amb especialistes que critiquen el fet de diagnosticar a nens, i més quan són molt petits. En el cas del TEA el diagnòstic suposa una gran ajuda tant per al nen o nena com per als pares. El fet de tenir un diagnòstic permet als pares i a les persones de la seva al voltant conèixer amb més profunditat i detall les característiques del nen o nena, permet també preveure com actuarà en determinades situacions, també ajuda a enfocar el tractament i cobrir necessitats.
D’aquesta manera, el diagnòstic al més aviat possible es fa més beneficis aportarà ja que a l’escola també es té en consideració i se li proporciona l’ajuda necessària a l’alumne.
