Generalment, la majoria de persones són conscients que l’adolescència és una etapa de transició en la qual es donen nombrosos canvis en la persona. Així, els joves van descobrint a poc a poc la seva identitat, els seus gustos, els seus interessos i el seu autoconcepte. Per poder fer-ho, és necessari que s’envoltin d’iguals i que experimentin diferents situacions, per això es dóna un augment de les conductes de risc i de cerca de noves sensacions.
Durant aquesta etapa de la vida, que aproximadament comença als 12 anys d’edat i pot perllongar-se fins als 21, els adolescents han d’adquirir noves responsabilitats i han d’aprendre i desenvolupar nous recursos amb l’objectiu de fer front a noves situacions.
L’autocontrol és la capacitat de les persones de frenar els seus impulsos, pensar sobre les conseqüències i actuar de la millor manera segons s’hagi raonat. Per aquest motiu, per tenir una alta capacitat d’autocontrol també s’ha de disposar de:
- Paciència
- Capacitat de reflexió
- Noció de les conseqüències
- Capacitat per reduir l’estrès o l’ansietat
- Capacitat per frenar els impulsos reflexos
La frustració s’ha definit com la impossibilitat de satisfer una necessitat o un desig. Aquesta impossibilitat sovint genera un sentiment de tristesa, decepció i desil·lusió que en determinades persones pot derivar en ira, ràbia i agressivitat. D’aquesta manera, la frustració es troba directament relacionada amb les expectatives de cada persona. Si jo esperava o desitjava, per exemple, guanyar una partida de parxís i resulta que acabo perdent, en aquest moment les meves expectatives/desitjos no encaixen amb la realitat. Davant aquesta situació jo podré fer dues coses, la primera és adaptar-me a aquesta nova situació i, la segona, frustrar-me. A més, la baixa tolerància a la frustració habitualment va acompanyada d’ira i violència. Si no puc tolerar haver perdut en el parxís el que puc fer és enfadar-me amb els altres, trencar el tauler o tirar al sòl les fitxes.
Tant l’autocontrol com la tolerància a la frustració són dues habilitats que s’han de practicar i adquirir. Un no neix ensenyat, ni s’aprenen les coses de la nit al dia. Per aquest motiu, el més recomanable és que ja des que els nens són petits se’ls vagi enfrontant a situacions inesperades o que estan per sota de les seves expectatives i, ensenyar-los també a com resoldre aquest conflicte.
Un altre aspecte imprescindible per adquirir autocontrol i tolerar la frustració és ser conscient d’això. Els joves que pel que sigui no han adquirit cap d’aquestes dues habilitats i que es troben en l’adolescència, sovint solen tenir problemes de conducta i d’agressivitat. El primer pas que es requereix per millorar és que aquests adolescents siguin conscients de les seves dificultats. És a dir, han de ser conscients que les situacions se’ls van de les mans i que no són capaces d’adaptar-se al que es troba fora de les seves expectatives.
Quan un adolescent presenta les dificultats anteriorment esmentades i això li dificulta el correcte funcionament en la seva vida diària (escola, casa, amics, etc.) es recomana que acudeixi a un especialista. Existeixen diversos aspectes rellevants que cal tenir en compte:
- Els canvis no són instantanis. És a dir, si portes al teu fill/a a un psicòleg això no significa que en una setmana el seu comportament canviarà. Els canvis requereixen temps.
- L’adolescent ha de desitjar un canvi. Si portes al teu fill/a a un psicòleg però ell o ella es nega a canviar de comportament, està en contra d’anar a l’especialista i no vol fer res perquè està satisfet/a amb la seva situació actual difícilment es produirà un canvi. No obstant això, al llarg de la sessions el psicòleg pot fer-li reflexionar sobre la seva situació actual, que avantatges i inconvenients té, en què aspectes sortiria beneficiat i canviés el seu comportament, etc.
- Per adquirir qualsevol habilitat es requereix pràctica. L’adolescent haurà de practicar tant en sessió com entre sessions amb la finalitat d’automatitzar i generalitzar l’habilitat apresa.
En el cas que se de aquesta situació, el terapeuta podrà guiar i ensenyar la capacitat d’autocontrol i de tolerància a la frustració a l’adolescent amb tècniques de resolució de problemes de forma positiva, entrenament en autoinstruccions, tècniques de relaxació, entre d’altres.
