Després de l’atemptat perpetrat el passat 17 d’Agost a Les Rambles de Barcelona, han estat molts els pares que han hagut de fer front a nombroses preguntes per part dels seus fills. Sovint, davant preguntes sobre successos com l’anteriorment esmentat els pares es posen nerviosos i desconeixen fins a quin punt han d’explicar-los als seus fills el succeït, quin tipus de detalls han de proporcionar-los…
Tot i que fa dies que l’atemptat de Barcelona va succeir, creiem que pot ser de gran utilitat proporcionar algunes claus de cara a les explicacions que han de donar-se als nens davant situacions d’aquest tipus. Així mateix, creiem que ara que s’acosta la tornada a l’escola les claus que proporcionem en el present article poden ser també útils per a professors i mestres.
Claus a tenir en compte
Habitualment, són els propis nens els que s’interessen per l’assumpte i comencen fer preguntes. No obstant això, tot i que ells són els que marquen el ritme de la conversa, han de tenir-se en compte alguns aspectes:
- L’edat. Tot i que sembla alguna cosa obvia, no hem de tractar d’igual manera a un nen de 4 anys que a un nen d’11. Per aquest motiu, sempre haurem d’adaptar l’explicació a l’edat i a la capacitat de raonament del nen. Abans dels 6 o 7 anys no s’han de donar explicacions excessives i cal evitar proporcionar detalls. A partir d’aquestes edats poden donar-se explicacions més raonades evitant detalls innecessaris.
- No mentir-los. Molts pares, davant preguntes inesperades dels seus fills i el desconeixement sobre com abordar la situació decideixen mentir als seus fills i ocultar-los informació. Hem d’evitar adoptar aquestes conductes, els pares han d’actuar de forma oberta i tranquil·la, sense por a explicar-los la realitat.
- Transmetre seguretat. Explicar-los el succeït sense ocultar-los informació no és sinònim de fomentar la por. Les explicacions han de donar a entendre el succeït alhora que també han d’entendre que ja ha passat i que la situació està sota control.
- Repetir les respostes fins que els nens estiguin satisfets. Sovint els nens solen repetir les mateixes preguntes una vegada i una altra. Hem de proporcionar-los les mateixes respostes cada cop fins que aconsegueixin entendre-ho i tranquil·litzar-se.
- No és una cosa normal. Els pares i mestres han de donar a entendre també als nens que tot i que els atacs terroristes ocorren cada vegada amb més freqüència no significa que siguin una cosa normal. No s’han de normalitzar els atacs terroristes i s’han de tractar com alguna cosa excepcional i eventual.
- Pot passar-nos a nosaltres?. Aquesta tibant pregunta a la qual molts pares han d’afrontar-se ha de tractar-se amb naturalitat. Els nens, a partir dels 4 anys poden plantejar aquesta pregunta i resulta imprescindible que els pares o mestres no els menteixin sobre aquest tema, ja que si se’ls nega, i després casualment els succeeix a ells poden sentir-se enganyats. Hem de proporcionar-los seguretat però sense fer ús de la mentida. D’aquesta manera podem explicar-los que mai podem saber segur el que va a ocórrer però que les probabilitats són molt baixes i que és molt difícil que ocorri.
- Si ens transmeten la seva por… En el cas que el nen ens digui obertament que aquesta situació li produeix por hem de donar-li motius pels quals s’ha de continuar amb la vida normal. Ha d’entendre que la vida no es pot paralitzar, que ha d’acudir a l’escola, que s’ha de fer la compra, etc. Hem de donar-los motius pels quals no ens podem quedar tancats per sempre a casa.
- Evitar discursos racistes o xenòfobs. En ocasions, si els pares o mestres no saben com abordar la situació és probable que el discurs es desviï cap a explicacions racistes o xenòfobes. Cal evitar-ho costi el que costi ja que els nens són com a esponges, absorbeixen tot el que els seus pares fan i diuen. Per això, un discurs racista els farà adoptar actituds racistes que no faran més que dificultar-los la seva pròpia vida futura i la dels altres.
- Utilitzar un llenguatge clar. Resulta important no utilitzar tecnicismes i donar explicacions amb un llenguatge senzill i clar.
- Preguntar-los sobre com se senten. Després de proporcionar-los les explicacions pertinents resulta imprescindibles preguntar-los com se senten, quines emocions els ha suscitat el succés, etc.
