A vegades, alguns pares arriben a la desesperació perquè no saben què fer perquè els seus fills els obeeixin. Generalment asseguren que ho han intentat tot i que res els ha donat resultat. D’aquesta manera, arriba un moment en el qual es troben en una situació de la qual no saben sortir i que sol generar tensió, crits i empipaments.
Els nens i nenes que es troben en els cursos de preescolar i primària solen passar per una fase de rebel·lia en la qual busquen els límits i fins a on arriba el poder dels seus pares. Davant això, resulta imprescindible marcar-los des del primer moment i establir normes que ells hauran d’acatar. L’important és que el nen o nena se de compte que davant la desobediència hi haurà conseqüències.
No obstant això, hi ha molts pares que no volen castigar als seus fills i que no desitgen que els seus fills facin les coses per temor a ser castigats. Per aquest motiu, a continuació, us aportem una sèrie de trucs o consells a aplicar perquè els nens obeeixin sense haver d’arribar a castigar-los.
- Donar exemple. Encara que sembli una ximpleria donar exemple és la manera més potent i eficaç perquè els nens obeeixin. Per exemple, si li demanes al teu fill o filla que reculli l’habitació, però la teva està desordenada també difícilment obeirà allò que li dius. En canvi, si el teu fill veu la teva habitació ordenada i li demanes que ordeni la seva probablement voldrà seguir el teu consell perquè observarà que el teu també l’has aplicat i que, llavors, pot ser beneficiós per a ell també.
- Donar explicacions. Frases com per exemple “perquè ho dic jo” o “has de fer-ho perquè sí que” haurien de quedar en el passat. Davant aquest tipus de respostes els nens no comprenen perquè han d’obeir o, millor dit, perquè han de realitzar aquesta acció. Per això, és molt important explicar-los els motius de perquè ha de fer això. Per exemple, seguint amb l’exemple de l’habitació desordenada se li podria dir: “Mira, has de recollir l’habitació perquè si no, en entrar ens podem ensopegar amb les joguines i ens podem caure i fer mal”. La resposta ha de ser breu, concisa i directa perquè el nen o nena la comprenguis. Així, davant una resposta d’aquest tipus el nen comprendrà perquè ha d’obeir i probablement li serà més fàcil incorporar aquest hàbit.
- Anticipar-se. El fet de donar-los explicacions de forma anticipada i no en el moment en el qual el nen ha d’obeir pot ser molt útil en algunes situacions. És a dir, hi haurà casos en els quals serà millor donar l’explicació en el moment en el qual el nen ha de realitzar l’acció, com en l’exemple d’abans i hi haurà altres situacions en què l’explicació prèvia serà més efectiva. Això s’aplica sobretot en els casos en els quals es vulgui anar amb el nen a algun lloc. Per exemple, si volem anar amb el nen a fer la compra a la sortida del col·legi, al matí pot dir-se-li: “mira, a la tarda quan acabis del col·legi anirem al supermercat. Allí no pots córrer i saltar perquè no és un parc”.
- Establir rutines. Crear hàbits és la forma més fàcil que els nens facin alguna cosa. Així, si es creen rutines i el nen aprèn a fer una determinada acció cada dia a la mateixa hora és més fàcil que obeeixi i ho faci i que no se li oblidi.
- Crear límits. Si s’estableixen normes i regles des del principi en una casa als nens i nenes els serà més fàcil acatar-les.
- Oferir opcions. Hi ha nens i nenes que no necessiten la contemplació de diferents opcions per a obeir. No obstant això, és alguna cosa que pot anar bé als que intenten resistir-se. Seguint amb l’exemple d’ordenar l’habitació, una vegada ja se li ha explicat al nen el perquè ha de fer-lo si se li veu dubtar se li poden plantejar diferents opcions perquè sigui ell qui triï i senti que també té importància. Així, se li pot comentar “et deixo triar, què prefereixes recollir-ho el teu solet o que jo t’ajudi?
- Utilitzar el reforç positiu. Es recomana evitar costi el que costi el càstig i en lloc d’això fomentar el reforç positiu. Això significa que haurem de felicitar i afalagar al nen sempre que faci una conducta que s’aproximi al que nosaltres desitgem que faci. D’aquesta manera estarem fomentant de forma positiva que el nen arribi en algun moment a realitzar aquesta acció i adquirir aquest hàbit.