La quequesa durant la infància és més habitual del que pensem. No obstant això, el fet que sigui un problema depèn generalment, de l’edat que tingui el nen o nena.
Quequesa evolutiva
En general, els nens i nenes entre els dos anys i mig i els set anys quequegen en algun moment. És el que es diu quequesa evolutiva i és un període del desenvolupament en l’adquisició de la parla. Els nens i nenes tenen tants pensaments i volen dir tantes coses alhora que és com si la boca no els seguís el ritme.
Resulta important no destacar en excés els problemes de parla dels petits amb la finalitat que no es frustrin ni els generi angoixa. Petites anotacions a manera de critiques constructives sí que són benvinguts, però cal deixar que el desenvolupament del nen segueixi el seu propi curs. És a dir, en aquests casos no és necessari acudir a cap professional per a solucionar el problema perquè, en principi, millorarà per si només amb el temps.
Algunes característiques per a diferenciar la quequesa evolutiva de la quequesa patològica són les següents. En la quequesa evolutiva:
- El número de disfluènciesés menor.
- Tendeix a remetre i desaparèixer
- Pot haver-hi un cert grau de voluntarietat.
- No presenten tensió corporal ni moviments associats.
A continuació, us deixem alguns consells per als pares davant la quequesa evolutiva:
- No atabalar-se per la manera de parlar del nen. A vegades els pares solen mostrar angoixa per la forma que té el nen de parlar sobretot davant de la gent externa (no de la família). És important no parlar damunt del que diu ell perquè els altres ho entenguin, sinó que cal deixar-li el seu temps i espai perquè ell intenti comunicar-se amb claredat.
- Prestar més atenció al que comunica el nen i ni a com el fa.
- Evitar costi el que costi forçar-ho perquè parli més ràpid o amb major claredat.
- Evitar parlar per sobre d’ell i fer d’interlocutor amb la resta de les persones. Tampoc interrompre-li.
- No renyir ni ridiculitzar per la manera de parlar.
- Donar temps i espai perquè aconsegueixi comunicar-se de manera efectiva.
- Evitar situacions que puguin generar alts nivells de tensió en el nen o nena, com per exemple parlar en públic.
Disfèmia
La disfèmia es defineix com l’alteració funcional de la comunicació verbal sense anomalies en els òrgans de la fonació. Així, s’inclouen dins d’aquesta etiqueta diagnòstica aquells subjectes que presenten una marcada deterioració de la fluïdesa verbal caracteritzat per repeticions i/o prolongacions dels elements de la parla com ara sons, síl·labes, paraules i frases. També són habituals els bloquejos o les pauses.
La prevalença de la disfèmia durant la infància és del 5%.
Generalment, quan apareix la quequesa els nens i nenes no són conscients del problema. No obstant això, a mesura que passa el temps es tornen conscients d’això i, habitualment, això els genera estrès i angoixa el que acaba agreujant-ho.
Algunes característiques per a diferenciar la quequesa evolutiva de la quequesa patològica són les següents. En la Disfèmia:
- Hi ha un major número de disfluències.
- Són intermitents, a vegades apareixen i desapareixen de manera reiterativa.
- Són totalment involuntàries.
- Solen acompanyar-se de tensió corporal i moviments associats.
A continuació, us deixem alguns consells per als pares davant la disfèmia, a part de ressaltar que també són útils els consells aportats en la secció de quequesa evolutiva.
- Conservar sempre els torns de paraula.
- Baixar el volum i la velocitat de la parla per a intentar fomentar que el nen o nena imiti el ritme de l’adult.
- Donar-li més temps per a evitar que s’angoixi o s’estressi.
- Aportar sempre reforços positius el nen ha de viure’l com un repte i no com una cosa negativa, frustrant i ridícul.
- No fer que repeteixin constantment tot, però de manera correcta. No importa si hi ha errors en la fluènciade la parla, ja anirà millorant-ho a poc a poc.
- Davant una crisi, és recomanable dir-li al nen o nena que comuniqui el que desitgi directament a cau d’orella de la persona rebedora del missatge. La veu murmurada facilita el ritme adequat de la parla.
Llavors, quan porto al meu fill a un professional?
Recomanem acudir a un professional quan:
- Les disfluènciessiguin evidents i es consideri la parla fora de la normalitat (sons, repeticions de síl·labes, bloquejos, càrrega muscular, tensió en cara i coll, etc.)
- Quan el nen o nena porti més de 10-12 mesos quequejant.
- Quan la quequesa tingui començament més enllà dels 5 anys.
- Quan existeixi algun familiar amb la mateixa patologia, ja que és un trastorn amb càrrega genètica.