Ens agradi o no, en ocasions ens toca viure situacions traumàtiques que són inesperades i que generen una resposta d’emergència en el nostre organisme. Alguns exemples són veure o viure accident de trànsit, que et robin, ser testimoni d’un atracament, ser testimoni d’un abús, viure un atemptat, etc.
No podem escollir el fet de viure aquestes situacions però sí que hem de tenir constància i informació sobre les repercussions i conseqüències que ser testimoni d’això pot comportar.
Després de viure una situació traumàtica algunes persones poden arribar a desenvolupar patologia. A continuació descrivim els dos trastorns més directament relacionats amb els esdeveniments traumàtics.
Trastorn d’estrès agut.
Sol començar directament després de l’esdeveniment i normalment dura entre tres dies i un mes. Alguns dels signes i símptomes que caracteritzen el trastorn en els nens són els següents:
- Tornar a experimentar o reviure l’ocorregut:
- Tenir malsons sobre el succeït.
- Imatges de la situació traumàtica en el seu pensament.
- Representar mitjançant el joc l’esdeveniment.
- Evadir:
- Intentar evitar parlar de l’esdeveniment traumàtic.
- Evitar llocs, activitats o persones que poden evocar pensaments relacionats amb l’esdeveniment.
- Perdre l’interès en coses que abans li agradaven.
- Presentar una reculada en els hàbits adquirits.
- Comportar-se com si fos un nen de menor edat.
- Excessiva preocupació pel fet de poder morir-se a qualsevol moment.
- Canvis en l’estat d’ànim:
- Estrès.
- Sensibilitat (es fereix emocionalment amb facilitat).
- Excessiva tristesa, temor, culpa o ràbia.
- Nerviosisme i irritabilitat.
- Baix rendiment a l’escola.
- Insomni.
- Canvis en l’apetit.
Trastorno per estrès postraumàtic (TEPT).
En el cas que els símptomes manifestats en el trastorn d’estrès agut durin més d’un mes ja estaríem parlant de TEPT. També pot ocórrer que la persona desenvolupi directament el TEPT als dos mesos o mes del succés i no passada pel trastorn d’estrès agut a cap moment.
Què fer sobre aquest tema?
En el cas de detectar o conèixer a un nen que podria complir els símptomes per a un trastorn d’estrès es recomana acudir a un professional especialitzat. És cert que davant una situació d’aquest tipus és normal que els nens es comportin de manera diferent. No obstant això, hem de tenir clars els signes i símptomes característics del trastorn en els nens per poder detectar els signes d’alarma i poder tractar-ho.
Els riscos de no tractar un TEPT són sobretot el fracàs escolar, depressió i ansietat entre uns altres. També és possible que el nen acabi fent-se mal a si mateix o als altres.
