En ocasions tendim a pensar que existeixen problemes d’adults i problemes de nens per separat. Ocorre això en el cas de la depressió? La resposta és negativa. No solament existeix l’estat depressiu en l’edat adulta sinó que també existeix la depressió durant el període infantil i és igual d’important i d’incapacitant que en la maduresa.
Tot i que es tracta del mateix trastorn, els símptomes de la depressió són molt diferents en la infància que en l’adultesa. D’una banda, els nens de menor edat solen presentar molèsties físiques, ansietat, temors i agitació. D’altra banda, en el cas dels adolescents tendeixen a presentar conductes oposicionistes, desafiadores i antisocials. A més, aquestes conductes solen anar acompanyades d’irritabilitat, agressivitat i inquietud.
Les causes que poden arribar a desencadenar aquest trastorn són múltiples i diverses. Existeixen infinites variables en el dia a dia que poden contribuir al desenvolupament d’una patologia. En el cas concret de la depressió, una disminució de l’autoestima o una mala relació amb els pares poden ser aspectes que arribin a desencadenar-la. Així mateix, s’afirma que existeix certa predisposició genètica.
Símptomes específics de la depressió en l’etapa infantil: (inferior a 7 anys)
- Plor immotivat.
- Queixes somàtiques.
- Irritabilitat.
- Detencions del desenvolupament.
- Fòbia escolar.
- Encopresis.
Símptomes específics de la pre-adolescència i adolescència:
- Conducta negativista o antisocial.
- Furts.
- Agressivitat.
- Consum d’alcohol i/o drogues.
- Desitjos de marxar de casa.
- Desmotivació per cooperar en activitats familiars.
- Tendència a recloure’s a la pròpia habitació.
- Desinterès per la neteja personal.
- Baix rendiment escolar.
- Trastorn de l’estat d’ànim, desmoralització i falta d’alegria. Autoestima baixa amb sentiments de que no serveix per res.
- Desinterès per coses que abans li atreien.
- Pujades o baixades de pes. Canvi en l’apetit.
- Trastorns en la son (falta o excés).
Fins a aquí s’han recollit les característiques concretes que manifesten els nens amb depressió. No obstant això, falta encara per veure un assumpte molt important que és com els pares poden ajudar als nens o adolescents que pateixen aquest trastorn. Què poden fer els pares des de la seva posició per donar-los suport.
Suggeriments per ajudar a un nen o adolescent amb depressió:
- Elogiar. Els nens amb depressió pateixen una considerable disminució de la seva autoestima. Per aquest motiu, és important elogiar-los amb comprensió i sinceritat. Hem d’aconseguir treure a relluir els seus punts forts.
- Estabilitat familiar. S’ha d’intentar establir una rutina. A més qualsevol canvi en l’ambient familiar ha de ser explicat amb anticipació, per evitar preocupacions i temors del nen.
- Canvis en el somni i en l’apetit. Resulta important intentar mantenir uns horaris fixos, tant per al menjar com per anar-se a dormir. En relació a l’apetit, no pot obligar-se-li a menjar. S’ha de tractar el tema amb la màxima comprensió possible. Es recomana intentar preparar el seu menjar favorit perquè l’hora del menjar li resulti alguna cosa plaent. En relació al somni, pot ajudar-se-li a relaxar-se a la nit mitjançant música o mitjançant la lectura.
- Motivar l’interès i l’alegria. Si el nen o l’adolescent ha perdut l’interès per alguna activitat que feia amb anterioritat cal intentar motivar-ho perquè torni a fer-ho. Si això no funciona, pot intentar motivar-se-li perquè realitzi una activitat nova. A més, podem parlar amb ell i treure temes agradables per contribuir en el seu sentiment de felicitat o alegria. Resulta obvi comentar que fer-li riure és una molt bona tècnica per a l’increment d’aquest sentiment.
Aquests quatre punts poden contribuir a una petita millora en la vida del nen o de l’adolescent. No obstant això, resulta oportú esmentar que aquests quatre punts no són suficients perquè el menor aconsegueixi sortir de l’estat depressiu. Resulta indispensable que el menor visiti a un psicòleg perquè es puguin solucionar la resta d’assumptes. El trastorn depressiu és una cosa seriosa i no és una cosa que es pugui solucionar amb facilitat. Resulta imprescindible que el menor rebi tractament psicològic i en ocasions també farmacològic. Per això, des del paper de pares resulta també molt important que motivin als seus fills a acudir a l’especialista i intentar que no falti a les seves cites.
