Un aspecte que la majoria de la població té clar és que el coronavirus (COVID-19) ha canviat radicalment les nostres vides i el nostre entorn personal, social i laboral. D’un dia per a un altre la transformació que ha sofert el nostre voltant ha estat dràstica, provocant sentiments d’intranquil·litat i inseguretat entre les persones. D’aquesta manera, el fet de tenir coneixement sobre que el virus del coronavirus és una amenaça per a l’organisme humà provoca sentiments de por i ansietat. Tots aquests factors poden provocar que a causa d’aquesta crisi sanitària mundial les persones desenvolupin hipocondria.
Què és la hipocondria?
Es tracta d’una patologia mental en la qual la persona presenta una preocupació constant i obsessiva pel seu benestar i la seva pròpia salut. Així, les persones que sofreixen aquest trastorn tenen tendència a exagerar els sofriments i símptomes que poden ser reals o poden formar part de la seva imaginació.
L’actual classificació dels trastorns psiquiàtrics denomina a l’habitualment coneguda hipocondria, trastorn d’ansietat per malaltia (DSM-5). Les persones que sofreixen aquest trastorn generalment tenen el convenciment d’estar contraient alguna malaltia. Això succeeix perquè perceben petites alteracions o sensacions com a signes irrefutables de trastorns greus.
La hipocondria sol aparèixer entre els 20 i els 30 anys i aquestes persones solen intentar ocultar el que els succeeix sobretot a la gent amb la qual no tenen confiança. En canvi, amb familiars i amics pròxims el que busquen sempre és la seguretat, que els tranquil·litzin i que els assegurin que no tenen cap malaltia. Encara que sembli una cosa mesquina cal intentar no seguir-los el corrent i ignorar aquestes cerques de tranquil·litat.
Origen de la hipocondría
Les recerques han demostrat que només en un 35% dels casos l’origen és genètic. En la resta dels casos el trastorn apareix relacionat amb situacions viscudes per ells mateixos o per sers estimats relacionades amb l’àmbit de la salut. Per exemple, haver perdut un familiar per alguna malaltia o viure una experiència traumàtica relacionada amb la salut. D’aquesta manera, el que es diu en els mitjans d’informació ja sigui a través de les xarxes socials com de les notícies afecten en un grau notable a les persones hipocondríaques.
Hipocondria i Coronavirus
Per tot el descrit fins al moment existeix la creença que un esdeveniment tan catastròfic com la pandèmia per Coronavirus i tan estretament relacionat amb la salut pot agreujar els casos ja existents d’hipocondria i pot influir en l’aparició de nous casos. Tal com hem comentat en l’apartat d’origen de la hipocondria hi ha un 38% dels casos en els quals l’origen és genètic, però en la resta dels casos l’aparició es deu a l’experiència d’una situació amenaçadora per a la salut com la que estem vivint en l’actualitat.
Un altre aspecte que és necessari destacar és que hi ha persones a les quals sí que se’ls pot fer el diagnòstic d’hipocondria perquè compleixen tots els criteris del trastorn. No obstant això, també poden existir persones que compleixin alguns d’aquests criteris. És a dir, la hipocondria no es mou en una escala dicotòmica de blanc o negre (la tens o no la tens), sinó que es mou en una escala de grises (pots tenir trets de personalitat que tendeixen més cap a la hipocondria o complir alguns dels criteris). Per aquest motiu, pot ser que durant aquesta època que vivim de pandèmia sanitària sorgeixin nous casos d’hipocondria o que existeixin persones que desenvolupin alguns dels símptomes que la caracteritzen.
També cal destacar que presentar símptomes d’hipocondria durant una crisi sanitària mundial no té perquè ser una cosa dolenta, sinó que a vegades és adaptatiu. Només es converteix en una cosa perjudicial per a la persona quan la preocupació és excessiva i es manté al llarg del temps (si es mantingués una vegada passada la pandèmia de coronavirus, per exemple).
Alguns dels símptomes de la hipocondria en temps de Coronavirus són els següents:
- Estar 24 hores al dia pendent de les notícies i de la informació que proporcionen els mitjans.
- Prendre’s la temperatura amb massa freqüència.
- No voler sortir de casa ni per a fer coses essencials (comprar, per exemple).
- Rentar-se les mans fins que surten ferides.
- Dir a les persones de l’entorn pròxim que tenen coronaviruso que l’agafaran i necessitar una resposta de tranquil·litat per part de la resta per a disminuir l’ansietat.
Transmissió de la hipocondria als fills
Alguna cosa que cal tenir en compte és que igual que altres trastorns d’ansietat (per exemple, les fòbies) la hipocondria pot transmetre’s als fills. La transmissió pot ser no sols genètica, sinó que també pot donar-se a través de l’aprenentatge. Els nens i nenes són com a esponges i absorbeixen coneixement de tot allò que observen. Per aquest motiu, si un nen o nena observa que algun dels seus progenitors està constantment preocupant-se de la seva salut aprendrà que ell o ella també ha de fer-ho. Si el fill o filla constata que el progenitor sempre té la necessitat de reconfirmar amb els altres les seves preocupacions i que està constantment observant el seu cos farà exactament el mateix. Aquest fenomen també es denomina contagi emocional.
Per tot l’explicat és important que, encara que una persona tingui hipocondria intenti evitar mostrar els seus símptomes davant dels fills. Una altra cosa que pot fer-se sobre aquest tema és que el progenitor no afecte compensi la conducta de l’afecte. És a dir, que el pare que no pateix hipocondria intenti explicar als fills que aquesta conducta no és necessària i que no cal preocupar-se tant (que els fills comprenguin que l’actitud i comportament del pare afecte no és el normal i no li genera gens beneficiós).
Consells per a persones hipocondries durant el confinament
A continuació, proporcionem alguns consells per a persones que sofreixen hipocondria o alguns dels seus símptomes durant l’època de confinament en la qual ens trobem:
- Practicar exercici i mantenir-se actiu.
- Evitar la sobreinformació: intentar no mantenir-se informat les 24 hores del dia, és a dir, deixar a un costat les xarxes socials i els mitjans de comunicació.
- Desviar el focus d’atenció. Buscar activitats per a distreure’s com cuinar, jugar a jocs de taula, etc.
- Practicar tècniques de relaxació, de disminució de l’ansietat o mindfulness.
- Seguir les recomanacions sanitàries i no anar més enllà del que manin els professionals sanitaris.
- Valorar les coses positives que ens deixa aquesta crisi sanitària.
- Oblidar el termòmetre.
