La majoria de persones sabem que Facebook ha estat la xarxa social per excel·lència. La xarxa social Facebook va ser la que va obrir les portes del nou món de la interacció social i també va obrir portes a les altres xarxes socials que es troben vigents avui dia.
L’ús de Facebook a poc a poc ha anat entrat en la rutina de les més de mil milions de persones que ho utilitzen. S’estima que en mitjana, les persones passen gairebé una hora al dia repassant les publicacions dels seus amics i publicant també coses ells mateixos. Resulta necessari aclarir que l’estimació d’una hora al dia es refereix únicament a la xarxa social Facebook. Hauria d’afegir-se el temps que passem fent ús d’altres aplicacions com Whatsapp, Instagram, etc.
Fem tal ús de les noves tecnologies i en concret de les xarxes socials que s’han dut a terme nombroses recerques sobre l’impacte que té en les persones. Així, la majoria de recerques s’han centrat a mesurar l’impacte de l’ús de les xarxes socials en les conductes de les persones, en el seu estat anímic emocional, en les seves relacions interpersonals, etc. No obstant això, l’impacte a nivell orgànic no ha estat gairebé estudiat. Per aquest motiu, en el present article parlem sobre una recerca publicada en la revista Behavioural Brain Research que va reclutar a 46 homes i 39 dones i va avaluar les seves estructures cerebrals a través d’imatges de Ressonància Magnètica. Més tard, es va procedir a instal·lar-los una app en el telèfon que mesurava la quantitat de temps que aquestes persones passaven usant Facebook.
Després de cinc setmanes, els investigadors van analitzar la informació i van arribar a la conclusió que els usuaris de Facebook que feien ús de la app amb més freqüència tendien a tenir una reducció del volum de matèria grisa del cervell. Concretament, aquesta reducció es produïa en l’estructura cerebral del nucli accumbens que és la regió central del sistema dopaminèrgicomesocorticolímbic. Col·loquialment, es diu que aquest nucli forma part de la via del plaure, de la via de la recompensa. Aquesta via està implicada en la cerca enèrgica del plaure i per aquest motiu es troba íntimament implicada en les addiccions.
D’aquesta manera, la recerca suggereix que el constant ús de Facebook podria estar relacionat amb conductes addictives ja que l’estructura cerebral de la qual s’observa una reducció es troba en la via de la recompensa. No obstant això, resulta imprescindible interpretar les dades de forma cautelosa ja que la mostra de participants és petita i a nivell estadístic existeixen variables de confusió que no han estat analitzades. Per tant, no se sap si la reducció de matèria grisa es deu a l’ús de Facebook o a una altra causa. Seria interessant investigar el tema amb més profunditat per difondre les conseqüències que té l’ús de Facebook per al nostre cervell.
Si voleu llegir l’article complet de la recerca realitzada podeu fer-ho aquí:
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0166432817305090
